diumenge, 7 de març del 2010

Storage, fotògraf


William K. Storage (Bill) és un fotògraf professional i experimentat espeleòleg de la National Speleological Society. Te diverses pàgines web en el que presenta el seu treball, de les que destaquem :

http://www.bstorage.com/
http://theeyegame.com/

A flickr té mes de 1.000 fotos penjades.

http://www.flickr.com/photos/bstorage/sets/72157613885293862/with/3215219184/

Avui us presentem una selecció de les imatges espeleològiques d’aquest excel•lent fotògraf i un article antic, però actualitzat el 2006 sobre la foto digital i el flash amb bombetes.




 
Agraïm les facilitats que ens ha donat Bill per publicar aquest post.
 

dissabte, 6 de març del 2010

Qui va ser el primer espeleòleg?

El primer espeleòleg, segons en Pierre Minvielle

Extret del llibre La Conquête souterraine, de l'autor Pierre Minvielle. Arthaud éd. 1967. 256p.

1213. És la data que un home està inscrivint a la pedra de la muralla que tanca la branca oriental de la cova d’Adelsberg, avui anomenada cova de Postojna, a Carniola.
Per deixar-hi la seva marca també podia haver triat un lloc menys sinistre! Les parets s’ajunten i deixen un espai que no arriba als dos metres; el sostre baix i el recobriment de la roca recorda més les floridures d’una cava que a les cristal·litzacions resplendents que s’acostumen a trobar a les coves.

Quin important motiu pot haver impulsat aquest desconegut de l’Edat Mitjana a aventurar-se fins al fons d’aquest antre sinistre? Recordeu, 1213, Edat Mitjana, els íncubs i súcubs ordenats ens cohorts de 1111 cada una. Aquest imprudent serà despietadament assolit pel Dimoni, petrificat en estalagmita, o sotmès a tortures tan inaudites que Els seus laments arribaran a la boca de la cova: el vent. Por immensa i atàvica de l’home per l’obscuritat subterrània.

Aquest desconegut, creieu-ho, havia de ser un “dur”. També devia portar una espelma de sèu beneita, uns quants olis sants, per precaució. Un llibre màgic italià, tot i que posterior al 1213, cita aquest viàtic considerat tan necessari pels pioners de l’Edat Mitjana com per a nosaltres, espeleòlegs dels segles XX i XXI, les escales i les cordes, allò que en diem el material.

Aturat al fons d’aquest cul-de-sac el desconegut s’ha agafat el temps per a fer una inscripció: una data, 1213, les inicials, C.M. i per damunt de tot la creu episcopal, símbol del seu càrrec: el desconegut era un clergue. Això és tot el que sabem d’ell. Pacients recerques per conèixer la identitat d’aquest home han resultat sempre vanes. Llàstima car aquest desconegut és el primer espeleòleg de la nostra història.

Fauna cavernícola típica de la cavitat


Això no vol dir queaquest fos el primer home amb prou valor per endinsar-se en una caverna, els homes del Magdalenià, fa 20.000 anys, ja van deixar les empremtes dels seus peus en una cova de l’Aldène, al Gard, a França. Però això eren incursions furtives aïllades.

Per contra, amb l’exploració efectuada el 1213 a Adelsberg, amb aquest rastre escrit, trobem per fi allò que mai havia passat abans: un vencedor prou orgullós de la seva victòria per voler-ho proclamar.

Digui’s el que es vulgui, això és l’embrió de l’espeleologia.

La prova? Aquests graffitis seran seguits per molts altres, tres per a la sola cova d’Adelsberg al segle XIV. Tant és així que, entre el desconegut de 1213 i els exploradors d’avui, el corrent de l’espeleologia ja no deixarà de fluir.

És per això que el clergue desconegut del S. XIII, s’ha de considerar com el primer espeleòleg.

D'en Pierre Minvielle hi ha un comentari bibliogràfic fet pel conegut espeleòleg , recentment traspassat, Claude Chabert: Les défaillances d'un historien, a la revista de l'Spéléo Club de Paris -Grottes et Gouffres- número 40 (des. 1967) pags: 39-41

Autor: Oleguer Escolà

divendres, 5 de març del 2010

Faura, espeleòleg (1906-1913)


Enric Aragonès, geòleg (1972), hidrogeòleg (1973), màster en enginyeria i gestió ambiental (1993), funcionari de la Generalitat des de 1981. Actualment treballa a la Direcció d’Energia i Mines.

Ha publicat nombrosos treballs en revistes especialitzades a l’entorn de la geologia, i és alhora creador d’una singular publicació, les Notícies de Natura sobre la història de les ciències naturals a Catalunya, editada en autoedició pel seu autor i de distribució restringida pels seus amics i algunes institucions.

El darrer número d’aquestes Noticies (núm. 17 desembre 2009) està dedicat integrament a biografiar a Marià Faura i Sans en la seva etapa espeleològica.


Es un treball excepcional, 52 pàgines de lletra menuda i una gran densitat d’informació que gràcies a qualitat literària del seu autor es llegeixen amb fluïdesa. No tant sols ha revisat a fons tot el que s’ha publicat fins ara sobre Font espeleòleg (llista bibliogràfica d’unes 150 citacions), sinó que ha estudiat material inèdit: els propis papers personals d’en Font i de l’epistolari de Font i Sagué, existents al Museu Geològic del Seminari de Barcelona i també materials trobats en l'arxiu del Club Muntanyenc.

En el text s’inclouen 39 figures i 18 taules, i nombroses inclusions en cursiva de textos originals.

Sens dubte una obra cabdal pel coneixement de la tasca desenvolupada per tot el territori català d’aquest notable pioner i de les circumstàncies de les primeres etapes del la nostra espeleologia.

De lectura obligada pels amants de la nostra història i molt recomanable per a tothom. Seguidament trobareu en la seva integritat en format pdf/scribd



Relació dels titols de Noticies de Natura

1. Els boscos catalans, en un document de 1780 (desembre 2000)
2. Els Peix: del comerç de plantes a la botànica linneana (finals del segle XVIII) (desembre 2001)

3. Un fenomen natural extraordinari: la caiguda de meteorits del 5 de novembre de 1851 a Nulles i Vilabella (l’Alt Camp de Tarragona) (desembre 2002). Publicació derivada: ‘El meteorit que caigué a Nulles i Vilabella el 5 de novembre del 1851’. Quaderns de Vilaniu, 49: 91-140 (2005)

4. La galeria d’il•lustres de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques (1877-1899) (estiu 2003)

5. Lyell a Catalunya (estiu de 1830) (desembre 2003). Publicació derivada: ‘Lyell’s journey in Catalonia’, Earth Sciences History, 27(2): 220-241 (2008)

6. Lyell al sostre dels Pirineus (juny 2004). Publicació derivada: ‘Les excursions pirinenques de Charles Lyell’, Muntanya, 858: 28-35 (2005)

7. La biblioteca del Museu d’Història Natural del Seminari de Barcelona (1874-1919) (desembre 2004)

8. Solé descobreix Gimbernat (1975-1985) (estiu 2005)

9. Primeres notícies de la geologia de Catalunya (1786-1791) (estiu 2006)

10. Senyal de foc al Cel (25 de desembre de 1704) (desembre 2005). Publicació derivada: ‘El meteorit de Terrassa (25 de desembre de 1704)’. Terme, 23: 85-110. (2008)

11. Lyell, encara (desembre 2006)

12. Cop d’ull a la mineria catalana del segle XVII: el viatge de Francis Willughby (1664) (estiu 2007)

13. Dietari d’un geòleg a Terra Santa (Jaume Almera, 1886) (desembre 2007)

14. Josep R. Bataller i Salvador Vilaseca: correspondència (1918-1962) (estiu 2008)

15. Salvador Vilaseca, geòleg (1915-1921) (desembre 2008)

16. Una obra perduda d’Antoni Solà: el retrat de Carles de Gimbernat (juny de 2009)

17. Faura, espeleòleg (1906-1913) (desembre de 2009)

Agraïments:

Deixo constància expressa de la generositat d’en Enric Aragonès que ens ha permès oferir-vos integrament aquest treball, També vull agrair a l’amic Pere Cantons que ha suggerit aquest post subministrant-me el material i l’oportú contacte amb el seu autor.

dijous, 4 de març del 2010

Escrits que ja són història: 1 (de 2)

He retrobat un butlletins del Club Montañés Barcelonés dels anys 1951-52 en els que hi ha articles espeleològics que mereixen ser reproduïts donades diverses circumstàncies: Els autors; l'època; les tècniques de reproducció d'impremta, i també pels temes que parlen. Els 59 anys d'antiguitat dels treballs ens donen una visió ben diferent a la d'avui dia.

En un anterior post, 25 set 2008 en Paco Miret ja ens va fer un article sobre alguns d'aquests treballs del nostre estimat mestre Joaquim Montoriol. Però aquests butlletins no ens deixen de donar sorpreses, i sempre en va sortint algun altre que havia quedat perdut en l'oblid.

En aquest cas, es presenten tres escrits:

a- Un article publicat al Boletín Club Montañés Barcelonés, quart trimestre 1951, sota el títol Algunas observaciones sobre la práctica de las exploraciones subterráneas, escrit per en Artur Brusotto. És un treball molt general de la tècnica bàsica d'iniciació i d'exploració espeleològica, que només va acompanyat d'una fotografia.








b- Dos articles publicats a Ciencia y Montaña, tercer trimestre 1952:

b-1 La ciudad sumergida de Parella, escrit d'en Ferran Termes, que tracta sobre una expedició espeleològica a l'illa de Menorca l'agost de l'any 1948.









b-2 Algo sobre la cueva del Manel, escrit d'en Òscar Andrés, i que ens explica les exploracions fetes dins de l'any 1952 a la cavitat, amb l'aixecament topogràfic i l'estudi general.

No cal recordar el caràcter emblemàtic d'aquesta cova, una de les cavitats més clàssiques de Sant Llorenç del Munt --per no dir de tota Catalunya-, que ha estat un inici quasi obligat per a tots els que ens hem dedicat al sota terra i que avui dia, amb els seus 788 m de recorregut, està dins del llistat de les grans cavitats de Catalunya.





En aquells anys encara no era molt habitual parlar de fauna cavernícola en aquests tipus de treballs, però el cas és que l'autor cita la recol.lecció del coleòpter Speophilus kiessenwetteri ssp sanllorensi Zariquiey 1924. L'Òscar recollia fauna amb una certa regularitat, i fins i tot va fer la troballa l'any 1962, d'una nova subespècie Speophilus kiesenwetteri ssp andresi, descrit per l'Oleguer Escolà l'any1966 i dedicat a l’Òscar Andrés

dimecres, 3 de març del 2010

Sarawak, exploracions, geografia.

De nou la polifacetica Monserrat Ubach, (espeleòloga, naturalista, viatgera pels cinc continents, periodista, primatòloga, etc.) ens presenta una interessant proposta per tal de relacionar-nos i compartir informació entre els que tenim interès per les ciències de la terra i l’exploració geogràfica.

Tal como succeí amb l’edició de la Bibliografia Espeleologica Hispanica, ha sabut aplegar un conjunt d’apassionats, cadascun en el seu àmbit i complementàriament al seu club o àmbit d’actuació primària, per tal de col•laborar en la difusió d’experiències i coneixements.

Des de l’àmbit espeleològic considero que és una proposta molt adequada pel nivell actual de la nostra evolució col•lectiva. Probablement correspon a la mateixa naturalesa del creixement humà, que en una primera etapa necessitem sentir-nos singulars i fugir de la “llar” materna (la FEEC), després volem sentir-nos “superiors” als altres (com sens pot ocorre que no som iguals als altres quan la veritat es que els desconeixem profundament ?) i creix un sentiment competitiu més apropiats d’àmbits esportius o empresarials sovint deshumanitzats, finalment acabem entenent que la col•laboració ens permet progressar dins d’una comunitat de coneixements compartits. Potser estem entrant en una etapa de progrés i maduresa a la que sens dubte ens condueix Sarawak.
En aquesta situació més madura, en els darrers anys irromp amb força internet posant a l’abast de tothom un sistema potent i econòmic de comunicació, i al seu recer sorgeixen iniciatives tant interessants com els blocs, els grups de facebook, el GEXXI, la Bibliografia Espeleològica, l’Espeleoíndex, etc. totes elles amb vocació de servei i entrega a la comunitat, afavorint l’inici de xarxes supraclubs.

Però que és Sarawak, exploracions, geografia.

És un grup d’espeleologia i més, perquè els impulsors son majoritàriament espeleòlegs que no deixen de banda a d’altres interessos naturalistes, i/o relacionats amb les ciències de la terra. En un sentit mes global es un grup apassionat per l’exploració geogràfica.

Seguint els seus textos fundacionals, Sarawak,

“ és un punt de trobada entre gent que som de diferents clubs i entitats, que ho continuarem sent i fent la activitat de sempre, però que volem compartir informació, experiència i estar en contacte. I, per que no? organitzar alguna activitat, una sortida, un acte, una conferencia, un sopar, o un concurs de fotografia... “


“Creiem amb les relacions intergrups i també entre companys que tenim aficions i inquietuds similars. Si ho comparteixes, benvingut a Sarawak. Es gratuït, no es paga quota.”



Concurs de fotografia: Espeleologia i més

Aquesta es la primera activitat de l'associació. En el bloc hi trobareu informació detallada, aquí resumeix-ho el trets mes essencials:

- 2 modalitats: Espeleologia, i Exploracions i Geografia
- Màxim 5 fotos per autor per cada modalitat
- Format jpg de dimensions proporcionades a 800x600 px. (màxim 1 mb per foto)
- Enviar per e-mail a sarawak@sarawak.cat
- Termini de presentació: fins el 30.04.2010
- Veredicte del Jurat: 05.05.2010
- Premis: Per cada modalitat, corda de 60 m + lot llibres Ed.Desnivel +l ot de productes Ed. Alpina.
- Lliuramet de premis: 8-9 de maig en la 16a Trobada d’Espeleòlegs (SIS-Terrassa)



Malaisia, Sarawak i el Parc Nacional de Mulu


La Federació de Malàisia (en malayo: Malaysia) és un país situat en el sud-est asiàtic que consta de tretze estats i tres territoris federals, amb un àrea de 329.847 km². La seva capital és Kuala Lumpur però Putrajaya és la seu del seu govern. El territori està dividit en dues regions pel Mar de la Xina Meridional. La de Malàisia Peninsular i la Malàisia Oriental que ocupa la part nord de l’illa de Borneo i està composta pels estats de Sabah i Sarawak i el territori federal de Labuan. Es troba prop del equador i el seu clima és tropical.


Dins de Sarawak es situa el Gunong Mulu National Pak on es desenvolupa un dels carst tropicals mes interessants del mon, amb el desenvolupament de gegantines cavitats.


El creixent turisme de natura i aventura ha fet proliferar les ofertes lúdiques on hi ha museus i empreses dedicades a facilitar-nos les visites a les cavitats més espectaculars.



Seguidament us presento quatre imatges d'alguna d'aquestes impressionants cavitats:





Sarawak, la sala més gran del mon

L'exploració de la Lubang Nasib Bagus, (la cova de la bona sort) i la seva monumental sala fou el major èxit de l'expedició British-Malayasian Speleological Expedition to Sarawak 1980-1981.


Els resultats de foren publicats en el llibret Caves of Mulu’80 de 54 pàgines gràcies al concurs de The Royal Geographicak Society Londres1981.

Extreta d’aquesta edició us presento la topografia original de la cavitat

Les dimensions de la gran sala Sarawak, son de 700 m de longitud màxima per una amplada mitjana de 400 m i una alçada de 70 m. La seva superfície es de 162.700 m2.

Evidentment, il•luminar aquest volum i obtenir unes bones fotografies no es un tema banal. Aquí us presento les quatre millors que he pogut trobar:





Les cinc majors sales mundials

Segons la recentment actualitzada llista d’en Bob Gulden de la NSS:

162.700 m2   Sarawak (Chamber) - Lubang Nasib Bagus.  Malàisia.
150.500 m2   Miaos Room - Gebihe system. Xina. 
125.000 m2  Tlamanictli (TZ1). Mèxic.
80.000 m2     Xiniu (Rhino) Chamber. Xina.
76.620 m2     La Gran Sala del GEV Torca del Carlista.  Espanya.