diumenge, 2 de juny de 2013

Expedició Atlas 2012 (2)


...segueix de l'article d'ahir...

Afortunadament per nosaltres, aconseguim la col·laboració de  Youness el Kasmi, guia de la cavitat turística anomenada "Gouffre du Friouato", que es compromet a acompanyar-nos per tot el Marroc en la durada de la expedició Atlas 2012, a canvi d’unes lliçons pràctiques de tècnica espeleològica. Això és una molt bona noticia, ja que ens permetrà establir contactes amb la gent, tant per comprar menjar com per trobar una cavitat: la barrera idiomàtica és un dels problemes més greus que trobem, ja que a molts llocs parlen només àrab. De tota manera hi haurà algun petit entrebanc amb l’ idioma, ja que Younness no parla  berber, i trobarem gent que tan sols coneixen aquest idioma.

Youness EL Kasmi, el nostre amic i guia
Continuem la recerca a una zona ja coneguda d'anys anteriors, al llogarret d’ Ait Schkounda, a la serralada de Jbel Moussa. Biològicament és una zona molt interessant, ja que està al bell mig d’ Ait Mehammed i Taglefth, zones que han donat un interessantíssim resultat biospeleològic.

sortint d'Ait Schkounda
Malauradament  i una vegada més, no obtenim cap resultat positiu en quant a coleòpters: tot i fer tres cavitats (Ghar Moussa, bellíssima cavitat per les formacions que té, Kef el Mansour, amb un cert volum de detritus grollers i la Kef Kalali, excessivament seca i polsosa) tan sols les dues primeres ens permeten agafar un bon grapat d’ exemplars de grups aliens al que més ens interessa: coleòpters trèquids. 





amb l'amic Mohamed a la Kef Kalali

aràcnid de la Kef Kalali
Kef El Mansour

Kef El Mansour

No obstant,  aquestes captures poden donar sorpreses en quant a la seva novetat, ja que tota aquesta fauna entomològica, degut a la seva llunyana situació i les complicacions per agafar-la, podem dir que es tracta d’ exemplars exòtics. 



En aquesta zona comencem a gaudir de la climatologia africana, ja que per la nit, la temperatura s’enfila a més de trenta tres graus, (Carles dixit), encara que això serà només el començament.
 
La pròxima etapa és Ait Mehammed, lloc ja prou conegut en els ambients espeleològics per les expedicions biospeleològiques que es van realitzar als anys seixanta i setanta, sota l'ègida del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, en aquells moments sota la direcció del Dr. Español. Arribem al Douar Bernat, amb les dues kasbas i l’agadir magníficament conservats degut a la seva construcció en pedra.


Parlem de com superar el primer tram de l’ Ifri Caid, ja que està ocupat per aigua putrefacta degut als excrements de l’ enorme colònia de ratpenats que alberga la cavitat.

boca de l'Ifri Caid



Ja l’any passat en Carles i jo(Floren) no vam poder passar, encara que ara sembla que hi ha menys aigua, i amb uns deu o quinze metres de flanqueig força arriscat, superem el primer obstacle. Més endins, una galeria inundada per una massa gelatinosa ens obliga a fer mes flanqueijos i un ramonage i posar a prova la resistència dels nostres estómacs. Per sort, arribem a una zona de galeries relativament netes, on trobem un Ifridytes, alguns isòpodes i col·lèmbols, però res de Subilsia, malgrat que la recerca es sistemàtica e intensiva. 

l'anhelada Subilsia

Ho intentem de nou a la Ifri N´taouya, distant uns deu kilòmetres de l’anterior, amb el mateix resultat, encara que en una riba seca, (aquesta cavitat te ben bé tot el seu recorregut inundat), en Josep troba un interessantíssim domene que per la seva mida i aspecte li augurem un destí novedós. 

 
Boca de la Taouia

trobem els primers metres de la Taouia plens d'ofrenes dels berbers



marxar de la Taouia no és tasca senzilla



...segueix al post de demà...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.