No hi ha dubte de la qualitat literària de les fabulacions de “Cervantes” (segons la controvertida versió d’en Bilbeny hi ha una conxorxa per ocultar que l’autor del Quixot era català...?), i la innegable transcendència del seu relat.
Hi ha nombrosos estudis sobre la seva obra i aquí he volgut recollir dos d’ells, trobats a la xarxa i centrats en l’aventura de la Cueva de Montesinos que podran gaudir els amants de la novel·la. La cova s’emplaça en la zona de les llacunes de Ruidera que és un lloc càrstic d’alt interès geomorfològic.
Aquest episodi és dels més ambigus, extravagants i enigmàtics de l'obra cervantina quan “la flor, nata i escuma dels cavallers errants, el fanfarró del món i cor d'acer” penetra en la infernal i espantosa cova protegida pel venerable Montesinos.
Moltes són les estranyes situacions que allí li ocorren, finalment és hissat per Sancho i l'estudiant que els guia. Porta els ulls tancats com si estigués dormit i és que ell, amb dolor, comprova que el món de la cavalleria és tan sols una faula.
Al cap d'un estona torna en si i espantat reclama que li han tret la més saborosa i agradable vida que ser humà ha vist ni passat. Acaba de conèixer que tots els aconteixements viscuts passen com a ombra i sons (al·lusió a la caverna de Plató on s'observen siluetes i signes per desvetllar).
Les seves visions són laberíntiques i lúdiques. Reitera: "he contat el que vaig veure pels meus propis ulls i ho vaig tocar amb les meves mateixes mans", aquesta veritat no admet rèplica ni disputa. Són testimonis del tresor imaginatiu de l'il·lustre manxec. Real és tot el que existeix i les seves fantasies es corresponen amb un inusitat realisme.
