espeleobloc: Els neandertals a les coves del Toll i de les Teixoneres

Marc Santandreu al diari 7 del passat 17.08 publica una interessant entrevista a l’arqueòleg Jordi Rosell del IPHES, sobre el resultats de les excavacions que codirigeix a les coves del Toll i Teixoneres que intenten donar resposta a incògnites sobre la vida dels neandertals.

"L'investigador de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social ha codirigit els treballs que s'han fet durant dues setmanes a les coves del Toll i les Teixoneres, a Moià, que enguany han complert deu anys. Els estudis fets han resolt diverses incerteses sobre l'època dels neandertals i han contribuït així a situar el jaciment moianès en el mapa arqueològic internacional, fet que implicarà la seva inclusió en el debat de la comunitat científica"

L'arqueòleg Jordi Rosell és el codirector dels treballs que s'han fet a les coves del Toll i les Teixoneres a Moià. Les excavacions han permès desvetllar algunes incògnites que permeten conèixer millor el món que habitaven els neandertals. Fa una dècada que es van iniciar els estudis i ahir va finalitzar la campanya d'enguany, amb l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social.

Quins eren els plantejaments inicials i quins són els fruits d'una dècada de treballs?

El 2003 vam iniciar el projecte de recerca arqueològica a la Cova del Toll i a la Cova de les Teixoneres de Moià. Principalment volíem esbrinar si hi havia competència pels recursos entre els neandertals i els grans carnívors. A la vegada, la informació que hem obtingut de les dues coves ens ha generat als investigadors altres preguntes i ha permès introduir-nos en altres debats científics com, per exemple, l'evolució del comportament dels grups humans, la seva composició social, o l'evolució del clima ara fa 40.000 anys.

I hi havia aquesta competència entre els neandertals i els grans carnívors?

No hi havia competència. S'imposaven els humans. Originàriament venim d'Àfrica, on menjàvem fulles i fruits, però amb el pas del temps es va anar incorporant carn a la dieta i això va generar l'aparició d'un nou depredador que eren els humans, que entren en competència amb els carnívors. Aleshores es genera un conflicte. Buscàvem en quin moment els humans i els carnívors deixen de competir i hem trobat que, en termes generals, en el món dels neandertals ja no pugnen entre ells. Els humans s'imposen. La sola presència dels neandertals devia foragitar aquests animals, els quals preferien passar desapercebuts per als humans. En cas contrari, podien ser caçats, com ho demostren algunes marques de tall observades sobre alguns ossos de les cavernes de la Cova del Toll, datats fa uns 60.000 anys

Què pot explicar sobre les ocupacions que els neandertals feien de les coves de Moià?

Es creia que els neandertals no organitzaven ni estructuraven els campaments de cap manera i tenien un comportament més proper al que seguien els animals, però amb els estudis realitzats a la Cova de la Teixonera trobem indicis que això no és així. Els neandertals jerarquitzaven l'espai en funció del número de persones i de les necessitats que tenien. Hem vist que les necessitats del grup fan distribuir l'espai d'una determinada manera. En aquest sentit, el foc és determinant en les ocupacions. Habitualment tot es realitzava al voltant dels fogars, els quals se situaven a la zona exterior.

Però per què es creia el contrari del que heu demostrat?

En molts jaciments s'ha observat una falta d'estructuració evident, però possiblement és a causa de l'acció posterior dels carnívors que, intentant aprofitar les despulles abandonades pels grups humans, remenaven les restes.

Hi havia un territori neandertal determinat?

Hi havia la idea que els neandertals no seguien cap direcció específica, amb moviments anàrquics sense planificació. Però no és així. La reiteració d'ocupacions a les coves indica el contrari i suggereix l'existència d'uns recorreguts ben establerts per un territori amb llocs de parada obligada, com ara la Cova de les Teixoneres.

D'on es creu que provenien?

Sabem que els grups humans que visiten les coves del Toll i de les Teixoneres no són del Moianès. Per les roques que utilitzen sembla ser que vénen de l'àrea del Montseny i només estan de pas pel Moianès. Desconeixem cap a on es dirigien, però està clar que hi havia una direcció i una certa planificació. Les direccions dels moviments, a partir del Moianès, és en el que treballem ara.

Quina dieta seguien?

Era una dieta càrnia variada. Inicialment ens pensàvem que el menú preferit dels neandertals era cavall i cérvol, perquè eren més fàcils de caçar, ja que anaven moltes vegades, ambdós, en ramats. No era així. És cert que consumien aquestes dues espècies, però a la cova hi havia molts altres animals caçats. Tenim cabirols, bisons, ases silvestres, rinoceronts i conills. Això vol dir que no tenien planificat quin animal volien menjar un dia determinat. De fet, aprofitaven una mica els animals que es trobaven en els seus desplaçaments. Al Moianès, els neandertals explotaven la carnd'animals petits, com les tortugues i els conills, i d'animals molt grans. Hi havia molta varietat.

El clima era variat o estable?

El clima no era tan estable com ens imaginàvem. De fet, hi havia canvis climàtics molt acusats. Ho sabem, per exemple, perquè els mamuts i els cabirols viuen en climes diferents i els dos tipus d'animals s'han trobat a les coves. Entre fa 40.000 i 70.000 anys abans d'ara sembla produir-se una diversitat d'ambients important. Es registren períodes de freds rigorosos, en els quals a les coves apareixen animals com el rinoceront i el mamut, i períodes més temperats, amb presència de cabirols o d'ases silvestres. Això indica que els canvis climàtics ocorreguts en els darrers 100.000 anys van ser força extrems.

Quina valoració fa dels deu anys d'excavacions?

Valorem els resultats obtinguts de forma molt positiva. Quan vam començar cercàvem si hi havia competència entre els neandertals i els animals carnívors, però després van anar sorgint més coses, més debat i el fruit de tot plegat es veu ara. A més, ja tenim un grup consolidat d'una vintena d'investigadors i això és important de cara a fer més troballes en el futur.

Eren reconegudes les coves entre la comunitat científica?

No gaire. De fet, hem tornat a posar les coves al nivell que es mereixen i hem aconseguit situar-les en el debat internacional. Ara toca traslladar els resultats a la comunitat científica. Segur que altres investigadors d'arreu plantejaran preguntes en base als nostres resultats.

Quines noves preguntes es formularan a partir d'ara?

Treballarem en les mateixes línies per consolidar el projecte i després ens plantejarem una qüestió important: comprovar que els neandertals usaven les coves perquè sabien que durant l'hivern hi havia ossos i els volien caçar per menjar i usar-ne la pell. Es vol demostrar que els grans carnívors formaven part de la dieta dels neandertals.

Reben el suport institucional suficient per dur a terme les campanyes d'excavació?

Aquest any hem refet els llaços amb l'Ajuntament de Moià. Ens facilita infraestructures i la manutenció dels participants de les excavacions. El consistori, la Generalitat i l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social aporten els 2.500 euros necessaris per dur a terme els treballs."

Inserim un article publicat a la prestigiosa revista Quaternaire, recentment "alliberat".

Selecció d'enllaços a l'Espeleobloc:
http://espeleobloc.blogspot.com.es/2012/07/estudi-biospeleologic-de-la-cova-del.html
http://espeleobloc.blogspot.com.es/2011/04/coves-del-toll.html