Ja hem tornat a casa!
En Carles Fontgivell i jo -F. Fadrique- hem arribat del Marroc el dilluns 2 d'agost. Han sigut uns dies –tres setmanes- molt intensos de treball, molts kilòmetres -més de cinc mil-, exploracions, recerca biològica i vivències fora del comú en aquesta 13ª expedició del Projecte ATLAS de Bioespeleologia.
Hem de remarcar que l'objectiu principal, es a dir, la recol.lecció de les antoinelles que ens fan falta per finalitzar l'estudi del ADN d'aquests trèquids, ens ha donat un resultat del 50% del previst. De les quatre especies que es volien capturar -Antoinella groubei, A. fadriquei, A. sendrai i A. espanoli-, tan sols s'ha pogut capturat quatre exemplars de A. sendrai i un de A. espanoli. La primera captura va ser relativament fàcil, a la Ifri Saf Lehmar V, avenc d'uns cinquanta metres de fondària, difícil de localitzar, sobre el poblet de Maggou, a la regió de Yebala-Rif.
Més complicat es va presentar la recol.lecció de A. espanoli: teníem previstes tres cavitats per aquesta tasca: la primera, la Ifri Mekrouga, que després de dues visites i les conseqüents i intenses recerques no va proporcionar res, malgrat que en anys anteriors en van sortir una serie interessant d'exemplars.
La segona cavitat prevista, Ifri Nakhraman, o Azteque Tartare, -nom que no sabem a que respon ni com ha sortit, ja que els pastors berbers la coneixen pel primer mot-, amb una primera inspecció vam trobar-la amb la gatera d'entrada sifonant. A més uns núvols amenaçadors de tempesta ens van convèncer per deixar l'exploració d'aquesta cavitat, amb una fondària de més de cent metres, per un matí més tranquil•litzador. Aquest matí següent no va resultar gaire esperançador, ja que la famosa gatera presentava un nivell més baix d'aigua, però amb uns vint centímetres d'aire fins al sostre i una llargada d'aquesta gatera imprecisa i molt indefinida, a més de l'aigua amb una temperatura glacial. Ho vam deixar córrer....
La primera recerca a la tercera cavitat, Ifri Berrid, no va donar cap resultat biològicament interessant, tan sols una certa presència de fauna d'altres ordres: (col·lèmbols, araneids, diplurs, coleòpters exteriors, etc) i poc més. També és una cavitat que actua com engolidor, i l'extensa zona de captació, amb diversos milers de metres quadrats i la intensitat de les pluges,
fan que aquestes cavitats, totes descendents, es puguin convertir en una trampa mortal. Les cavitats estan enclavades al massis que alberga l'extens i espectacular bosc de cedres de Ain Leúh, al costat de la "maison forestier" de Ain Kahla. Merçes als seus ocupants -uns més que altres-, varem tenir alguns àpats bastants més substanciosos que no pas les llaunes i altres limitats recursos alimentaris poc recomanables que portaven. La segona exploració a la Ifri Berrid, amb més de set hores de remenar pedres i escorcollar la cavitat, ens va permetre de capturar -eureka!- una Antoinella espanoli. Convenientment conservada en etanol absolut, va ser depositada a la caixa forta -figurada- de l'expedició.
A la zona de Taza, la recerca als voltants de la Daya Chiker, amb les A. groubei i fadriquei com a objectiu, no va donar cap resultat, malgrat les recerques i les trampes que es van col·locar en la immensa cavitat anomenada Ifri Friouato, encara que, a la última visita i merçes a la confiança obtinguda pel nostre caire d'espeleòlegs "de pro", ens van estalviar els dos-cents dirhams, -vint euros!- que actualment costa una visita amb guia a les parts més fondes del Friouato.
Tampoc la recol-leció prevista a la Ghar Chiker, engolidor que drena la Daya Chiker, poljé amb kilòmetres de superfície, va donar cap resultat bioespeleològic interessant respecte a Antoinella. Es té que dir que l'exploració d'aquesta cavitat va restar mol minvada per l'absència de dos espeleòlegs locals, que, per diversos e inconfessables problemes, no van poder assistir a l'exploració prevista.
La intensitat de treball, cavitats explorades i L'abundós de dades i material recol.lectat ens suggereixen fer un o més articles per tal d'informar, encara que provisionalment, dels resultats d'aquesta campanya. Pròximament parlarem de les exploracions fetes a cavitats de les regions de El Ksiba, (Ait Schkounda) i Azilal (Ait Mehammed). I també potser que les vivències personals i el tracte amb els amazighs (berbers) poden merèixer uns articles apart.
Autor: Floren Fadrique
Enhorabona Floren,
ResponEliminaEna alegrem de que la campanya al Marroc hagui anat be i hagui generat tan t de material pel seu posterior estudi.
Enric P.