...segueix de l'article d'ahir...
Afortunadament per nosaltres, aconseguim la col·laboració de Youness el Kasmi, guia de la cavitat
turística anomenada "Gouffre du Friouato", que es compromet a
acompanyar-nos per tot el Marroc en la durada de la expedició Atlas 2012, a
canvi d’unes lliçons pràctiques de tècnica espeleològica. Això és una molt bona
noticia, ja que ens permetrà establir contactes amb la gent, tant per comprar
menjar com per trobar una cavitat: la barrera idiomàtica és un dels problemes
més greus que trobem, ja que a molts llocs parlen només àrab. De tota manera hi
haurà algun petit entrebanc amb l’ idioma, ja que Younness no parla berber, i trobarem gent que tan sols coneixen
aquest idioma.
 |
| Youness EL Kasmi, el nostre amic i guia |
Continuem la recerca a una zona ja coneguda d'anys anteriors,
al llogarret d’
Ait Schkounda, a la serralada de
Jbel Moussa. Biològicament és
una zona molt interessant, ja que està al bell mig d’
Ait Mehammed i
Taglefth,
zones que han donat un interessantíssim resultat biospeleològic.
 |
| sortint d'Ait Schkounda |
Malauradament i una vegada més, no
obtenim cap resultat positiu en quant a coleòpters: tot i fer tres cavitats
(Ghar Moussa, bellíssima cavitat per les formacions que té, Kef el Mansour, amb
un cert volum de detritus grollers i la Kef Kalali, excessivament seca i
polsosa) tan sols les dues primeres ens permeten agafar un bon grapat d’ exemplars
de grups aliens al que més ens interessa: coleòpters trèquids.
 |
| amb l'amic Mohamed a la Kef Kalali |
 |
| aràcnid de la Kef Kalali |
 |
| Kef El Mansour |
 |
| Kef El Mansour |
No obstant, aquestes captures poden donar sorpreses en
quant a la seva novetat, ja que tota aquesta fauna entomològica, degut a la
seva llunyana situació i les complicacions per agafar-la, podem dir que es
tracta d’ exemplars exòtics.
En aquesta zona comencem a gaudir de la
climatologia africana, ja que per la nit, la temperatura s’enfila a més de
trenta tres graus, (Carles dixit), encara que això serà només el començament.
La pròxima etapa és Ait Mehammed, lloc ja prou
conegut en els ambients espeleològics per les expedicions biospeleològiques que
es van realitzar als anys seixanta i setanta, sota l'ègida del Museu de
Ciències Naturals de Barcelona, en aquells moments sota la direcció del Dr.
Español. Arribem al Douar Bernat, amb les dues kasbas i l’agadir magníficament
conservats degut a la seva construcció en pedra.
Parlem de com superar el
primer tram de l’ Ifri Caid, ja que està ocupat per aigua putrefacta degut als
excrements de l’ enorme colònia de ratpenats que alberga la cavitat.
 |
| boca de l'Ifri Caid |
Ja l’any passat en Carles i jo(Floren) no vam poder
passar, encara que ara sembla que hi ha menys aigua, i amb uns deu o quinze
metres de flanqueig força arriscat, superem el primer obstacle. Més endins, una
galeria inundada per una massa gelatinosa ens obliga a fer mes flanqueijos i un
ramonage i posar a prova la resistència dels nostres estómacs. Per sort,
arribem a una zona de galeries relativament netes, on trobem un Ifridytes,
alguns isòpodes i col·lèmbols, però res de Subilsia, malgrat que la recerca es
sistemàtica e intensiva.
 |
| l'anhelada Subilsia |
Ho intentem de nou a la Ifri N´taouya, distant uns deu
kilòmetres de l’anterior, amb el mateix resultat, encara que en una riba seca,
(aquesta cavitat te ben bé tot el seu recorregut inundat), en Josep troba un
interessantíssim domene que per la seva mida i aspecte li augurem un destí
novedós.
 |
| Boca de la Taouia |
 |
| trobem els primers metres de la Taouia plens d'ofrenes dels berbers |
 |
| marxar de la Taouia no és tasca senzilla |
...segueix al post de demà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.