Els hidrogeòlegs han desenvolupat dos diferents enfocaments per estudiar la circulació i el transport dels aqüífers càrstics: la primera és inferir l'estructura del sistema càrstic de les respostes hidràuliques i químiques en les surgències; el segon és un model numèric de la resposta mitjançant una distribució de probabilitat dels paràmetres de circulació i transport. Aquests dos enfocaments no han estat prou validats per observacions detallades sobre el terreny.
L'objectiu principal d'aquesta tesi és salvar la bretxa entre les mesures de camp i els models numèrics. Per a això, es van observar els paràmetres de circulació i transport en diferents parts del sistema per extreure un model operació conceptual coherent. Aquest model es va comparar amb els models existents la literatura. El lloc de la prova principal es feu al carst de Milandre, un aquifère al Jura tabular.
Traçadors naturals (ions majoritaris, l'oxigen-18, conductivitat) i el cabal es van mesurar en el riu subterrani, els seus principals tributaris, la percolació de l'aigua etc. i en altres sistemes de comparació.
Des d’un punt de vista practic aquest estudi confirma el model conceptual compost de quatre subsistemes especifics; el sòl, l’épicarst, la zona no zona saturada i les aigües subterrànies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.