Espelunga de Meyodiya 4 i 5 de gener 2012

Galeria dels Professionals

El passat dia 3 de gener en Josep Colomo i Francesc Subirana (SIE de CEA) juntament amb en Luis i Jesús Almela (Espeleo Club Castelló) el “Mediodia Team”, van desplaçar-se al massís de Vernera (Aragües del Puerto – Jaca) per tal de fer una entrada al Sistema de la Peña de Mediodía i seguir amb un dels molts fronts d’exploració que resten pendents a l’apreciat sistema.

Al vespre del dia 4, i un cop al destí, després de comprovar que les temperatures de la zona eren molt elevades per l’època de l’any, decidiren que efectuarien entrada per la boca intermèdia del sistema, l’Espelunga de Meyodiya, doncs la boca d’accés habitual (Pozo alto de la Chorrota) en condicions climàtiques semblants, ja els havia “regalat” entrades prou dures de fred i humitat.

El dia 4 al matí (a les 11h aprox.) després de preparar el material entre pluges intermitents, decidiren fer camí cap a l’Espelunga  entre congestes de neu “dura-primavera” proveïts de dos trepants, uns 120 metres de corda i material vari d’instal·lació/escalada. L’entrada perseguia dos objectius clarament definits, d’aquesta manera els 4 integrants progressaríem units fins al pou d’enllaç amb el nivell superior del sistema, punt on cada parella es dirigiria al seu front d’atac.

Per un cantó, els germans Almela (Luis i Jesús) es dirigirien a la Galeria del Contacte, on en el seu punt terminal la fractura s’estreny i en cal repassar la possible continuació per un nivell superior. Per altra banda, en Colomo i en Subi es disposarien a finalitzar l’escalada del segon ressalt del pou paral·lel al “Chupa-Chups”, per tal d’accedir a la finestra del seu extrem superior.

Als voltants de les 13h del migdia feren entrada al sistema i després de superar les diverses dificultats d’aquest recorregut (com el mític i simpàtic Pas dels Tortosins) i un cop arribats al punt d’enllaç amb els nivells superiors del sistema, cada grup es dirigeix al seu front d’exploració predilecte.

Sala del Guix

Després de fer un magnífic recull fotogràfic del recorregut d’accés al seu destí i de superar les dificultats que possibiliten l’entrada a la Galeria del Contacte amb els seus petates de dimensions desproporcionades.... peró deixem que sigui el propi relat d’en Jesús i Luis que expliquin la seva exploració:

“La galeria del Contacte, que parteix de la sala del Guix es dirigeix recta com un fil cap a la paret Nord del massis, quedant la punta a un centenar de metres de la pròpia paret. La galeria te diferents zones, una primera amb marques d'erosió, amb morfologies freàtiques. Un poc més avant , desprès de passar uns estrets passos arribem a una zona d'origen tectònic amb bona amplària però que als pocs metres va estretint-se, tenint que passar per unes estretors selectives que ens situen en una zona de meandres amb formes d'erosió, formant petites terrasses. Aquesta zona dona pas a una última zona morfològicament diferent amb galeries mes grans, que formen sales clàstiques amb gran cantitats de blocs. Aquest últim tram te un caràcter ascendent i esta condicionat per el bussament dels estrats, d'uns 35º cap al nord.

En aquesta zona regalima un poc d'aigua procedent de varies filtracions del sostre. Aquesta galeria s'estreteix poc a poc i va ascendint en rampes fins arribar a un punt on es colmata per terra i blocs, trobant la continuació de la fractura en vertical on vam intentar pujar però la naturalesa de la roca, molt descomposta va fer fracassar els intents. Aquesta important fractura que constitueix la galeria del Contacte passa just per baix (uns 200 metres) dels avencs de la plataforma superior, pel que pensem que pot ser un dels punts de possible unió entre els avencs superiors i la resta de la xarxa subterrània. Com a fet curios, en aquesta galería s’observare guano i un esquelet de rat-penat.”

 

Entretant en Colomo i en Subi es disposaren a escalar el que podria ser l’últim ressalt del pou paral·lel al mític pou “Chupa-Chups”, del qual, el ressalt precedent (d’uns 60 m d’alçada) havia estat escalat l'hivern anterior. Després d’una intensiva escalada artificial amb l’ajuda d’una barra Raumer i de l’estalvi de bateria que proporcionen els Multy-Monty Ø7.5mm, assoleixen la part superior de la paret vertical d’un dels extrem de l’esmentat ressalt. Un cop instal·lats 80 metres nous de corda fix i amb l’esgotament de la maratoniana jornada d’escalada, comproven que encara resta un petit ressalt desplomat d’uns 7 m d’alçada per assolir el nivell superior i comprovar que ens ofereix la finestra que s’aprecia a l’extrem superior d’aquest immens pou.

Un altre cop units (a la base de l’escalada), els quatre integrants de la prospecció desfan les galeries que els separen de la boca acusant en més o menys mesura l’esgotament de la jornada, sortint a l’exterior al voltant de les 4h de la matinada del dia 5, per tal d’afrontar el descens fins al refugi, el qual, encara els deparava alguna dificultat en forma de neu glaçada.

Temps passat sota terra: 15 hores.

Subi i Almela