Visualització dels continguts del powerpoint elaborat amb finalitats didàctiques per Ugo Sauro amb la col•laboració de Benedetta Castiglioni dintre de la col•lecció Recursos Didàctics Espeleologia i Carst 2008 de la Societat Espeleològica Italiana.
Traducció al castellà per José María Calaforra (coordinador), Policarp Garay, Ángel Ginés i Josep Manuel Victòria de la Societat Espanyola de Espeleologia i Ciències del Carst, SEDECK.
dissabte, 7 d’agost del 2010
divendres, 6 d’agost del 2010
Espeleogénesi en roques carbonàtiques
Visualització dels continguts del powerpoint elaborat amb finalitats didàctiques per Jo De Waele amb la col•laboració de Paolo Forti i Leonardo Piccini dintre de la col•lecció Recursos Didàctics Espeleologia i Carst 2008 de la Societat Espeleològica Italiana.
Traducció al castellà per José María Calaforra (coordinador), Policarp Garay, Ángel Ginés y Josep Manuel Victòria de la Societat Espanyola de Espeleologia i Ciències del Carst, SEDECK.
Aquesta previsualització té deshabilitada la impressió, la descarrega i la còpia dels contiguts.
Podeu descarregar-vos el fitxer original en format powerpoint tot registrant-vos en l’adreça de la SSI document.
Traducció al castellà per José María Calaforra (coordinador), Policarp Garay, Ángel Ginés y Josep Manuel Victòria de la Societat Espanyola de Espeleologia i Ciències del Carst, SEDECK.
Aquesta previsualització té deshabilitada la impressió, la descarrega i la còpia dels contiguts.
Podeu descarregar-vos el fitxer original en format powerpoint tot registrant-vos en l’adreça de la SSI document.
dijous, 5 d’agost del 2010
Retorna del Marroc l'expedició ATLAS-2010
Ja hem tornat a casa!
En Carles Fontgivell i jo -F. Fadrique- hem arribat del Marroc el dilluns 2 d'agost. Han sigut uns dies –tres setmanes- molt intensos de treball, molts kilòmetres -més de cinc mil-, exploracions, recerca biològica i vivències fora del comú en aquesta 13ª expedició del Projecte ATLAS de Bioespeleologia.
Hem de remarcar que l'objectiu principal, es a dir, la recol.lecció de les antoinelles que ens fan falta per finalitzar l'estudi del ADN d'aquests trèquids, ens ha donat un resultat del 50% del previst. De les quatre especies que es volien capturar -Antoinella groubei, A. fadriquei, A. sendrai i A. espanoli-, tan sols s'ha pogut capturat quatre exemplars de A. sendrai i un de A. espanoli. La primera captura va ser relativament fàcil, a la Ifri Saf Lehmar V, avenc d'uns cinquanta metres de fondària, difícil de localitzar, sobre el poblet de Maggou, a la regió de Yebala-Rif.
Més complicat es va presentar la recol.lecció de A. espanoli: teníem previstes tres cavitats per aquesta tasca: la primera, la Ifri Mekrouga, que després de dues visites i les conseqüents i intenses recerques no va proporcionar res, malgrat que en anys anteriors en van sortir una serie interessant d'exemplars.
La segona cavitat prevista, Ifri Nakhraman, o Azteque Tartare, -nom que no sabem a que respon ni com ha sortit, ja que els pastors berbers la coneixen pel primer mot-, amb una primera inspecció vam trobar-la amb la gatera d'entrada sifonant. A més uns núvols amenaçadors de tempesta ens van convèncer per deixar l'exploració d'aquesta cavitat, amb una fondària de més de cent metres, per un matí més tranquil•litzador. Aquest matí següent no va resultar gaire esperançador, ja que la famosa gatera presentava un nivell més baix d'aigua, però amb uns vint centímetres d'aire fins al sostre i una llargada d'aquesta gatera imprecisa i molt indefinida, a més de l'aigua amb una temperatura glacial. Ho vam deixar córrer....
La primera recerca a la tercera cavitat, Ifri Berrid, no va donar cap resultat biològicament interessant, tan sols una certa presència de fauna d'altres ordres: (col·lèmbols, araneids, diplurs, coleòpters exteriors, etc) i poc més. També és una cavitat que actua com engolidor, i l'extensa zona de captació, amb diversos milers de metres quadrats i la intensitat de les pluges,
fan que aquestes cavitats, totes descendents, es puguin convertir en una trampa mortal. Les cavitats estan enclavades al massis que alberga l'extens i espectacular bosc de cedres de Ain Leúh, al costat de la "maison forestier" de Ain Kahla. Merçes als seus ocupants -uns més que altres-, varem tenir alguns àpats bastants més substanciosos que no pas les llaunes i altres limitats recursos alimentaris poc recomanables que portaven. La segona exploració a la Ifri Berrid, amb més de set hores de remenar pedres i escorcollar la cavitat, ens va permetre de capturar -eureka!- una Antoinella espanoli. Convenientment conservada en etanol absolut, va ser depositada a la caixa forta -figurada- de l'expedició.
A la zona de Taza, la recerca als voltants de la Daya Chiker, amb les A. groubei i fadriquei com a objectiu, no va donar cap resultat, malgrat les recerques i les trampes que es van col·locar en la immensa cavitat anomenada Ifri Friouato, encara que, a la última visita i merçes a la confiança obtinguda pel nostre caire d'espeleòlegs "de pro", ens van estalviar els dos-cents dirhams, -vint euros!- que actualment costa una visita amb guia a les parts més fondes del Friouato.
Tampoc la recol-leció prevista a la Ghar Chiker, engolidor que drena la Daya Chiker, poljé amb kilòmetres de superfície, va donar cap resultat bioespeleològic interessant respecte a Antoinella. Es té que dir que l'exploració d'aquesta cavitat va restar mol minvada per l'absència de dos espeleòlegs locals, que, per diversos e inconfessables problemes, no van poder assistir a l'exploració prevista.
La intensitat de treball, cavitats explorades i L'abundós de dades i material recol.lectat ens suggereixen fer un o més articles per tal d'informar, encara que provisionalment, dels resultats d'aquesta campanya. Pròximament parlarem de les exploracions fetes a cavitats de les regions de El Ksiba, (Ait Schkounda) i Azilal (Ait Mehammed). I també potser que les vivències personals i el tracte amb els amazighs (berbers) poden merèixer uns articles apart.
Autor: Floren Fadrique
En Carles Fontgivell i jo -F. Fadrique- hem arribat del Marroc el dilluns 2 d'agost. Han sigut uns dies –tres setmanes- molt intensos de treball, molts kilòmetres -més de cinc mil-, exploracions, recerca biològica i vivències fora del comú en aquesta 13ª expedició del Projecte ATLAS de Bioespeleologia.
Hem de remarcar que l'objectiu principal, es a dir, la recol.lecció de les antoinelles que ens fan falta per finalitzar l'estudi del ADN d'aquests trèquids, ens ha donat un resultat del 50% del previst. De les quatre especies que es volien capturar -Antoinella groubei, A. fadriquei, A. sendrai i A. espanoli-, tan sols s'ha pogut capturat quatre exemplars de A. sendrai i un de A. espanoli. La primera captura va ser relativament fàcil, a la Ifri Saf Lehmar V, avenc d'uns cinquanta metres de fondària, difícil de localitzar, sobre el poblet de Maggou, a la regió de Yebala-Rif.
Més complicat es va presentar la recol.lecció de A. espanoli: teníem previstes tres cavitats per aquesta tasca: la primera, la Ifri Mekrouga, que després de dues visites i les conseqüents i intenses recerques no va proporcionar res, malgrat que en anys anteriors en van sortir una serie interessant d'exemplars. La segona cavitat prevista, Ifri Nakhraman, o Azteque Tartare, -nom que no sabem a que respon ni com ha sortit, ja que els pastors berbers la coneixen pel primer mot-, amb una primera inspecció vam trobar-la amb la gatera d'entrada sifonant. A més uns núvols amenaçadors de tempesta ens van convèncer per deixar l'exploració d'aquesta cavitat, amb una fondària de més de cent metres, per un matí més tranquil•litzador. Aquest matí següent no va resultar gaire esperançador, ja que la famosa gatera presentava un nivell més baix d'aigua, però amb uns vint centímetres d'aire fins al sostre i una llargada d'aquesta gatera imprecisa i molt indefinida, a més de l'aigua amb una temperatura glacial. Ho vam deixar córrer.... La primera recerca a la tercera cavitat, Ifri Berrid, no va donar cap resultat biològicament interessant, tan sols una certa presència de fauna d'altres ordres: (col·lèmbols, araneids, diplurs, coleòpters exteriors, etc) i poc més. També és una cavitat que actua com engolidor, i l'extensa zona de captació, amb diversos milers de metres quadrats i la intensitat de les pluges,fan que aquestes cavitats, totes descendents, es puguin convertir en una trampa mortal. Les cavitats estan enclavades al massis que alberga l'extens i espectacular bosc de cedres de Ain Leúh, al costat de la "maison forestier" de Ain Kahla. Merçes als seus ocupants -uns més que altres-, varem tenir alguns àpats bastants més substanciosos que no pas les llaunes i altres limitats recursos alimentaris poc recomanables que portaven. La segona exploració a la Ifri Berrid, amb més de set hores de remenar pedres i escorcollar la cavitat, ens va permetre de capturar -eureka!- una Antoinella espanoli. Convenientment conservada en etanol absolut, va ser depositada a la caixa forta -figurada- de l'expedició.
A la zona de Taza, la recerca als voltants de la Daya Chiker, amb les A. groubei i fadriquei com a objectiu, no va donar cap resultat, malgrat les recerques i les trampes que es van col·locar en la immensa cavitat anomenada Ifri Friouato, encara que, a la última visita i merçes a la confiança obtinguda pel nostre caire d'espeleòlegs "de pro", ens van estalviar els dos-cents dirhams, -vint euros!- que actualment costa una visita amb guia a les parts més fondes del Friouato.Tampoc la recol-leció prevista a la Ghar Chiker, engolidor que drena la Daya Chiker, poljé amb kilòmetres de superfície, va donar cap resultat bioespeleològic interessant respecte a Antoinella. Es té que dir que l'exploració d'aquesta cavitat va restar mol minvada per l'absència de dos espeleòlegs locals, que, per diversos e inconfessables problemes, no van poder assistir a l'exploració prevista.
La intensitat de treball, cavitats explorades i L'abundós de dades i material recol.lectat ens suggereixen fer un o més articles per tal d'informar, encara que provisionalment, dels resultats d'aquesta campanya. Pròximament parlarem de les exploracions fetes a cavitats de les regions de El Ksiba, (Ait Schkounda) i Azilal (Ait Mehammed). I també potser que les vivències personals i el tracte amb els amazighs (berbers) poden merèixer uns articles apart.Autor: Floren Fadrique
Voronya 2009
Del 23 d’octubre al 18 de novembre del 2009, Robert Erhard i Darko Bakšić, membres de la Secció d'Espeleologia de Velebit, Comitè Espeleológic de l'Associació de Muntanyisme de Croàcia i del Servei de Rescat de Muntanya, van participar en una expedició a la Voronya, la cavitat més profunda del món (2.191 m).
L'expedició va ser organitzada per un equip internacional CAVEX liderat per Denis Provalov i Oleg Klimchouk. L'objectiu de l'expedició va ser ampliar un pas lateral a una profunditat de 1.980 m per curtcircuitar el sifó Kvitochka, el que permetria facilitar el transport d'equips de busseig i altres per al sifó Dva Kapitana. L'exploració continuarà en el transcurs de 2010.
Un equip de quinze membres procedents de Rússia, Ucraïna, Hongria i Croàcia va establir un campament base, transportant centenars de quilograms de material, fins la profunditat de 1.980 metres i va continuar amb l'ampliació del pas esmentat. Una expedició d'estiu ja havia treballat durant 8 dies per ampliar-lo mentre que el treball en aquesta expedició va durar 6 dies. Encara queden 2 a 3 dies de treball que haurà de continuar a finals de gener o agost de 2010, depènent de les condicions meteorològiques i els mitjans financers.
Durant l'expedició Robert Erhardt i Darko Bakšić van fer un munt de material fotogràfic i fílmic, superaren el nivell dels 2.000 metres baixant fins la cambra de Game Over, situada als 2.080 m.
Més informació a : http://www.speleologija.hr/voronya/voronya.html
Darko Bakšić
dimecres, 4 d’agost del 2010
Enllaç Bufona - C9 (Escuain)
El passat dia 1 d’Agost un equip interclubs (SIE, ERE del CEC, E.C.Gràcia, Proteus) dins de la campanya anual d’exploracions del G.E.Badalona a Escuain ha bussejat el sifó terminal de la Bufona C20 (-501m) aconseguint la connexió amb la C9 (-830m).
A finals de Juny d’enguany es va efectuar una entrada prèvia per portar el material de busseig per un espeleobussejador fins el bivac de –440m, i es va aprofitar també per re-equipar part del col·lector entre el bivac de –440m i el primer sifó de –480m (cortocircuitat per una galeria fòssil superior).
Finalment el dissabte 31 de Juliol, un equip de cinc persones vam entrar a la Bufona a les 19h per anar a dormir al bivac, diumenge a les 9h del matí un primer equip compost per Javi Garrido (ERE del CEC) i Dani Ferrer (ERE del CEC) s’avancen per acabar d’equipar els darrers pous del col·lector fins al sifó, dues hores més tard tres espeleobussejadors: Hilari Moreno (ERE/Proteus), Xavi Alemany (ECG/Proteus) i Josep Guarro (SIE/Proteus) es dirigeixen també cap al sifó amb el material de busseig.
Arribats al sifó de –501m és l’Hilari Moreno l’encarregat de bussejar-lo i al cap de 20 minuts torna amb les bones notícies, s’ha lograt la connexió amb la C9 a –800m just una mica abans del bivac situat en una petita galeria fòssil lateral on troba petjades i material de bivac.
Després de tornar a empaquetar el material de busseig es remunta fins al bivac on aprofitem per menjar, i es segueix remuntant el material de busseig fins la cota –220m, tornant després a dormir al bivac. Moment en que ens trobem amb els companys del GEB que entren per continuar l’exploració de l’escalada a la Galeria del Metropolità.
Aquesta important connexió no hauria estat possible sense la participació dels següents companys:
Participants 24-27 Juny: Javi Garrido (ERE del CEC), Dani Ferrer (ERE del CEC), Hilari Moreno (ERE del CEC/Proteus), Maira Ros (Espeleotorre), Josep Guarro (SIE/Proteus), Gemma Sendra (SIS Terrassa), Guillem Vilagrasa (SIS Terrassa), José Amaya (SIS Terrassa).
Participants 31/Juliol-2/Agost: Javi Garrido (ERE del CEC), Dani Ferrer (ERE del CEC), Hilari Moreno (ERE del CEC/Proteus), Xavi Alemany (E.C.Gràcia/Proteus), Josep Guarro (SIE/Proteus).
Així com també als companys del G.E.Badalona i especialment a en Brauli Torres, que ens han acollit a la seva campanya i ens han donat el seu suport i recolzament, i a l’empresa Aqualight per la seva col·laboració en el material d’il·luminació subaquàtica.
Text: Josep Guarro
Fotos: Javier Garrido
Tesi Jérôme Perrin
Els hidrogeòlegs han desenvolupat dos diferents enfocaments per estudiar la circulació i el transport dels aqüífers càrstics: la primera és inferir l'estructura del sistema càrstic de les respostes hidràuliques i químiques en les surgències; el segon és un model numèric de la resposta mitjançant una distribució de probabilitat dels paràmetres de circulació i transport. Aquests dos enfocaments no han estat prou validats per observacions detallades sobre el terreny.
L'objectiu principal d'aquesta tesi és salvar la bretxa entre les mesures de camp i els models numèrics. Per a això, es van observar els paràmetres de circulació i transport en diferents parts del sistema per extreure un model operació conceptual coherent. Aquest model es va comparar amb els models existents la literatura. El lloc de la prova principal es feu al carst de Milandre, un aquifère al Jura tabular.
Traçadors naturals (ions majoritaris, l'oxigen-18, conductivitat) i el cabal es van mesurar en el riu subterrani, els seus principals tributaris, la percolació de l'aigua etc. i en altres sistemes de comparació.
Des d’un punt de vista practic aquest estudi confirma el model conceptual compost de quatre subsistemes especifics; el sòl, l’épicarst, la zona no zona saturada i les aigües subterrànies.
dimarts, 3 d’agost del 2010
Grotte de Milandre
Aquesta interessant cavitat suïssa que supera els 10 quilometres de recorregut. És l’objecte central d’aquest encadenat, per la seva profusió de concrecions, que ha merescut l'habilitació turística d’un tram inicial, i pel risc que representa la construcció d’una propera carretera i el conseqüent impacte de les explosions en forma de microsisme.
dilluns, 2 d’agost del 2010
Encadenant articles
Avui i els dos dies següents us proposo “encadenar” tres articles amb suficient entitat per a ser publicats independents.
Ell primer el dediquem als estudis dels registres sísmics a les cavitats, i especialment a l’anàlisi dels trencament de concrecions. Seguint aquest tema es presenten exemples a la cova suïssa de Milandre.
El segon es centra en aquesta cavitat, presentant un vídeo i diversos documents sobre les exploracions aquesta interessat cavitat i l'amenaça que representa un projecte constructiu proper.
I el tercer, presenta una tesí doctoral de hidrogeologia càrstica pràctica centrada en les mesures del riu subterrani de Milandre i el seu entorn.
En conjunt es tracta d’un coneixement aprofundit, centrat en el coneixement d’aquest sistema suís, amb reflexions i conclusions generalistes extensibles a d’altres localitats.
Tot plegat ens subministra una informació sòlida que constata un cop més l’excel•lent nivell dels companys suissos.
Ell primer el dediquem als estudis dels registres sísmics a les cavitats, i especialment a l’anàlisi dels trencament de concrecions. Seguint aquest tema es presenten exemples a la cova suïssa de Milandre.
El segon es centra en aquesta cavitat, presentant un vídeo i diversos documents sobre les exploracions aquesta interessat cavitat i l'amenaça que representa un projecte constructiu proper.
I el tercer, presenta una tesí doctoral de hidrogeologia càrstica pràctica centrada en les mesures del riu subterrani de Milandre i el seu entorn.
En conjunt es tracta d’un coneixement aprofundit, centrat en el coneixement d’aquest sistema suís, amb reflexions i conclusions generalistes extensibles a d’altres localitats.
Tot plegat ens subministra una informació sòlida que constata un cop més l’excel•lent nivell dels companys suissos.
Espeleosismologia
Seguidament incrustem una síntesi general, i observacions específiques que mostren exemples de la Grotte de Milandre.
diumenge, 1 d’agost del 2010
Museu de l’Evolució Humana (Atapuerca)
El burgalés Museu de l'Evolució Humana, a 15 quilòmetres d'Atapuerca, ha obert el 13.07.10 amb un equipament de 12.000 metres quadrats a la riba del riu Arlanzón i una inversió de més de 70 milions d'euros; la instal•lació persegueix, segons els seus gestors, relatar de manera atractiva la suggerent peripècia existencial de l'espècie.
El museu, que és considerat pel seu director, Javier Vicente, l'obra més important de Burgos després de la catedral, farà sortir a la llum una selecció dels 200 millors fòssils de les excavacions dels últims 30 anys, guardats fins ara amb pany i clau. «Serà l'únic museu del món amb restes originals i anirà incorporant-hi els nous descobriments», va explicar el professor José María Bermudez de Castro, director del Centre Nacional d'Investigació sobre l'Evolució Humana i dels jaciments d'Atapuerca, juntament amb els professors Eudald Carbonell i Juan Luis Arsuaga.
Arsuaga va subratllar que no es tracta del clàssic «museu d'ossos», sinó que tot el que hi ha exposat està integrat. «Res és casual. Quan hi entres sembla que estàs sortint a l'horitzó. Els visitants podran utilitzar elements interactius, amb una reproducció a escala de les excavacions fins al punt de tenir la sensació que estan cavant», diu.
Més convencionals, els nivells 1 i 2 recreen la importància del foc, l'avanç del simbolisme, l'art i els aspectes socials en aquells primers homínids, «caníbals per necessitat», segons Arsuaga. A la planta superior es recreen els ecosistemes de l'evolució, des del foc fins a la ignició dels coets espacials.
«Tots els museus s'envelleixen l'endemà d'haver-se obert, però aquest no», sostenen els tres codirectors dels centres d'investigació. El nou projecte parteix de la idea de vincular la ciència a la cultura i al medi ambient, superant divisions gremials antiquades. «La didàctica forma part de la seva concepció. És el primer museu i únic del món d'aquestes dimensions dedicat a l'evolució humana. Amb un desplegament informatiu i visual sense precedents, serà un lloc de referència mundial en tot el que fa referència als avenços i els descobriments de la nostra espècie com a producte de l'evolució i com a espècie cultural i tecnològica», va vaticinar Arsuaga.
El nou museu preveu intensificar la seva col•laboració amb institucions nacionals i estrangeres. S'han fet exposicions amb els museus de Nova York i Pequín i al mes d'octubre es firmarà un agermanament amb el Museu Zhoukoodian, també de Pequín.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)