No hi ha lloc a la terra

Un llibre i una pel·lícula No place on earth  treuen a la llum la història no explicada de 38 jueus ucraïnesos que van sobreviure a la Segona Guerra Mundial, vivint sota terra durant 18 mesos. El cineasta Janet Tobias va entrevistar molts dels refugiats en aquestes coves naturals juntament amb Chris Nicola, l'espeleòleg que va desenterrar la història.

El 1993, el veterà espeleòleg Chris Nicola es va convertir en un dels primers nord-americans que va explorar els famosos i gegantins laberints subterranis de guix d'Ucraïna. Durant una expedició a una de les coves més llargues del món, es van trobar amb dues parets de pedra parcialment intactes i altres signes d'habitabilitat. Els residents locals, que veneren aquestes coves de guix com tresors nacionals, van dir-li a Nicola que un grup de jueus ucraïnèsos van passar mesos a la cova per evadir els horrors de l'Holocaust tot corrent el risc d’ésser capturats cada cop en què algú sortia per intercanviar, comprar o robar menjar, o per tallar llenya.

Ningú semblava saber qui havia sobreviscut.. Fascinat, Nicola volia saber com les persones que no tenen experiència prèvia en l'espeleologia, ni equip especialitzat eren capaços de viure en un ambient tan hostil durant tant de temps.

Deu anys més tard, després d'una extensa recerca, Nicola localitza sis dels supervivents, la majoria d'ells membres de la família Stermer. La història que li van contar va ser encara més notable que la llegenda. a no una, sinó dos coves, i gairebé dos anys van passar sota terra. "No pot haver una altra història com aquesta", explica Michlean Amir, arxiver de referència del Museu Memorial de l'Holocaust a Washington, DC "Un gran grup de gent evitava cavar les seves pròpies tombes o s’escapava de ser enviats a camps de concentració  utilitzant l’aixopluc un fenomen natural."

Nicola i l'escriptor i fotògraf Peter Lane Taylor van fer un extens viatge per l'oest d'Ucraïna per saber com el grup, que comptava amb 38 persones en total, va ser capaç de sobreviure sota terra durant gairebé dos anys. La seva primera parada va ser Verteba, una cova turística ben coneguda on les famílies passaven els seus primers sis mesos. Allà, van tenir problemes per trobar prou aigua i van patir l'acumulació tòxica del fum del seu foc per cuinar. A continuació, el 5 de maig de 1943, després d’evitar la captura a mans de la Gestapo, les famílies reubicades a una cova inexplorada situada sota la terra propietat d’un sacerdot de la parròquia local. Es deia Popowa Yama, o Gruta del sacerdot, i que seria el refugi dels jueus durant l'Holocaust en els pròxims 344 dies.

Una història oblidada de valentia, lleialtat i supervivència.

Les pintures de Chauvet tenen més de 21.500 anys

Sobre la grotte Chauvet, aquest “contenidor” d’una excepcional col·lecció de l’art prehistòric, s’han fet nombrosos estudis des dels més especialitzats publicats en prestigioses revistes d’investigació, fins a llibres per a tota classe de públic, i documentals televisius i per la gran pantalla.

Paral·lelament als dedicats a les pintures rupestres han anat apareixent unes excel·lents contribucions geomorfològiques de les que cal destacar sens dubte les publicades pels millors coneixedors d’aquesta cavitat i el seu entorn, l’equip multidisciplinar Environements, Dynamiques et Territoires de la Montagne de la Universite de Savoie tant a a revista Karstologia, i sobre tot, darrerament en el núm 13 de la col·leció EDITERM, Karsts Paysatges et Préhistorie (2012)

En aquesta darrera òptica , ja fa gairebé un any que es va difondre l’estudi geomorfològic de l’esfondrament que obturava la cova de Chauvet, on es determinava que les pintures rupestres de la cavitat es van realitzar quan l’home de la prehistòria encara podia penetra-hi, és a dir, abans d’aquest ensorrament ocorregut fa 21.500 anys.

Les polítiques editorials fan que aquests treballs no es puguin difondre lliurement fins transcorreguts un cert temps. Vist que ara ja es pot accedir lliurement al estudi sobre l’ensorrament i les seves conseqüències, ens plau inser-ho en aquest post.

Further constraints on the Chauvet cave artwork elaboration

Benjamin Sadier,Jean-Jacques Delannoy, Lucilla Benedetti, Didier L. Bourlès, Stéphane Jaillet,

Jean-Michel Geneste, Anne-Elisabeth Lebatard, and Maurice Arnold

Proceedings of the National Academy os Sciences of the United States of America, PNAS 2012 109 (21) 8002-8006; published ahead of print May 7, 2012, doi:10.1073/pnas.1118593109

Aquest estudi utilitzant una innovadora metodologia que ha combinat la reconstrucció geomorfològica en 3D de la paleoentrada de la cavitat i la datació del nou cingle descobert pel despreniment dels anteriors fragments de paret i dels esbadregalls successius, que l’havien obturat, per la durada de la seva exposició als raigs còsmics,  aporta una prova suplementària per la determinació de l’antiguitat de les pintures.

És clar que les pintures rupestres ja s’havien analitzat amb lupa, comprovant que la línia aparentment continua i intacte, en realitat conté força quantitat de “defectes”  minúsculs degut a la dissolució que a ull nu no podem discernir en una visió global. A l’interior dels gravats nets quan són recents, estan plenes de micro-cristalitzacions causades per mil·lennis d’exposició a la climàtica de la cavitat. La naturalitat i qualitat de les pintures exigeixen per a la seva realització, no tant sols l’habilitat d’un gran artista, sinó que cal una excel·lent coneixement de l’art paleolític i de la fauna de l’època. I a més a més no cal oblidar-ho les desenes d’ossaments d’os de les cavernes. Tot plegat esvaeix qualssevol dubte sobre l’autenticitat d’aquest art parietal.

Com be sabeu s’està recreant en un paratge proper a la cavitat una rèplica que en principi tenia data d’inauguració per l’any 2014. Unes circumstàncies “laborals” probablement endarreriran aquesta data, per tal que no es permet l’accés a la cavitat natural dels treballadors –copistes- quan la concentració de CO2 és superior al 2,5%.

Huautla -1.545m

La darrera exploració d’aquest excepcional sistema mexicà, amb múltiples accessos, on han participat cinc espeleosubs que han pogut aprofundir, entrant pel Sótano de San Agustín, el sifó número 9 que s’obre a -1.475m. El considerat la “mare de tots el sifons”, per la seva allunyada situació i la dificultat logística i tècnica que suposa la superació de la sèrie prèvia de sifons en aquesta fondària.

Els tres espeleosub que cercaven curt-circuitar aquest darrer sifó, no ho han aconseguit, però han topografiat 1.774m de noves galeries entre sifons.

Chris i Jason que es dedicaren al busseig del sifó 9 l’aprofundiren fins -81 i 410m de longitud, continuant el camí cap a la surgència de Cueva de Peña Colorada. 

S’han afegint un total de 2.184m al recorregut d’aquest impressionat sistema que amb 64.283m i -1.545m es situa en el vuitè lloc mundial de fondària i alhora se la  considera la cavitat més profunda de l’hemisferi occidental...per ara.

Llista de les majors cavitats mundials per desnivell

- 2.197 m Krubera Voronja. Georgia / Abkhazia

- 1.830 m Sarma. Georgia / Abkhazia

- 1.753 m Illyuzia-Mezhonnogo-Snezhnaya. Georgia / Abkhazia

- 1.632 m Lamprechtsofen Vogelschacht Weg Schacht. Austria / Salzburg

- 1.626 m Gouffre Mirolda - Lucien Bouclier. France / Haute Savoie

- 1.602 m Reseau Jean Bernard. France / Haute Savoie

- 1.589 m Torca del Cerro del Cuevon (T.33)-Torca de las Saxifragas. España / Asturies

- 1.545 m Sistema Huautla. México / Oaxaca

Podeu obtenir més informació en les pàgines web següents:

http://www.cdg-exped.org/

http://connor-roe-mexico2013.blogspot.com.es/

De l’expedició del 1994 de l’equip de Bill Stone, s’ha publicat un interessant llibre que descriu minuciosament les vivències sota terra i d’entre elles la constatació, prou evident, de que els interessos dels espeleòlegs i dels espeleosubs, tot i participant del mateix objectiu, eren força diferents.  Existeix una versió en el castellà de Mèxic, publicada per Grijalbo el 2004. 

De passeig per l'Ordal (2)

... segueix del post d'ahir...

La mina de les Rovires

Com que encara teníem temps sobrer, aquesta matinal del dijous 4 de d’abril (veieu el post publicat 08-04.2013), al Jaume se li va ocórrer que podríem apropar-nos a la cova dels Xampinyons de Cervelló. Però resulta que recorda només vagament el seu emplaçament i evidentment queda fora de l’únic mapa que portem: el del Garraf. Però en aquests temps, encara que estiguis al mig de la muntanya, si hi ha cobertura de mòbils i disposes d’un “telèfon intel·ligent”, pots accedir a la xarxa d’internet...i en efecte, aleshores i gràcies a la bona feina dels companys de l’Espeleoíndex, consultem la fitxa d’aquesta cavitat, les indicacions sobre la seva situació i coordenades, que ens condueixen fàcilment a la seva localització.

La cova dels Xampinyons

Dins la trinxera d'accés a la cova hi ha aquest forat incipient

Aquesta cavitat de nom evocador, que ens orienta sobre la seva darrera funció: el cultiu de bolets. Probablement per aconseguir una superfície adequada és pel que va ésser eixamplada i remoguda artificialment.

Es clar que a part de la seva funció d'explotació micològica, ha estat vandalitzada i les concrecions trencades a consciencia. No hi resta res sencer, tret de les que tinguin una mida molt petita.