Fotografiant relleus residuals 1 : Paisatges ruïniformes (1)

En aquest post i en el tres següents presentem fotografies de formacions geològiques resultants de l’erosió i ens alguns casos relacionades amb l’evolució de l’exocarst o amb la destrucció de l’endocarst.  En els dos primers ens dediquem als interessants Paisatges ruïniformes, amb alguns "tossals testimonis" (en castellà "cerros testigo"), relleus residuals que sobresurten dels peneplans actuals i que son els restes d'antigues superfícies d'erosió. I en els dos següents ens centrarem en els Ponts naturals o Arcs de roca.  Tots aquests elements tenen en comú que formen escenaris d’interès paisatgístic molt populars entre els amants del turisme geològic.

El contingut dels quatre posts es fonamentalment fotogràfic,  amb exemples variats de diferents països. Però addicionalment, a la part del text escrit, també vull deixar caure idees de llocs magnífics que podem visitar sense sortir de Catalunya o d'Espanya i que ens demostren que no cal anar-se'n molt lluny per gaudir d'alguns dels paisatges mes rics i excepcionals de la terra! . Si algun d'aquests indrets propers us crida l'atenció trobareu a Internet força informació per accedir-hi.

Els processos erosius  multiparteixen el terreny i a mida que progressen van deixant fragments de roca isolats entre valls cada cop mes amples.  Si es tracta d’erosió pel fregament del gel en un punt de confluència de dues o mes glaceres, a la intersecció es retallen  pics piramidals amb les parets polides, anomenats “horns” als Alps germanoparlants.  El Matterhorn, (Cervino) a la frontera italo-suissa seria el mes representatiu, i el Cerro Torre a Patagònia el mes impactant. Si l’erosió es del tipus càrstic, en el carst clàssic de les regions temperades es formen turons testics entre les dolines i poljes coalescents;  mentre que a les regions geoclimàtiques equatorials, on la devastació del relleu per la carstificació es mes accelerada, tenim originals “boscos de pedra” amb laberints de megarasclers, “tsingys”, estructures troncocòniques del tipus “Mogotes” i altres varietats gegantines que es consideren específiques del modelat càrstic tropical. 

...segueix en l'apunt de demà...

Jordi Lloret i Prieto