Projecte Meta menardi (2)

Aclaracions sobre el Projecte Meta menardi:

En un anterior bloc del 18-12-2011 i sota el títol Projecte Meta menardi es va reproduir un escrit del company Toni Pérez del Grupo de Espeleología de Villacarrillo (G.E.V.) en que es donava a conèixer un treball a nivell europeu per ampliar els coneixements sobre aquesta aranya que trobem habitualment en moltes de les cavitats que visitem.

L’Enric Porcel, Vocal d'Ecologia i Protecció del Medi Ambient de la Federació Catalana d'Espeleologia, ens ha fet arribar algunes qüestions sobre aquest projecte, derivades d'unes consultes que li han fet grups espeleològics catalans:

   -És un projecte que té una fiabilitat i un rigor científic?
   -No serà una captura excessiva?
   -A on s'ha de portar el material?

Ens hem posat en contacte amb l'espeleòleg-biospeleòleg Dr Carles Ribera, Professor Titular de la Unitat d'Artròpodes de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, que posseeix una gran especialització en els araneids, per saber que ens en pot dir de tot això.

Ens diu en Carles: (La conversa està resumida)

"Aquest projecte té tota una base científica. Al seu darrera hi ha la European Society of Arachnology, qui ha derivat el tema a cadascun dels grups que té a diferents països, en el nostre cas al Grupo Ibérico de Aracnología. Jo, que sóc membre de tots dos, em vaig oferir per identificar el material recol·lectat. El material que rebré serà estudiat a Barcelona, a la Universitat. En altres països europeus, cada grup nacional estudiarà el seu material i al final hi haurà un treball conjunt per conèixer amb exactitud la distribució europea.

El material que es necessita no és molt abundós, amb un sol exemplar per cavitat, guardat en alcohol de 96º i un total de 3 o 4 cavitats per massís o unitat geogràfica ja és més que suficient. El tema fotos serà un complement. No són indispensables ja que amb fotos no es pot determinar amb absoluta seguretat l'espècie. Hi ha caràcters que no són constants i a més, es barregen entre les dues espècies. L'únic que hi ha segur és veure els genitals de cada individu i a més han de ser adults, ja que si encara són juvenils els seus caràcters de separació encara no estan definits i s'ha de recórrer a comparar els seus ADN.

A Catalunya , tot i no ser molt fiable, en relleus per sobre dels 500 m es troba la M. menardi i per sota del 500 m, la M. bourneti. Tot i així, entre els, per exemple, 900 i 1.000 m, hi hem localitzat les dues espècies. Que, que en tinguem coneixement, no conviuen les dues en una mateixa cavitat, ja que una colònia desplaça l'altre.A la zona de muntanya hi sol viure la menardi i a la zona litoral la bourneti. En zones del Pirineu hi viu la M. menardi, tot i que no sobrepassa els 1.200 m. Les dues espècies, tot i tenir unes claus de determinació, es poden confondre amb certa facilitat, ja que els seus caràcters no són sempre constants. Per determinar amb seguretat les dues espècies han de ser exemplars madurs i examinar els seus genitals. En el cas que siguin individus juvenils, no queda més remei que extreure i comparar els ADN de tots dos."

En resum:

Tot seguit donem una serie de de respostes i directrius:

-Un sol exemplar per cavitat, triant el més gran que veiem per així assegurar que es tracta d'un exemplar madur.

-Cavitats per massís: Com a molt 3 o 4 cavitats per unitat geogràfica. Ho expliquem: Per exemple en el cas de Garraf, amb 3 o 4 cavitats i un sol exemplar de Meta per cavitat, JA ÉS SUFICIENT. Naturalment millor si estan regularment repartides dins la seva geografia, es a dir, que no siguin cavitats molt properes. Un altre exemple: Sant Llorenç del Munt, Montserrat, Ports de Beseit, etc. que seguirien amb 3 o 4 cavitats per massís. En el cas de relleus de gran longitud o extensió, com pot ser el Montsec, Boumort, Pirineus, etc, seria bo tenir material de més cavitats, però sense exageracions i sempre de cavitats distanciades.

-Les captures s'han de conservar en alcohol de 96º, del que normalment tothom té a la farmaciola de casa. No es pot utilitzar l'alcohol de 70º en el que, de sempre, hi guardem altres captures. Insistim en que per poder obtenir l'ADN, L'espècimen ha d'introduir-se en un tub amb alcohol de 96º, del que en diem "de donar injeccions".

-Fotografies: Podem fer fotos, el que passarà a enriquir els arxius, però només amb les fotos NO ES POT DETERMINAR AMB SEGURETAT DE QUINA ESPÈCIE ES TRACTA. S'HA DE CAPTURAR UN INDIVIDU.

-Recordem que s´ha de respectar la normativa vigent de limitacions o prohibicions de captura en zones protegides

-Per no fer una cacera desproporcionada s'hauran de controlar les captures. En principi, tot i que encara no està definit, els recol·lectors dipositarien el material al Departament d'Ecologia-Biospeleologia de la Federació Catalana d'Espeleologia, qui a la seva vegada podria facilitar material de captura als que ho necessitessin. Al mateix temps, per que cada grup espeleològic i/o recol·lector conegui les captures globals de tothom i no es repeteixin innecessàriament, s'està preparant una base de dades fàcilment consultable amb un mapa de Catalunya amb la posició i un llistat de les cavitats de les que ja s'hagi aconseguit material.

De moment es pot consultar la base de dades (en construcció) en aquest mateix bloc, a la pestanya Projecte Meta menardi de la pàgina principal.

En quant els temes de recepció del material i la base de dades estiguin resolts del tot, es comunicarà convenientment.

El company Josep Pastor ens ha cedit algunes de les seves magnifiques fotografies de fauna viva.