dimecres, 3 d’abril de 2013

La canal de Can Pobla

Dels fenòmens espeleològics del massís conglomeratic de Sant Llorenç del Munt i de l'Obac no hi ha dubte que un dels mes populars, i alhora força interessant és el d’aquesta canal on es troba la cavitat de major recorregut del relleu: la cova del Manel.

Prosseguint amb el projecte faunístic i foto-espeleològic amb el que estem col·laborat els companys de “espeleo dijous”, comptant amb l’amable autorització dels gestors del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, el passat 28.03.2013 just a l’inici de la Setmana Santa, vam visitar aquest sector un grup de nou espeleòlegs: Emili B., Jordi P., Josep P., Juli S., Miquel N., Pere C., Ricard A., Teresa H., i “Víctor.

El Relleu
Situada en el bloc de la Mola (1.031m) presenta una alternança de dos tipus de conglomerats, d’acord amb la seva composició:
Polimíctics, que son els majoritaris, presenten una composició molt diversa dels còdols; fragments de roques paleozoiques (granitoides, quars i roques metamòrfiques) i còdols de gresos i de carbonats d'edats posteriors al paleozoic. Estan relativament poc cimentats per una matriu gresosa i lutítica de color vermellós.
Oligomíctics. anomenats conglomerats calcaris, amb un tipus de còdol carbonatat molt majoritari a la seva composició Precisament per aquesta abundor presenten un color color blanquinós i la seva cimentació és consistent.
Aquests conglomerats calcaris, on es desenvolupen preferentment les cavitats, es presenten en nivells de gruixos oscil·lants fins un màxim de 20 metres, intercalats en els conglomerats polimíctics
Fragment del mapa geològic de l'IGC
La composició dels conglomerats és determinant pel què fa als efectes de la meteorització i els relleus resultants. Cingles en els oligomicritics per la seva major resistència i en els polimíctics, replans i formes mes arrodonides, facilitades per la menor cimentació.  
Aproximació
La circulació rodada a l’interior del Parc està supeditada a les oportunes autoritzacions. Nosaltres, agrupats en dos vehicles,  vam gaudir de permís per poder enfilar-nos fins l’aparcament proper a Can Pobla. Des d’aquest punt vam seguir tot dividint-nos en dos grups, remuntant la canal els que ens dirigíem a la cova del Manel, i seguint pel camí de la Mola els que anaven a davallar l’avenc de Can Pobla.
La carstificació de la canal de Can Pobla
Som conscients que aquest massís és un dels àmbits d’actuació natural dels companys del C.E. de Terrassa i precisament és el SIS a qui cal dirigir-se qualssevol que estigui interessat en conèixer en “profunditat” la situació actual de les exploracions en aquestes cavitats.  
Per documentar els coneixements sobre la carstificació d’aquest sector, hem seleccionat entre els diversos materials publicats, els que estimem més rellevants que inserirem en format Scribd.

Montoriol, J.; Assens, J.; Andrés, O. (1955).- "El funcionamiento hidrológico actual del sistema hipogeo de La Canal de Can Pobla (Sant Llorenç del Munt, Barcelona)" Speleon (6-4):127-153


Les Cavitats
Avenc de Can Pobla

Cova del Frare

Cova del Fondal

Selecció de notes anteriors a l'Espeleobloc sobre cavitats i carst del Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l'Ordal

...segueix en el post de demà sobre la cova del Manel...

1 comentari:

  1. Es un plaer llegir uns comentaris sobre geología tan acurats e interessants.

    Floren

    ResponElimina

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.