Avenc de la Falconera. Sitges

La darrera setmana, vam canviar el dia de la tradicional sortida dels dijous i vam fer-la el dimecres 31.10.2012 Amb aquesta variació preteníem posar-ho fàcil als companys que “feien” el pont. Però la pluja ens va sortir al pas i justificà les desercions. Finalment ens aplegarem sis: Dolors Boter, José Hidalgo, Jaume Julià, Jordi Perera, Toni Torra i “Víctor”.

Com es tradicional i gairebé consubstancial amb aquestes “sortidetes”, primerament, cal esmorzar en un punt de retrobament proper a l’objectiu, on endrapem, expliquem “batalletes”, triem o discutim l’itinerari, i si cal, ens reagrupem en el menor nombre possible de vehicles. Finalment es decideix anar a cercar una pista que voreja les pedreres d’Uniland en direcció a Capdàsens. La despistada és monumental i ens anem pasejant per les pedreres utilitzant camins sense sortida, això si aquest deambular  ens permet veure dos o tres forats.

El més aparent exigeix superar un tram vertical que caldria escalar o bé i encara més complicat despenjar-se de mes amunt. Ens hem quedat amb les ganes de saber que hi ha dins d’aquest orifici, i molt cal témer que la progressió de l’explotació el faci desaparèixer.

Recuperem el camí en la desviació que ens aviem saltat i després d’un insòlit recorregut arribem a la capçalera del torrent de la Falconera. Al final de la jornada, sortirem seguint la pista que discorre torrent avall, que és l’itinerari que caldria haver agafat des de l’inici.

Un arbre en la pista amb senyals d'erosió pel camions que hi transiten?

Sabem que la cavitat és situa al marge dret del torrent i a pocs metres del seu llit. Dit i fet, ens endinsem en l’exuberant vegetació, especialment molla per la pluja, cercant senderes impossibles. 

Visió del ortofotomata on es patent la densitat de la vegetació

Poc a poc ens anem perdent de vista els uns dels altres, i quan ja estem xops i masegats, a punt d’abandonar, el providencial olfacte d’en Jordi, troba el que deu de ser l’avenc. Les coordenades llegides en el GPS per en Jaume son en UTM ED 50= X 406615, Y4568271 i alt. 180m.

Ens equipem i com que no trobem cap ancoratge artificial, recuperant antics costums (algú diu que potser son mals costums), lliguem a l’arbre més “proper” i cap avall. Efectivament és tracta de l’avenc de la Falconera, que no cal confondre amb els avencs de la Riera de la Falconera ni el del Penyasegat de la Falconera.

Aquest es un pou senzill de 21m amb una enigmàtica barrinada a mig pou.  Qui ho ha fet? Potser és un testimoni d’una antiga recerca de “sal de llop”? Perquè no s’ha citat en les anteriors exploracions? Si penséssiu que no és un  tema important, us tindria que donar la raó, però per a mi és un indici rellevant, només en el sentit de que és molt el que ignorem dels que ens precediren en la freqüentació del món subterrani, fins i tot en un massís tan proper i teòricament tant ben conegut, com és el del nostre benvolgut Garraf. 

La barrinada