El petit grupet de “recerca” minera, ens vam
dirigir a Vilamanya, per tal de localitzar una mina que anys enrrera ens va
mostrar l’amic “Mora”. En aquella època gairebé semblava que el pou que s’havia
trobat al mig del bosc, posicionat per sobre de la cova de Rialb, podia ser una
cavitat natural, però iniciat el seu descens, ens mostrà que tot i l’ensorrament
natural que constituïa l’embut d’entrada, la resta de la vertical era un pou de
ventilació de les galeries de mina, que per un altre extrem sortien a
l’exterior per una galeria horitzontal d’extracció.
Però enguany, com en tants altres indrets, el bosc s’ha densificat i el sotabosc ensenyorit, juntament amb un record imprecís, ens ha impedit retrobar-ho. De fet, hem localitzat un altre ensorrament, “el Clot” que probablement es situa en el mateix indret.
Després d’una bona estona d’esgarrinxades, decidim ajornar la recerca i dirigir-nos a una altra bocamina localitzada al mateix costat de la pista d’accés a Vilamanya.
Però enguany, com en tants altres indrets, el bosc s’ha densificat i el sotabosc ensenyorit, juntament amb un record imprecís, ens ha impedit retrobar-ho. De fet, hem localitzat un altre ensorrament, “el Clot” que probablement es situa en el mateix indret.
Track GPS d'en Jordi |
La boca del "Clot" |
El fons del "Clot" |
Mina la Rèplica
Aquesta bocamina és una petita explotació de
pirita arsenical iniciada el 1888 i de ferro 10 anys més tard relacionada amb
els esquists paleozoics de l’Ordovicià, sovint piritosos. L’oxidació de la
pirita ofereix unes mostres de Goethita molt limonita i terrosa, i
d’Hematites.
Les abundants filtracions
d’aigües, enriquides amb els òxids de ferro, provoquen un embassament suficient
per sobrepassar el nivell de “protecció” de les botes d’aigua. Abandonar o mullar-se?,
mullar-se!
En Jordi, apassionat per les mines, es descalça, i els treu els pantalons!. Així mig despullat
avança per la galeria; també el segueix-ho per fer-hi unes fotos. L’aigua està
molt freda. Tot sigui per l’afició i les ganes d’aclarir fins on arriba.
En un parell de punts el sostre està perforat
pel que sembla uns antics conductes paleocàrstics, que deuen comunicar amb un
pis superior. Per aquesta galeria inferior, s’acaba el tram inundat, però
poques desenes de metres més endavant també finalitza la mina.
... segueix en el post de demà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.