La Flama a la Cova de les Meravelles

La renovació de la Flama de la Llengua Catalana és celebra en commemoració de la mort de Pompeu Fabra. Aquesta Flama, que representa la nostra llengua. L’encengué la fe, la portà l’esforç, i la manté la voluntat d’un poble. Enguany coincideix amb el 80è aniversari de les Normes de Castelló i amb l’Any de la Paraula Viva.

Els bons amics de l’Espeleo Club Castelló ens inviten a participar en un dels actes que organitzen a la Cova de les Meravelles. Aquí teniu la seva proposta:

Hola companyes i companys:

En aquesta carta l’ESPELEO CLUB CASTELLÓ us convida a tots vosaltres a participar en un acte molt emotiu i reivindicatiu. El proper dia 11 de febrer al matí anem a fer una recepció a la Flama de la Llengua a la “Cova de les Meravelles” de Castelló. La idea és que participi tota la gent de l’Interclub espeleològic de Castelló conjuntament amb tothom que hi vulgui participar, tant si són espeleòlegs com si no ho són.

Com marca la tradició, Prada de Conflent, poble on és enterrat Pompeu Fabra, encén la flama de la llengua que duta per alguna de les entitats excursionistes del país arriba a Montserrat. Enguany ja en fa quaranta tres que se celebra la Renovació de la Flama de la Llengua Catalana, un acte reivindicatiu que simbolitza la voluntat de mantenir la llengua i que cada any organitza una entitat excursionista.

I és enguany, quan per primera vegada i per iniciativa del Centre Excursionista de Castelló, la Flama de la Llengua travessarà el riu Sénia i entrarà a la província de Castelló.

L'origen de la festa data del 1968, quan les entitats excursionistes van liderar als actes de commemoració del centenari del naixement de Pompeu Fabra, seny ordenador de la llengua catalana. Una comissió formada per una vintena d'entitats van organitzar la portada d'una flama des de la tomba del lingüista, a Prada, fins a Montserrat.

Van haver de passar dos anys perquè la festa es repetís i, des del 1970, s’ha celebrat ininterrompudament. Des de llavors, cada any, un grup excursionista diferent s'encarrega de coordinar la festa, que culmina a Montserrat amb la rebuda del pare abat.

I aprofitant que la Flama de la Llengua ve a Castelló, l’Espeleo Club Castelló, en col·laboració amb el Centre Excursionista de Castelló organitzarà un acte de recepció de la Flama en una cova tan especial per a tots els castellonencs com és la Cova de les Meravelles.

La programació prevista serà encendre la flama a la boca de la cavitat i fer-li una recepció per part de tots els espeleòlegs, tant de la província de Castelló com d’altres indrets del País Valencià, de Catalunya o d’altres zones lingüístiques catalanes. Després entrarem a la sala d’entrada de la cova on es llegirà un fragment del “Tombatossals”.

Posteriorment els espeleòlegs federats poden fer un recorregut per dins la cova, fins la xemeneia, que és una altra boca que té la cavitat, portant amb ells la flama. Els que no estan federats o els que no hi vulguin entrar poden anar per fora fins la xemeneia per esperar la sortida de la flama. Així la flama realitzarà una travessa subterrània. La idea és gravar imatges de vídeo de la flama per dins de la cova.

A més d’aquest acte, se’n celebraran alguns més, entre ells destaca la pujada de la Flama de la Llengua al Penyagolosa, cim més alt de tota la zona lingüística valenciana. Més endavant ja us informarem més detalladament de tot el programa d’activitats.

Aprofito la present per saludar-vos cordialment.

¡¡¡ VISCA LA NOSTRA LLENGUA !!!

Luis Almela Agost (Espeleo Club Castelló)

Descripció de la cavitat

extreta de. http://gim-elx.site88.net/meravecs.htm

Boca principal formada per enfonsament de la volta i que dóna pas entre blocs a la Sala Principal, amb blocs caiguts del sostre i una columna al N tallada artificialment. De la part més baixa ix la Galeria Principal, amb una orientació NO-SE, totalment horitzontal, amb pisos estalagmítics, encara que els primers 50 m tenen el pis de ciment (artificial).

Hi ha restes d'activitat erosiva en tota la galeria, fonamentalment al sostre i presenta diverses columnes. Cap a la meitat de la galeria hi ha un sistema perpendicular, N-S. Cap al N hi ha la galeria de l'ànec, una xarxa de 150 m de recorregut d'origen tectònic, sense formacions i en estat de descalcificació. Cap al S tenim la part major de la cavitat, amb 5 sistemes diferents: galeries de la Rata Penada, galeria de la Segona Boca, Zona del Laminador, xarxa de la CHX (Confederació Hidrogràfica del Xúquer) i xarxa de Maria Cristina.

Les galeries de la Rata Penada tenen més recorregut que les de l'ànec, encara són de característiques semblants, són molt estretes i altes, amb el sòl ple d'argila. La galeria de la Segona Boca amb la de la Tela formen els sistema principal. Es tracta d'un un estrat de calcàries margoses i amb influència freàtica molt més accentuada. A la part alta té una 2a boca a l'exterior.

A la fi i cap al S, després d'una olla de gegant de sòl argilenc, arribem a la Zona del Laminador, més concrecionada que la resta de les xarxes i circula paral·lela a la galeria de la Segona Boca, al mateix estrat, però en sentit contrari. La xarxa de la CHX és un sistema de galeries entre blocs i en ocasions entre esquerdes eixamplades per erosió. Cal ressaltar una perfecta secció claviforme i diversos tubs a pressió, que demostres l'activitat freàtica que hi hagué durant els processos evolutius de la cavitat.

En la Zona Est de la Xarxa CHX neix una galeria que baixa a l'estrat inferior, on hi ha la Xarxa Maria Cristina, que assoleix el nivell de l'embassament quan aquest està més alt, per la qual cosa l'aigua ha aconseguit buidar les galeries anteriorment farcides de sediments al·lòctons i que curiosament encara es troben al sostre per no arribar-hi l'aigua. Aquesta zona i la CHX és la més laberíntica i de major variació morfològica de tota la cavitat i és el punt més llunyà de la boca principal.

Fotos: Almela