dilluns, 3 de juny de 2013

Expedició Atlas 2012 (3)




...segueix del post d'ahir... 

El nostre pròxim objectiu es  la serralada del Toubkal. Exactament el Tizzi Tacheddirt, a tres mil dos cents metres d’alçada. Pernoctem, després d’una sèrie d'entrebancs de albergs i refugis, a Ouaneskra, un llogarret enfilat a la vessant de uns cims de més de tres mil metres.

Ouaneskra

Aquest Tizzi Tacheddirt (un coll d'alta muntanya) és on un biòleg francès, anomenat Peyerinhoff,  i a les primeries del passat segle XX, va trobar, en aixecar una pedra,  un trechus nou que es batejà com a Trechus idriss.  Nosaltres, amb un il·lusió fora de mida, intentem tenir la mateixa sort, però malauradament sembla que tot es regira  en contra nostre. De moment, la pujada des dels dos mil metres on deixem el cotxe fins als tres mil dos cents on el anomenat Peyerinhoff va trobar el maleït Trechus.

Com que el biòtop a aquesta contrada no és gaire convincent, (tot és més sec que un os, que diria l´Oleguer), intentem trobar un lloc més adient, més humit, ja que la fauna endogea cerca la humitat tant com la cavernícola. Enfilada molt més amunt, divisem una petita  gelera, ja localitzada l’any anterior com a lloc adient per la recol·lecció de fauna. 



Comencem a regirar pedres i molses, esperant trobar aquest Trechus, tot al voltant de la paret vertical on s'acumula una capa de gel de un metre d'espessor i on cau una cascada d’aigua, perquè poc més avall aquesta aigua  i la del desglaç desapareixen a la immensa tartera que tenim als peus. Desprès d’hores de treball, aquest maleït Trechus continua tan amagat com per no trobar-lo. Potser no cerquem en el lloc o el moment climatològic adequat. 


   
Decidim baixar de nou a la "gite d´etape" d’ Ouaneskra, on, desprès del vespre i de l’hora de trencar el Ramadà, ens faran l'àpat tradicional d’aquests dies: dàtils i pastes molt dolces i ensucrades, una sopa de verdura molt espessa (harira), de la que algú prendrà dos o més bols, i cuscús o tajine, una mena de cassola de tros amb verdura, llegum i una mica de carn  de cabra o pollastre, tot regat amb litres i litres de té. Un bon comiat del dia tan esgotador que hem tingut.


L’endemà iniciem el camí de tornada i decidim anar a Taglefth, a recuperar algun exemplar d’ Irinea a l’única cavitat que es coneix, l’ Ifri Ousgre, pou de vint metres en mig d’una enorme dolina que, quan plou, recull l’aigua de la pluja i queda tot inundat. De fet, les parets del pou estan tapissades de palla i fullaraca que l’aigua arrossega dintre la cavitat. Tenim la sort d’agafar una petita sèrie d’aquest tréquid, que ens compensa una mica de la decepció de l’idriss en el Jbel Anhrremer.




Després, intentem localitzar la un petit engolidor desconegut,on vam trobar anys enrere un anemadine amb unes curioses característiques. Desprès d’unes voltes per la pista d' Anergui la trobem, però amb la desagradable sorpresa que les obres per millorar la pista han colmatat de fang i pedres la cavitat, impossibilitant l'entrada.

 
Després d’un quilometratge maratonià i un vivac improvisat en una àrea de servei de l’autopista, ens situem de nou a les instal·lacions de la "Gouffre du Friouato", on es quedarà Younnes a continuar la seva tasca de guia de la cova. La seva col·laboració ha estat imprescindible.
Mentre una part de l’equip es dedica a fer fotos a Friouato, l’altre va la Ghar Bied, cavitat situada a l’altra banda de la Daya Chiker, al costat d’Ain el Ouda, on ha sortit el Trechus groubei. Encara que ben bé s’aixequen  totes les pedres del terra, no surt cap ni un. La recol·lecció es completarà amb col·lèmbols e isòpodes. 





Amb un resultat tan escadusser, intentem de nou agafar mes Trechus a la Kef Izoura: una visita ràpida a la galeria intermèdia entre el dos pous ens permet tindre una altre petita sèrie d’aquest coleòpter.
Amb aquesta recol·lecció i aquesta cavitat donem per tancats els treballs de recerca i la expedició Atlas 2012. Continuem sense subilsia ni idris, que seran un assumpte pel pròxim any; però com de costum, la recol·lecció ha estat  abundosa, i a més molt interessant en quant a material presumiblement nou.  A més, tenim unes sèries de Trechus que ens permetran, si no definir de forma exacta la situació geogràfica  i l’origen del Trechus fadriquei, si tindre noves dades que ajudaran a aclarir la distribució biogeogràfica d’ aquest coleòpter.



Text: Floren Fadrique
Fotos: Pastor/Fadrique

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.