dissabte, 4 de desembre del 2010

Coves i Avencs del Principat d’Andorra


Els anys 70 un grupet de la SIE varem dedicar varies jornades a explorar algunes petites cavitats andorranes. Malauradament en un trasllat i reducció dels nostres locals és feu neteja i és llençaren arxivadors i...arxius. La neteja va anar més enllà del que fora desitjable i va desaparèixer una bona part de les topografies realitzades en cavitats de poc recorregut que l'encarregat del trasllat va considerar poc interessants.

Avui només us presento la topo de la Cova de la Margineda que vam publicar en la memòria del 25 aniversari (1961-1986).


D’acord el carst andorrà potser no es gaire espectacular, però de ben segur te interès cultural,  faunístic, arqueològic, etc.


En la recerca documental he descobert l’existència d’una sèrie d’articles sobre les coves i avencs d’Andorra, publicats per la Associació per a la Defensa de la Natura d’Andorra, en la seva revista Aigüerola al llarg dels anys 1996-2000.

Aquest sis articles signats per Antoni López i col•laboradors ens presenten diverses cavitats que ens plau reproduir integrament a continuació.


Binder 1

Binder2

Binder3

Binder4

Binder5

Binder 6

Agraïm als editors l’autorització expressa per incloure aquests documents en l’Espeleobloc.

divendres, 3 de desembre del 2010

Centenari de la mort d’en Norbert Font i Sagué (4)


N.Font i Sagué, excursionista
“Les impressions d’istiu”


La revista Muntanya (891, octubre 2010) ens lliura un nou article sobre Font i Sagué, en aquesta ocasió novament Enric Aragonès ens presenta la faceta excursionista d’en Font, destacant que tot i la seva dedicació a l’excursionisme científic amb una finalitat practica, tant sigui fer estudis geològics, explorar cavitats, valorar la possibilitat d’explotar recursos hídrics, etc., no es pogué sostreure a l’atracció de les grans altures i practicà un autèntic excursionisme de muntanya.

S’inclou una selecció d’articles publicats per en Font a La Veu de Catalunya el 1903 actualitzats a la normativa del català actual.




Articles anteriors d’aquesta sèrie:
21.04.2010
19.06.2010
16.10.2010

Memòria Camino de Ario 2010


Rebem d’en Daniel Ballesteros la memòria espeleològica que els companys asturians del G.E. Polifemo han dut a terme en el Camí d’Ariu en el Cornión, massís occidental dels Picos de Europa.



dijous, 2 de desembre del 2010

Seminari de gestió ambiental de la ICHN, Montsec (Àger)


La Institució Catalana d’Història Natural, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, és una societat científica que té per finalitat promoure l’estudi i la divulgació dels coneixements referents als éssers i els sistemes naturals.

Hem rebut de la Clara Racionero, Secretaria Tècnica de la ICHN la invitació per assistir al X Seminari de gestió ambiental de la ICHN, que es farà a Àger els dies 11 i 12 de desembre, amb el títol "El Montsec: patrimoni natural i propostes per a una gestió sostenible".

 
Al programa adjunt trobareu totes les dades.
 



L'assistència al seminari és gratuïta però cal inscriure-s'hi prèviament trucant al telèfon 933 248 582 o enviant un correu electrònic a ichn@iec.cat fent constar el vostre nom, cognoms i adreça electrònica.

Esperem que el seminari sigui del vostre interès.

Tot seguit incluim unes proves de filmació en alta definició fetes per en Marc Navarro al Graller Gran del Corralot.




Informació subministrada per l'Enric Porcel.

dimecres, 1 de desembre del 2010

Presentació FlashBlackCorb a Barcelona‏


Rebut d’en Rober Ferrer per a la seva difusió.

En Ponis, guia i geni del lloc de les coves de Collbató


Estret de Roques és un magnific bloc d’en Josep M. Cervelló que ens aporta la seva visió de geòleg, cartograf, espeleòleg, etc. en definitiva d’amant de les ciencies de la terra. Sempre amb una reflexió enriquidora que ens fa compartir el seu interés per tants aspectes del nostre patrimoni natural i cultural.

Us recomano que la visiteu periòdicament, no es prodiga en temes estrictament espeleològics, però gaudireu d’una informació sempre interessant.


Avui ens plau incloure integrament un dels seus posts, publicat el 22.11.2010, que ens ha remés expressament per que contribuim a la seva difussió.

"En Ponis, guia i geni del lloc de les coves de Collbató
Feia alguns mesos que no ens veiem. La darrera vegada ens el vam trobar, el Bernat i jo, pel camí de la cova Gran, arreglant una antiga cisterna, ara plena de pedres. Altres vegades me’l trobava refent un marge de pedra seca o cercant aquells bocins del passat que semblava atreure com si fos un iman.

Aquell dia li va donar al Bernat un tros de metralla de quan la guerra i vam parlar del nostre amor en comú: les coves de Collbató. Quan jo corria més per Collbató pujava a veure’l a dalt de la cova del Salnitre on sovint el trobava en plena classe magistral dirigint un grup de visitants, explicant llegendes de tota la vida acabades d’inventar o fent anar els milions d’anys amb alegria i generositat.

La setmana passada vaig tornar a Collbató i vaig anar cap a les coves. Un cartell amb la seva foto a la paret i anunciant un homenatge em va fer donar un salt al cor. Vaig preguntar el perquè d’aquell acte i em vaig trobar una resposta amb veu entretallada i mirada que s’anava fent humida: En Ponis havia mort el 4 d’agost d’una malatia sobtada.


El coneixia des que vaig aparèixer per allà l’any 1985. S’obrien al públic altre cop les coves del Salnitre i el Servei Geològic de Catalunya ( ara IGC) m’havia encarregat un estudi sobre els continguts per a l’educació ambiental i el turisme de divulgació geològica. M’hi vaig passar moltes hores, moltes d’elles nocturnes, recorrent aquells passadissos subterranis, recollint mostres i interpretant el registre sedimentari. A vegades em deixava les claus de la porta i estava ben sol en aquell món subterrani i em sentia un privilegiat de gaudir en solitari d’aquells llocs immòvils i silenciosos.


A vegades el Ponis em feia companyia, m’ajudava a traginar les mostres, escoltava les meves dissertacions geològiques, m’explicava coses dels racons més amagats, m’ensenyava troballes seves, desxifràvem gravats i escrits antics a les parets de la cova… Sempre col.laborava quan li portava grups de gent per a ensenyar la cova i em deixava fer de guia.


Va prestar tota la seva col.laboració en la commemoració del centenari de la visita de E.A.Martel a les coves l’any 1896. Un dia, ens vam colar entre els blocs de la sala de la Catedral i allà sota vam trobar uns fulls de diari de la Veu de Catalunya de l’any 1924, que segurament estaven destinats a embolicar les mostres arqueològiques durant els treballs que J. Colomines va dur a terme aquell any, durant els quals va identificar allà la ceràmica cardial neolìtica que se’n va dir “montserratina”. -Això és una peça de museu com les peces que s’hi embolicaven, em va comentar. Estaria bé que algun dia compartissin vitrina les restes de ceràmica o de treballs en òs del neolìtic i el full de diari destinat a embolicar-les i que , abandonat sobre el terra de la cova, va estar-hi 60 anys en un punt estret i fora del trajecte habitual.

Compartíem la preocupació per la malatia verda de la cova, l'efecte contaminant de l'habilitació turística, en especial per una il.luminació no adequada al medi. Va seguir amb atenció els estudis sobre climàtica subterrània i sobre l’impacte ambiental de les visites i la il.luminació que vaig dur a terme els anys noranta, i més tard els que van fer unes investigadores de la UPC.

La notícia de la seva mort m’ha deixat tan trasbalsat com va trasbalsar tot Collbató. En Josep Matalonga, Ponis, era tot un personatge, digne hereu de la tradició trisecular de guies de cova de Collbató i serà recordat com a guia i geni del lloc de les coves del Salnitre de Collbató.

Josep M. Cervelló"

dimarts, 30 de novembre del 2010

Sistema Badalona, la pel·licula d'en Diego



Celebrem que en Josep Pitarque hagi penjat la filmació del Sistema Badalona realitzada pel malaurat Diego Ferrer president del Grup d’Espeleologia de Badalona fins l’any 1991. Va morir fent immersió a les aigües de la costa Brava.

Tenim una primera versió-resum de 10 minuts penjada al YouTube.


En la web de Gramenet Tv (blip.tv)hi ha la versió extesa, es tracta d’una filmació de prop de 30 minuts, realitzada amb més il•lusió que mitjans. Fou excel•lentment acollida pel public assistent al Festival Internacional de Cinema Espeleològic organitzat pel ECG.

(us caldrà un xic de paciencia, ya que els primers segons inserten publicitat).




Trobareu mes informació sobre aquest excepcional sistema en els següents posts de l'Espeleobloc:

http://espeleobloc.blogspot.com/2009/12/sistema-badalona.html

http://espeleobloc.blogspot.com/2009/07/b1-os-bibers-escuain-1989.html

Article suggerit per en Francesc Miret

dilluns, 29 de novembre del 2010

El Sistema de la Bora Fosca (2)


Aprofitant el bon coneixement que els amics de la SIE tenen d'aquesta cavitat osonenca, aquest dijous 26 de Novembre de 2010 hem reunit el "grup dels Dijous" a la Bora Fosca
En aquesta ocasió formàrem el grup Ricart , Dolors , Roger, Jaume, Enric , Teresa, Miquel, "Visu", Jordi, "Víctor", "Truji", Subi i Josep (GIE, GEB, GEP, SIE i independents); Si continuem a aquest ritme, aviat necessitarem un autocar per aquestes sortides....

Sobre aquest sistema en "Víctor" ja va publicar un article en aquest bloc, així que avui us mostrarem un recull fotogràfic del dia. 

Els companys vigilen a en "Víctor"....

Visu vigila en Subi, i en Subi vigila als companys...
racó de "La Moreneta"

La Moreneta
adorant el pessebre



En Subi gaudint de la galeria que duu el seu nom.




Sobre la formació de la volta de la Galeria Subiranes trobareu més informació en aquest enllaç.

la impressionat volta de la Galeria Subiranes


un altre detall de la volta

guardant torn per sortir...

L'amic Trujillo fent la "foto finish"






El canal de volta de la galeria Subiranes


En la sortida d’aquest dijous 25.11.10 al Sistema de la Bora Fosca de Tavertet, vaig aprofitar per traçar, sobre la topo que vaig fer el 23.01.72, el trajecte del magnífic canal de volta pel sostre de la galeria Subiranes, que considerem que és tracta d’un conducte posterior a l’excavació de la galeria.



Han transcorregut pop de 38 anys i continuo meravellat, tot descobrint nous detalls, sobre aquesta morfologia, que per si sola paga la pena visitar la cavitat.


De fet és un segment de canal, en aquesta galeria penjada, que dona continuïtat al que recorre la galeria principal, que aquí podem observar amb comoditat.

Una visita molt recomanable, ara més accesible, gràcies a la instalació en fix que ha deixat muntada el nostre amic "Subi".

diumenge, 28 de novembre del 2010

El Quixot i la Cueva de Montesinos


No hi ha dubte de la qualitat literària de les fabulacions de “Cervantes”  (segons la controvertida versió d’en Bilbeny hi ha una conxorxa per ocultar que l’autor del Quixot era català...?), i la innegable transcendència del seu relat.

Hi ha nombrosos estudis sobre la seva obra i aquí he volgut recollir dos d’ells, trobats a la xarxa i centrats en l’aventura de la Cueva de Montesinos que podran gaudir els amants de la novel·la. La cova s’emplaça en la zona de les llacunes de Ruidera que és un lloc càrstic d’alt interès geomorfològic.


Aquest episodi és dels més ambigus, extravagants i enigmàtics de l'obra cervantina quan “la flor, nata i escuma dels cavallers errants, el fanfarró del món i cor d'acer” penetra en la infernal i espantosa cova protegida pel venerable Montesinos.


Moltes són les estranyes situacions que allí li ocorren, finalment és hissat per Sancho i l'estudiant que els guia. Porta els ulls tancats com si estigués dormit i és que ell, amb dolor, comprova que el món de la cavalleria és tan sols una faula.

Al cap d'un estona torna en si i espantat reclama que li han tret la més saborosa i agradable vida que ser humà ha vist ni passat. Acaba de conèixer que tots els aconteixements viscuts passen com a ombra i sons (al·lusió a la caverna de Plató on s'observen siluetes i signes per desvetllar).


Les seves visions són laberíntiques i lúdiques. Reitera: "he contat el que vaig veure pels meus propis ulls i ho vaig tocar amb les meves mateixes mans", aquesta veritat no admet rèplica ni disputa. Són testimonis del tresor imaginatiu de l'il·lustre manxec. Real és tot el que existeix i les seves fantasies es corresponen amb un inusitat realisme.