Seguint la vall del
Freser en direcció a
Capdevànol
veiem nombroses balmes i cavitats penjades entre les que destaquen les de l’
Estret
de les Coves a Aigues de Ribes. Més avall continuant per la carretera N-
152 (ó
N-260) prop de punt kilomètric
113 ens vam aturar prop del pont de la
Cabreta o
d’en Cabreta on l’any
1971 en
Toni Robert, juntament amb d’altres companys del
GIE
/CE Gracia va participar en l’exploració i topografia de la cova d’en Joan.
Cova d’en Joan
Article publicat a Geo i Bio Karst núm. 30,
octubre 1971, pp. 11-13.
Malauradament la rectificació del traçat de la
carretera creiem que ha destruit una part de la cavitat, i les restes resulten inaccessibles
pel recobriment mallat que protegeix la via de les esllavissades.
Pocs metres aigües amunt seguint la mateixa paret
es veuen diversos forats penjats, d’accés mes o menys problemàtic. Son tan visibles
que segur que han estat visitats, però no hem sabut trobar-hi cap referència. Posats
a triar decidim anar pel mes gros, la gran balma que provisionalment anomenarem
Balma del Casot (referència al topònim més proper).
L’accés no resulta gaire senzill, des de baix mateix
caldria accedir-hi escalant. Provem per un accés lateral. D’entrada hi ha una pista
tancada amb un cadenat, després el camí més lògic té un senyal de prohibit el pas
a peu, evitem tant com podem trepitjar els senders habituals i ens endinsem en un
sotabosc espès i sense gaire visibilitat, però sabem que ens dirigim cap a la paret
on hi ha la balma.
Arribats al nostre objectiu, dins de la balma hi ha dos conductes; el més baix ràpidament es converteix en una minsa gatera, l’altre està penjat, però
s’hi pot accedir per una cornisa remuntant.
Afegim un dibuixet fet a ull, que potser us ajudi
a identificar-lo. Si en sabeu alguna cosa i ens ho podeu dir us estarem agraïts.
Ho confesso, he acabat mirant el vostre bloc i el mapa que teniu de coves perque en el costumari de Joan Amat diu que hi ha una cova que va de Ribes de Fresser a St Joan de les Abadesses, i no hi ha manera de trobar cap referencia (i ell va recollir tradicio verbal en els seus llibres), una cosa ben rara....deu d'estar tapada per despreniments o similar, o ves a saber.
ResponEliminaGracies pel vostre bloc, molt bo....de jove vaig fer espeleo i em feu embeja sana, je,je,je,...una abraçada i endavant.
Perdó, no es Joan Amat, es Joan amades i el seu Costumari Catala.
ResponElimina