L’extraordinari carst xinès no tan sols és cèlebre per la seva immensa extensió i pels seus magnífics paisatges inscrits en la llista del Patrimoni Natural Mundial de la UNESCO com un dels exemples mes espectaculars de carst humit tropical i subtropical amb uns excepcionals “boscos de pedra” de formes i colors feréstecs, sinó que també contenen una biodiversitat de vàlua mundial que cal preservar.
En aquest post us volem presentar una publicació amb unes imatges ben demostratives d’aquesta exuberància biològica, tant interessants que mereixen la seva contemplació, fins i tot, quan no tenim la capacitat d’entrendre els texts que les acompanyen.
El passat diumenge 22.01.2012 va concloure amb éxit l'actuació de desobstrucció a l'Avenc Pastora (Olesa de Bonesvalls). Aquesta actuació és la continuació de la jornada que va promoure el Departament d'Ecologia i Protecció del Medi Subterràni de la FCE el passat desembre de 2011(veure post anterior d'aquest bloc), i que va quedar sense la total recuperació de l'avenc.
Per iniciativa de la SES del Ger en aquesta ocasió, fou comunicada a la FCE la intenció d'acabar l'operació, i s'afegiren també membres del GEB de Badalona i del Speleocorb de Corbera de Llobregat.
Amb mitjans més rudimentaris, escarpa, maceta, i un ternal acoplat al vehicle tot terreny del company Jordi Trujillo, aconseguirem treure tota la barreja de terra i pedres, i un bloc que feia de tap, segurament abocat per tal de retenir el morter llençat per qui va instal.lar l'antena de comunicacions que tapà l'avenc.
Finalment, podem dir que l'avenc resta obert un altre cop, recuperat gràcies a les denúncies i a l'actuació del col.lectiu espeleològic i la coordinació de la Federació Catalana d'Espeleologia.
Molt ens complau que els companys del Grup Espeleològic Lleidatà reprenguin les exploracions en aquesta interessant cavitat, i felicitem molt especialment a Lluís Pérez pel bloc Quarts de Qualls que caldrà anar seguint per mantenir-nos informats de les seves activitats.
Ens plau inserir les tres darreres produccions de Playtplusgroup cave explorer group, extretes del seu canal a Vimeo, on entre trailers i documentals tenen 41 videos.
Dèiem el passat dilluns : “els objectius generals d’aquestes activitats obertes dels dijous, consisteixen essencialment en aprofitar una sortida “espeleo” per passar-s'ho bé juntament amb companys (majoritàriament “veterans”) de diverses entitats, tot aprofitant per localitzar i posicionar amb GPS una o diverses cavitats, fer-hi un reportatge fotogràfic, i facilitar els interessos dels diversos participants, especialment la recerca biològica i paleontològica”. Els comentaris rebuts ens aconsellen dedicar-hi aquest article.
Efectivament aquest és un grup informal d’espeleòlegs, de “bon rotllo”, que sortim habitualment els dijous, a visitar cavitats catalanes.
Tot començà, fa anys, quan un company de la SIE per la seva activitat laboral, només tenia festa el dijous. Poc a poc, sense fer cap tasca de “captació”, s’han anat afegint amics d’aquest i d’altres grups que també s’ho podien permetre: jubilats, aturats, autònoms, etc.
D’aquell primer grupet de 2 ó tres persones, hem passat a més de vint. Les darreres sortides agrupen al voltant d’una dotzena variable de participants. i sovint d’un mínim de cinc clubs. Tot i que no hi ha una representació per entitats, es clar que la gent prové de la seva, amb la que continua mantenint la vinculació, en la que cal que és federi i amb la que manté les seves activitats tradicionals. Son habituals gent de: SIE, GEB, GIE, GEP, SES, ERE, etc.
Ens hem anat agrupant per amistat o coneixença personal. Les propostes,suggerides per qualssevol, i gestionades per un “coordinador”, es fan normalment, divendres o dissabte, utilitzant una llista de correu electrònic especificant si hi ha algun interès específic en la sortida i adjuntant una topo de la cavitat.
El que li va bé, be sigui per correu o per telèfon confirma la seva presència, de manera que permet fer una convocatòria final, (dimarts) agrupant els participants en el mínim nombre de vehicles particulars (es comparteix el cost del combustible) tenint en compte les diferents localitats de sortida, i fixant un punt i hora de trobada en comú, pel matí del dijous en una localitat veïna de la cavitat escollida.
L’activitat sovint comença per l’entrepà de rigor en un casal, bar o restaurant adequat per l’itinerari previst, i sol finalitzar, si resulta possible, a primera hora de la tarda en el mateix lloc.
Les cavitats escollides tenen escasses dificultats tècniques, normalment amb petits pous de poc més de 25 metres, i si en ocasions poden ser mes grans, hi ha plena llibertat per baixar fins on es vulgui, i fins i tot, per quedar-s’hi veient-ho des de la boca.
Els dilluns següents a la sortida publiquem a l’Espeleobloc un post de l’activitat realitzada, amb una selecció de les fotos aportades pels participants.
Veient les activitats realitzades, destaquen sempre les inquetuds fotogràfiques, biospeleologiques, ipaleontològiques i d’entre els diversos projectes subratllem el de “Formes del carst català”, el de recolecció de “Troglocharinus” i el tot recent de “Meta menardi”.
De fet, sovint anem sense cap pretensió ni darrera d’un objectiu particularment exigent o compromès, però el costum de molts anys de “veritable” practica espeleològica, ens fa que intentem treure alguna utilitat a la sortida, sinó més, facilitar una documentació pels que habitualment van llegint aquest bloc.
A continuació us presentem una llista de les 52 sortides del darrer any d'activitat, de les que trobareu la crònica en els articles dels dilluns de l'Espeleobloc:
Llistat de les darreres 52 sortides (50+2)
19.01.2012 Avenc de Sant Roc
12.01.2012 Mines de Can Palomeres
05.01.2012 Avencs Pepi, Llosa, Marianet
29.12.2011 Serra de Rubió, Cova Patracó
22.12.2011 Cova Colomera
15.12.2011 Avenc de la Clota
09.12.2011 Bora Tuna
01.12.2011 Cova de les Feixes, Correjades
24.11.2011 Avencs Montesinos i Esquirols
16.11.2011 Balmes d'en Caixurma
10.11.2011 Avenc de la Pepi
03.11.2011 Avencs Banderes i Topògrafs
27.10.2011 Avenc d'Ordal i Cova Av.Pla de Comes
20.10.2011 Avencs de les Banderes i Pont de l'Escalat
13.10.2011 Avenc del Querol
06.10.2011 Avenc Emili Sabaté
29.09,2011 Bòfia de Port de Compte
22.09.2011 Avenc de la Codoleda
15.09.2011 Avenc del Daví
08.09.2011 Forat de l'Or i Cova dels Muricecs
01.09.2011 Cova de la Taverna
18.08.2011 Cova dels Ermitans
11.08.2011 AvencsTaleixà,Can Vilà, Bruguer, i Calma
04.08.2011 Avencs Tapat i de la Barraca
28.07.2011 Avenc de la Troneda
14.07.2011 Escletxes de les Rovires
07.07.2011 Avenc de Penya Embassada
30.06.2011 Cova Fonda de Salomó
23.06.2011 Avenc d'Esteles
16.06.2011 Avenc Victòria
09.06.2011 Avenc Hanna Svacbroc
02.06.2011 Cova Roca Foradada
26.05.2011 Avenc d'en Gori
19.05.2011 Coves d'Olopte
12.05.2011 Avenc d'en Viumala
05.05.2011 Cavitats de la Morella
28.04.2011 Cova Simanya
21.04.2011 Cavitats de la Morella
14.04.2011 Coves del Masiet
07.04.2011 Coves del Sanitre, Freda, Ventós
31.03.2011 Coves del Toll
24.03.2011 Avencs de l'Infern i del Bufí
17.03.2011 Avenc del Vermell
10.03.2011 Cova del Serrat del Vent
03.03.2011 Cova d'Annes
24.02.2011 Sistema dels Guixos
17.02.2011 Avenc Jordi Verdiell
10.02.2011 Coves de Rialb
03.02.2011 Avenc del Llest
27.01.2011 Cova Negra de Canyelles
20.01.2011 Avenc del Mirador
13.01.2011 Coves del Mamut
PD: Disculpeu per no haber consignat inicialment les dues sortides, que he marcat en blau, en les que jo no vaig poder participar per assistir a les jornades espeleològiques de Marbella i Burgos. Així queda ben patent que el "grup" ha fet activitat tots els dijous de l'any.
Si voleu afegir-vos al grup, o acompanyar-nos en alguna sortida, cal que conecteu amb qualssevol dels participants, o bé proposeu algun medi de contacte en els comentaris d’aquest post.
En aquest article recopilem una informació bàsica sobre les aranyes i el seu procés de recol·lecció que esperem sigui d’utilitat pels interessats en col·laborar en aquest projecte europeu.
La classe dels aràcnids pertany al phylum4 dels Artròpodes. Aquest phylum és el més nombrós, en quant espècies, més de 1.250.000. Això significa que el 80% de totes les espècies animals són artròpodes. Tot artròpode posseeix un esquelet extern (exosquelet) i tres o més parells de potes articulades.
El primer aràcnid, un avantpassat de l’escorpí actual, va aparèixer fa uns 500 milions d’anys aproximadament, 200 milions abans que els primers insectes. Tot i això, els aràcnids presenten un nombre d’espècies força menor que els insectes. Actualment es coneixen unes 50.000 espècies diferents d’aràcnids. La gran majoria d’elles són depredadores de vida terrestre , alimentant-se principalment d’insectes.
Els trets comuns a tots els aràcnids són que posseeixen quatre parells de potes caminadores, uns ulls simples i no tenen antenes ni ales. Excepte alguns àcars, el cos dels aràcnids està dividit en dos regions diferenciades: una anterior anomenada prosoma; i una altre de posterior anomenada opistosoma o abdomen. L’aparell respiratoridels aràcnids és variat: tràquea, pulmons, tots dos alhora, o cap dels dos,
però mai presenten brànquies. La reproducció és ovípara, tret dels escorpins, que són vivípars, sense metamorfosis.
Els aràcnids es classifiquen en onze ordres, set dels quals tenen representació a la fauna dels Països Catalans. Les ordres restants tenen una distribució tropical.
Els ordres que trobem aquí, de més coneguts a menys, són: les Aranyes, els Escorpins, els Àcars, els Opilions, els Pseudoescorpins, els Solífugs i els Palpígrads.
Anatòmicament, les aranyes es diferencien de la resta d'artròpodes pel fet que els segments corporals habituals estan fusionats en dos tagmes (el cefalotòrax i l'abdomen), i estan units per un petit pedicel cilíndric. A diferència de la majoria d'artròpodes, les aranyes manquen de músculs extensors a les potes, de manera que les estenen per pressió hidràulica.
El seu abdomen presenta apèndixs que han estat modificats en fileres que secreten teranyina de fins a sis tipus de glàndula de l'abdomen. Les teranyines varien molt en mida, forma i quantitat de fil utilitzat. Sembla que la teranyina en forma d'espiral circular podria ser una de les formes més primitives, i les aranyes que produeixen teranyines enredades són més abundants i diverses que els araneids. Al període Devonià aparegueren aràcnids semblants a aranyes, dotats d'"aixetes" productores de teranyina, però aquests animals aparentment mancaven de fileres. S'han identificat aranyes veritables en roques del Carbonífer (fa entre 318 i 299 milions d'anys), que són molt similars als representants del subordre vivent més primitiu, el dels mesotels. Els grups principals d'aranyes modernes, els migalomorfs i els araneomorfs, aparegueren per primer cop al període Triàsic, fa més de 200 milions d'anys.
Cal tenir present que encara queden moltes espècies per conèixer, algunes de les quals són exemplars que estan emmagatzemats a l'espera de ser estudiats i classificats. Es calcula que només s'han descrit entre una tercera i una cinquena part de les espècies existents i es creu que podrien existir al voltant de les 200 000 espècies. Per tant, aquesta classificació podrà anar variant en funció dels descobriments de noves espècies.
"La longitud corporal de l'aranya cavernícola gran, la Meta menardi és d'11 a13 mm en els mascles i de 14 a17 mm en les femelles. El seu color és generalment bastant fosc; el cefalotòrax és terrós-vermellós, l'abdomen marró clar o fosc, ambdós amb marques negres. Sovint mostra dues taques grans. Les potes són terroses amb anells negres. De vegades pot confondre's amb l'aranya cavernícola menor Metellina merianae (Scopoli, 1763). Aquesta última és menor i de color més grisenc. En tot cas, aquesta segona espècie construeix teles majors (amb més fils radials i de captura) i per tant és capaç d'afegir a la seva dieta insectes de vol més poderós. Una altra espècie emparentada, Meta bourneti (Simon, 1922) és, al contrari, tan gran com M. menardi i de coloració similar. Encara que a Europa central només es coneix en enclavaments aïllats, a la península Ibèrica M. bourneti està més distribuïda que M. menardi i es troba també en províncies mediterrànies com a Balears, Cadis, Màlaga, Múrcia i Tarragona.
La reproducció d'aquestes espècies de Meta té lloc generalment al començament d'estiu. Després de l'aparellament, de mitjan de juliol al començament d'agost, la femella construeix un capoll, de 2 a3 cm de diàmetre, que penja d'un fil. El capoll conté uns 200 a 300 ous, que la femella vigila fins que mor, durant dos a tres mesos. A la fi d'agost el sac d'ous comença a desintegrar-se i les joves aranyetes es fan visibles com a petits punts negres. Les aranyetes no deixaran el capoll fins a la primavera següent. La prole surt llavors fins a l'entrada de la cova, on poden versi de dies a setmanes. Alguns dels joves viatgen fins a altres sistemes de coves; la resta roman en la seva cova natal. D'aquesta manera les poblacions es mantenen i es propaguen. L'aranya cavernícola gran Meta menardi aconsegueix 2 a 3 anys d'edat, en contrast amb la major part de les aranyes natives d'Europa, que només viuen un any.
La tela que construeix l'aranya cavernícola gran és de tipus circular, de 20 a30 cm, i amb una obertura central. Pot considerar-se molt rudimentària i rares vegades s'usa per capturar preses. Meta menardi estén a passar molt temps prop de la paret de la cova, on caça cotxinilles de la humitat, escarabats, centcames, panerola, papallones i arnes invernantes i altres petits animals, inclosos alguns cargols ocasionals. És típic observar totes aquestes preses penjant d'un fil en la xarxa. Aquest comportament de caça, deslligat de la xarxa -que era originàriament utilitzada per capturar les preses– pot considerar-se una adaptació conductual a la vida cavernícola.
L'elecció conjunta de Meta menardi com a animal cavernícola de l'any i com a aranya europea de l'any 2012 il·lustra l'excel·lent cooperació entre els investigadors de distintes disciplines. Els investigadors de les aranyes (aracnòlegs) es basen en el coneixement i experiència local dels investigadors de les coves (espeleòlegs), per aprendre més sobre les espècies presents en hàbitats subterranis.
Mantén els ulls oberts la pròxima vegada que visitis una cova: l'aranya cavernícola gran està probablement en les proximitats!"
Text extractat i traduit de l’original publicat en anglès per Christoph Hörweg a la European Society Arachnology
