dimarts, 24 de gener de 2012

Meta menardi, projecte europeu 2012.


En aquest article recopilem una informació bàsica sobre les aranyes i el seu procés de recol·lecció que esperem sigui d’utilitat pels interessats en col·laborar en aquest projecte europeu.

La classe dels aràcnids pertany al phylum4 dels Artròpodes. Aquest phylum és el més nombrós, en quant espècies, més de 1.250.000. Això significa que el 80% de totes les espècies animals són artròpodes. Tot artròpode posseeix un esquelet extern (exosquelet)  i tres o més parells de potes articulades. 

El primer aràcnid, un avantpassat de l’escorpí actual, va aparèixer fa uns 500 milions d’anys aproximadament, 200 milions abans que els primers insectes. Tot i això, els aràcnids presenten un nombre d’espècies força menor que els insectes. Actualment es coneixen unes 50.000 espècies diferents d’aràcnids. La gran majoria d’elles són depredadores de vida terrestre , alimentant-se principalment d’insectes.

Els trets comuns a tots els aràcnids són que posseeixen quatre parells de potes caminadores, uns ulls simples i no tenen antenes ni ales. Excepte alguns àcars, el cos dels aràcnids està dividit en dos regions diferenciades: una anterior anomenada prosoma; i una altre de posterior anomenada opistosoma o abdomen. L’aparell respiratori  dels aràcnids és variat: tràquea, pulmons, tots dos alhora, o cap dels dos,
però mai presenten brànquies. La reproducció és ovípara, tret dels escorpins, que són vivípars, sense metamorfosis. 

Els aràcnids es classifiquen en onze ordres, set dels quals tenen representació a la fauna dels Països Catalans. Les ordres restants tenen una distribució tropical.

 Els ordres que trobem aquí, de més coneguts a menys, són: les Aranyes, els Escorpins, els Àcars, els Opilions, els Pseudoescorpins, els Solífugs i els Palpígrads.


Anatòmicament, les aranyes es diferencien de la resta d'artròpodes pel fet que els segments corporals habituals estan fusionats en dos tagmes (el cefalotòrax i l'abdomen), i estan units per un petit pedicel cilíndric. A diferència de la majoria d'artròpodes, les aranyes manquen de músculs extensors a les potes, de manera que les estenen per pressió hidràulica.

El seu abdomen presenta apèndixs que han estat modificats en fileres que secreten teranyina de fins a sis tipus de glàndula de l'abdomen. Les teranyines varien molt en mida, forma i quantitat de fil utilitzat. Sembla que la teranyina en forma d'espiral circular podria ser una de les formes més primitives, i les aranyes que produeixen teranyines enredades són més abundants i diverses que els araneids. Al període Devonià aparegueren aràcnids semblants a aranyes, dotats d'"aixetes" productores de teranyina, però aquests animals aparentment mancaven de fileres. S'han identificat aranyes veritables en roques del Carbonífer (fa entre 318 i 299 milions d'anys), que són molt similars als representants del subordre vivent més primitiu, el dels mesotels. Els grups principals d'aranyes modernes, els migalomorfs i els araneomorfs, aparegueren per primer cop al període Triàsic, fa més de 200 milions d'anys.

Cal tenir present que encara queden moltes espècies per conèixer, algunes de les quals són exemplars que estan emmagatzemats a l'espera de ser estudiats i classificats. Es calcula que només s'han descrit entre una tercera i una cinquena part de les espècies existents i es creu que podrien existir al voltant de les 200 000 espècies. Per tant, aquesta classificació podrà anar variant en funció dels descobriments de noves espècies.


"La longitud corporal de l'aranya cavernícola gran, la Meta menardi és d'11 a 13 mm en els mascles i de 14 a 17 mm en les femelles. El seu color és generalment bastant fosc; el cefalotòrax és terrós-vermellós, l'abdomen marró clar o fosc, ambdós amb marques negres. Sovint mostra dues taques grans. Les potes són terroses amb anells negres. De vegades pot confondre's amb l'aranya cavernícola menor Metellina merianae (Scopoli, 1763). Aquesta última és menor i de color més grisenc. En tot cas, aquesta segona espècie construeix teles majors (amb més fils radials i de captura) i per tant és capaç d'afegir a la seva dieta insectes de vol més poderós. Una altra espècie emparentada, Meta bourneti (Simon, 1922) és, al contrari, tan gran com M. menardi i de coloració similar. Encara que a Europa central només es coneix en enclavaments aïllats, a la península Ibèrica M. bourneti està més distribuïda que M. menardi i es troba també en províncies mediterrànies com a Balears, Cadis, Màlaga, Múrcia i Tarragona.

La reproducció d'aquestes espècies de Meta té lloc generalment al començament d'estiu. Després de l'aparellament, de mitjan de juliol al començament d'agost, la femella construeix un capoll, de 2 a 3 cm de diàmetre, que penja d'un fil. El capoll conté uns 200 a 300 ous, que la femella vigila fins que mor, durant dos a tres mesos. A la fi d'agost el sac d'ous comença a desintegrar-se i les joves aranyetes es fan visibles com a petits punts negres. Les aranyetes no deixaran el capoll fins a la primavera següent. La prole surt llavors fins a l'entrada de la cova, on poden versi de dies a setmanes. Alguns dels joves viatgen fins a altres sistemes de coves; la resta roman en la seva cova natal. D'aquesta manera les poblacions es mantenen i es propaguen. L'aranya cavernícola gran Meta menardi aconsegueix 2 a 3 anys d'edat, en contrast amb la major part de les aranyes natives d'Europa, que només viuen un any.


La tela que construeix l'aranya cavernícola gran és de tipus circular, de 20 a 30 cm, i amb una obertura central. Pot considerar-se molt rudimentària i rares vegades s'usa per capturar preses. Meta menardi estén a passar molt temps prop de la paret de la cova, on caça cotxinilles de la humitat, escarabats, centcames, panerola, papallones i arnes invernantes i altres petits animals, inclosos alguns cargols ocasionals. És típic observar totes aquestes preses penjant d'un fil en la xarxa. Aquest comportament de caça, deslligat de la xarxa -que era originàriament utilitzada per capturar les preses– pot considerar-se una adaptació conductual a la vida cavernícola.

L'elecció conjunta de Meta menardi com a animal cavernícola de l'any i com a aranya europea de l'any 2012 il·lustra l'excel·lent cooperació entre els investigadors de distintes disciplines. Els investigadors de les aranyes (aracnòlegs) es basen en el coneixement i experiència local dels investigadors de les coves (espeleòlegs), per aprendre més sobre les espècies presents en hàbitats subterranis.

Mantén els ulls oberts la pròxima vegada que visitis una cova: l'aranya cavernícola gran està probablement en les proximitats!"

Text extractat i traduit de l’original publicat en anglès per Christoph Hörweg a la European Society Arachnology

Recol·lecció



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.