dilluns, 14 de gener del 2013

Avenc del Martellet (2)

Ens reunirem a l’aparcament de La Pleta, al Parc del Garraf, el dijous 10.01.2013 un total de 18 espeleòlegs: Agustí, Boris, Dolors, Jordi, Jordi C., Jordi P., Jordi T., José, Josu, Juli, Lluïsa, Miquel, Montse, Ricard, Teresa, Tomás, “Víctor” i Vizu”. L’objectiu inicial era visitar l’avenc del Martellet, i vist que érem un nombre excessiu per aquesta petita cavitat vam segregar un grupet cap als  avencs Morgan i Comas, i de les Serps.
Evidentment la prioritat per visitar el del Martellet era pels que ja havien dedicat una jornada a la seva ocalització. En tot cas, com que el corol·lari d’aquestes sortides es que ja que som suficientment entenimentats, (o no?), tothom fa el que vol, i el que és millor, a ningú li causa estranyesa. El resultat en aquest procés d’autoorganització desorganitzada fou: deu cap el Martellet, i vuit cap les cavitats de la riera de la Pleta.

Avui us presentem les imatges del Martellet i demà les del Morgan i Comas, i les del de les Serps.

Avenc del Martellet
Encertant el camí a la primera hi vam arribar amb prop d’una hora de camí, més que la per la distància és la vegetació de garrics la que alenteix la marxa. (veieu el post anterior sobre la localització de la cavitat a: http://espeleobloc.blogspot.com.es/2012/12/a-la-recerca-de-lavenc-del-martellet.html  )
Com podeu veure l'accés queda realment penjat. Després del primer pou de 14 metres s’obre per un pas estret una segona vertical de 8 m. La seva boca, per estreta, és prou incòmode com per passar-hi amb material, de forma que vam decidir que calia despenjar i recuperar algú, muntant un sistema de fortuna amb l'auxili d'un dressler i un shunt... i força de mans. El Tomás fou l’escollit ja que reunia les tres característiques ideals: el més prim, el més jove, i el que no ha sabut dir “no” a temps!.
Malauradament la sequedat de la cavitat aquest dia era tal que no constituïa un habitat adequat per a la recerca bioespeleologica dels “troglocharinus”, i vam tenir que marxar amb les mans buides.

1 comentari:

  1. Cal dir que va valdre molt la pena creuar el pas estret ja que hi havia molta formació a tota la zona del segon pou. És una llàstima que no es poguèssin realitzar fotografies de més qualitat i amb més llum, però la mostra és per a que us en feu una idea.
    Des d'aquí agrair la col·laboració de tots els que ens van acompanyar al Martellet i també agrair aquesta publicació.

    Per part meva espero que em continueu enredant!

    Att. Tomàs

    ResponElimina

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.

Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.