dissabte, 1 de juny del 2013

Expedició Atlas 2012 (1)

 

Aviat farà un any de l'expedició Atlas 2012, i volem presentar-vos un resum de les activitats que es van dur a terme. El Projecte Biospeleologia Atlas va néixer l'any 2001 amb l’intenció de fomentar l'estudi de la fauna subterrània dins de l'àmbit de l'espeleologia. Com calia un projecte atrevit i agosarat, un grup d'antics col·laboradors del Museu de Ciències Naturals de Barcelona vàrem iniciar aquest projecte, centrat en la recerca i l'estudi de la fauna subterrània del Marroc. La del 2012 és la quinzena expedició que s’ha fet.
 
Objectius.
Embrancats en l’estudi del gènere Trechus, (abans denominat Antoinella), continuem la recerca a llocs molt determinats del Marroc, principalment en el massís del Jbel Tazzeka, a pocs kilòmetres de la ciutat de Taza. Es tracta d’assegurar l'origen del Trechus fadriquei i marcar els límits biogeogràfics de les diverses espècies trobades en diferents cavitats de l´Atlas marroquí. 


També és un objectiu prioritari la recerca d´un gènere i una espècie de coleòpters per tal de realitzar l'anàlisi del seu ADN: Subilsia senenti i Trechus idriss, cadascún d’ells amb un hàbitat molt determinat: algunes cavitats d’ Ait Mhammed la primera i el medi subterrani superficial (MSS) del Jbel Anhrremer, a més de 3400 metres d'alçada, el segon. 
Lògicament, es fa una recol·lecció de tot tipus de fauna entomològica tant en l’interior de les cavitats com en l’exterior. 


Zones.
Al 2012, hem seguit un recorregut semblant al del passat 2011:  
  • Jbel Tazekka a Taza, zona càrstica de mitja/alta muntanya, que alberga una infinitat de cavitats i on contínuament es descobreixen noves "primeres":

  •   Jbel Moussa (Ait Schkounda) més modesta però també amb un gran potencial espeleològic:



  • Douar Bernat (Ait Mhammed), prou conegut per les troballes biològiques fetes anys enrere:


  •  Jbel Anhrremer (Tacheddirt), cim de quasi quatre mil metres:


  •  i finalment Taglefth, zona amb cavitats de relativa fondària:


  •  De tornada, varem incidir de nou a Jbel Tazekka.


La recerca.
Després d’un llarg viatge de més de  mil kilòmetres i set o vuit hores de ferry, i arribats al Jbel Tazekka,  vam començar per una cavitat no gaire complicada en època d’estiatge, la Kef Izoura, de poc més de cinquanta metres de fondària. 


Aquesta cavitat es un engolidor que rep aports hídrics per diversos llocs, arribant a quedar ben bé inundada, tal com indiquen les restes de brancam i fullaraca en les parets dels pous.

Embut d'entrada de la Kef Izoura
En aquesta cavitat, i desprès d’una exhaustiva recerca, es van localitzar una interessant sèrie de Trechus, a més d’una bona representació de diversos grups de fauna.
L'endemà, intentem trobar una cavitat anomenada Chebbout, possible localització del Trechus fadriquei, però sense cap resultat: preguntant a la gent de Bab el Arba  i de Merhraoua, ens diuen o entenem que efectivament hi han moltes coves, però aquesta en concret no la coneixen.  Anirem desprès a una cavitat de curt recorregut, la Kef Adman, on trobarem unes restes de Trechus.


amb els nostres guies de l'Adman


una curiosa formació ens dona el seu vist-i-plau


al Marroc també hi han graffitis

...continua en el post de demà...

divendres, 31 de maig del 2013

XXIV Jornades SEDECK Moraira-Alacant 13,14 i 15.09.2013

En breu trobareu el formulari d'inscripció a:
http://www.sedeck.org/web/index.php/noticias/44-xxiv-jornadas-cientificas-de-la-sedeck

Reapertura de la cova de la Lluera (Asturies)

La cova, va ser descoberta el 1979. És una petita caverna composta per dues curtes galeries que s'uneixen per l'interior i comparteixen una mateixa boca orientada al SSE.
Els gravats, única tècnica artística present, es concentren a la galeria occidental, la més àmplia, iniciant-se al porxo i penetrant només uns cinc metres cap a l'interior. Ens trobem, en conseqüència, davant un art exposat des de la seva creació a la llum solar, aliè al desig de foscor i aïllament; és , seguint la terminologia especialitzada un santuari exterior.
A la paret oest del pòrtic comencen les representacions amb la corresponent a un cavall solitari que en el senzill i resolt traç que defineix coll i dors, en el volum exagerat del cos i en l'esquematisme con que s'al·ludeix a les potes, estableix els trets estilístics dominants en la restant iconografia animalística de la cavitat.
Progressant cap a la galeria trobem la representació d'un uro o gran bòvid, un cavall, una cérvola i un càprid. Aquest conjunt, obra d'un mateix moment, destaca llegiblement dins la confusió nascuda de la suma d'una extensa sèrie de traços lineals entremesclats, destacant en l'embolic algunes línies versemblantment corresponents al disseny de la regió cervicodorsal d'altres figures inacabades d'animals.
Ja a l'interior de la galeria, i en zona de menor il·luminació, una concavitat batejada com la Gran Fornícula reuneix el repertori figuratiu més elaborat i suggestiu de la caverna. Enfront de la confusió del precedent, aquí reina l'ordre en un bestiari dominat per la fórmula característica cavall-bòvid. Dos uros, la indicació del sexe és notable en ambdós, es disposen inclinats de dreta a esquerra amb el cap orientat cap a l'exterior de la cavitat. Ambdues figures estan completes, amb els caps estès cap endavant com una prolongació dels cossos poderosos recolzats en curtes potes. Algun bòvid més, cavalls incomplets, algunes cérvoles, bisons formen part també del contingut d'aquesta zona.
A la paret oriental, en el denominat Fris Anterior, dos grans cérvoles, una de les quals s'acosta al metre i mig de longitud, fragments de figures inacabades, ...
Al Fris Mitjà,  cérvoles, boc, ...
En la Petita fornícula, dos animals que podrien ser mamuts?.

La Lluera II
Cinquanta metres aigües dalt s'obre una altra petita cova, els murs de la qual acullen una quinzena de figures geomètriques realitzades amb la mateixa tècnica que en l'anterior, apareix el triangle sexual femení.

Aquestes coves actuarien com a santuaris exteriors complementaris, resultant de la suma dels continguts artístics d'ambdós, figurativisme en la I i abstracció en la II, el model iconogràfic característic de les fases de maduresa de l'art rupestre paleolític.

dijous, 30 de maig del 2013

Pou de cal Santó. Cunit, Baix Penedès


Situació

TM: Cunit (Baix Penedès)
Lloc: Cal Santó
Sinònim: Avenc de Mas Santó
Coordenades:  UTM  31N ED50     385651,4564158  
                                          ETRS89 385556,4563954
Altitud: 60 m.

Espeleometria: Desnivell: -31 m.
                         Recorregut: 80 m.


Accés

Si venim des de Cubelles per la C-31, a l’entrar al terme de Cunit, passat el càmping La Rueda, girarem a la dreta pel carrer que passa per la deixalleria (Carretera de Sant Antoni). Passarem el Cocó de la Portadora per anar a creuar la C-32 per sota. Continuarem pel fondo de Sant Antoni, i a uns 250 metres trobem una bifurcació, prenem la carretera de la dreta, que és el camí de l’Arboç, a uns 200 m ens desviarem a la dreta. Passat el desviament, la finca de Cal Santó és la situada a la nostra esquerra. A uns 200 m aparcarem els automòbils. La cavitat es troba a l’esquerra, sobre d’un talús on n’hi ha una escadussera pineda, com a punt de referència, el pou està al costat d’un pal telefònic.


Historia

Desconeixem la data de perforació d’aquest pou, però ens sembla que hauria de ser pels volts dels anys 60.

La primera exploració de la que tenim constància és de membres del ERE-CEC el 2/11/66 essent topografiada al dia següent (dada treta del  Espeleoíndex).

Amb motiu de la confecció de la fitxa del proper avenc de Sant Antoni,


l’amic José Antonio Pérez ens ensenya la ubicació d’aquest pou artificial tot comentant-nos que hi havia una petita continuació sense topografiar. Des d’aquí el nostre agraïment, sense ell no s'hagués pogut confeccionar aquesta fitxa.


Descripció

Una boca circular d'1,90 m de diàmetre ens aboca a un P-22 que incideix al sostre d’una sala de cavernament natural.

El pou, artificial, als seus primers cinc metres es troba revestit de maons per a contenir la capa d’argiles. La resta perfora roca mare.

Arribats a la sala inclinada, d’una vintena de metres de llarg per uns tres metres d’amplada, i orientació NO-SE,  per la part baixa trobem algunes formacions i la cota de -26 m. Si bé el sostre a la base del pou té uns còmodes 2 m d’alçada, aquest va baixant suaument fins els 0,60 m a la part més fonda de la sala. S'observà un solitari rat-penat.

També a la base del pou trobem uns pals de fusta (de Telefònica) i una oxidada bicicleta Torrot. Pujant cap amunt la sala fineix 9 m més enllà.

A 3 m de la base del pou, cap amunt i entre les roques trobem un pouet que no figura a la topografia anterior. Si bé la boca d’entrada és una còmoda obertura de 1x0,66 m, a 2,60 m més a baix es fa estret (0,40x0,50 m). Baixem 2 m més i horitzontalment trobem una petita gatera cega que fineix als 2 m.

Continuem baixant uns tres metres més i després d’un ressalt arribem a la saleta inferior on s’acaba aquesta nova via a la cota de màxima fondària de -31 metres. La saleta és de sostre baix (uns 0,60 m), és irregular i amb moltes concrecions, amb unes mides aproximades de 4x5 metres.


Participants: Josep Cuenca, Jordi de Valles, Enric Porcel (text), Joan Sebastià i Francesc Xavier Samarra (fotografies)

Grup d’Espeleologia de Badalona (GEB). Espeleo Club de Gràcia (ECG)

dimecres, 29 de maig del 2013

Avenc dels Tres Tombs (3)


...segueix de l’article d’ahir...

Les concrecions al detall
En els anteriors post d’aquesta cavitat ja heu observat que es tracta d’un petit avenc força concrecionat. Potser la seva llunyania i les dificultats de localització l’han preservat dels insensats depredadors de formacions. Nosaltres no hem restat insensibles a tanta bellesa natural i malgrat que no hem pogut comptar amb la presència dels fotògrafs “creatius”, tal com ens està passant darrerament, ens ha agafat la bogeria del disparador digital i hem fet centenars de fotografies. D’acord, és una quantitat exagerada de imatges, però permeteu-nos que us  presentem una moderada selecció d'aquestes singulars flors de pedra. Confiem que les gaudiu, i en tot cas us demanem disculpes si considereu que ens fem massa pesats.