dijous, 4 d’abril de 2013

Cova del Manel (1)

Aquesta coneguda i molt freqüentada cavitat te fama de cavitat estreta, laberíntica i fangosa, de manera que d’entrada ens ofereix una progressió penosa i des d’un punt de vista fotogràfic no resulta gaire atractiva. Tot i sent veritat en una primera aproximació, també és cert que conté racons força estètics i multitud de punts morfològicament prou interessants.

Situació


G.E.S.-C.M.B. (1974).- "Catálogo espeleológico de la zona 5. (Unidad: Sant Llorenç del Munt)" Catál. Espel. Prov. Barcelona 2, 99-187

Badiella, E. (1981).- "La Cova del Manel" SIS (8):14-17


Topografies i recorregut
Des de la primera exploració el 1899 als 48m inicials, les successives exploracions han anat aportant noves descobertes augmentant el recorregut conegut de la cavitat.

Fins els 150 m d’acord amb C.E. Terrassa (1911), després 210 m  segons el GES (1951) seguiran noves aportacions del G.E. Pirenaic (1952) i tot seguit novament el GES. Després de les riuades del 1962 noves aportacions de l’EDES. L’any 1966 els espeleòlegs del C:E:Sabadell afirmen que la topografia que han realitzat, però que no publiquen, arriba als 1.248m. El GETIM afegeix 106m nous, però la nova topografia del GES que desglossa en els diferents trams sols totalitza 932m. Finalment ha estat el 1978 que la SIS publica un nou aixecament que compren tot el conegut fins la data, i li atorga 788m amb un desnivell de 62 m (+52 i -12).
Algunes darreres escalades i petites derivacions poden sumar alguns metres més arribant potser als 800m. 
Es difícil esbrinar d’on provenen aquestes diferencies, ja que no hi ha cap dubte que els grups citats actuen seriosament, i no sembla possible una errada d’aquestes magnituds. Probablement en un traçat laberíntic la major o menor meticulositat del topògraf pot descartar segments d’un itinerari per considerar-les redundants  En tot cas, com sempre, donarem per vàlida les xifres donades pels darrers topògrafs que tot i conèixer la totalitat de la cavitat, honestament, comuniquen unes mesures inferiors als dels que el precediren.

Galeries inicials
En el primer sector, galeria d’entrada, laberints, clot dels ossos, la progressió certament es fa sovint a quatre grapes, però sense cap estretament veritablement sever, fins el característic “pas del quatre” que pels més corpulents pot curt-circuitar-se utilitzant un pas previ remuntant.
A partir de les galeries paral·leles i sala Pirenaic, l’estructuració diaclasada, permet un avanç còmode i normalment dempeus, que us mostrarem en l’article de demà.

...segueix en el post de demà...

3 comentaris:

  1. On está el fang??? La recordava més bruta

    Victor Ferrer

    ResponElimina
  2. Para hacer esta cavidad que precauciones hay que tomar, la pueden hacer niños, hay que trepar desniveles importantes o utilizar cuerdas, hay pozos, puede haber inundaciones si llueve ?

    ResponElimina
  3. Cova molt fàcil, sense cap problema, algun pas estret però divertit. l' aproximació desde l' aparcament es de un 40 minuts

    ResponElimina

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.