Fotografiant relleus residuals 2 : Paisatges ruïniformes 2

...segueix de l'apunt d'ahir...

En conglomerats, un exemple magnífic d’aquests relleus residuals es la muntanya de Montserrat amb les seves agulles, resultants de l’erosió diferencial i la dissolució aprofitant les diàclasis. Quan tenim paquets de roques amb litologies diferents, presentant un estrat superior dur i un inferior tou mes fàcilment disgregable, també apareixen formes originals d’erosió diferencial, com les famoses “xemeneies de fades” o espectaculars torres amb forma de xampinyó. D’aquestes cal destacar els extensos paratges ruïniformes amb múltiples elements a la Ciutat Encantada i a Los Callejones de las Majadas  a la Serranía de Cuenca; la no menys interessant  Pequeña Ciudad Encantada de Tamajón (Guadalajara) o captivadors exemplars aïllats a les Causses sobre els rius Tarn i La Jonte a França.

Sovint, aquestes formacions presenten morfologies molt atractives per l’observador i summament fotogèniques, que justifiquen viatges i tota mena de caminades per gaudir-ne de la seva contemplació. A vegades, la incidència de les juntes d’estratificació com a element afavoridor del desgast,  es manifesta amb estructures extraordinàries que semblen piles de plats com al Torcal d’Antequera. Aquest Torcal, com les aglomeracions  de Conca, son d’aquests llocs del mon que han de ser visitats mes d’un cop a la vida i que nosaltres  tenim la sort de que estiguin només a unes hores de cotxe de Catalunya.

...segueix en l'apunt de demà...

Jordi Lloret i Prieto