Extret del llibre La Conquête souterraine, de l'autor Pierre Minvielle. Arthaud éd. 1967. 256p.
1213. És la data que un home està inscrivint a la pedra de la muralla que tanca la branca oriental de la cova d’Adelsberg, avui anomenada cova de Postojna, a Carniola.
Per deixar-hi la seva marca també podia haver triat un lloc menys sinistre! Les parets s’ajunten i deixen un espai que no arriba als dos metres; el sostre baix i el recobriment de la roca recorda més les floridures d’una cava que a les cristal·litzacions resplendents que s’acostumen a trobar a les coves.
Quin important motiu pot haver impulsat aquest desconegut de l’Edat Mitjana a aventurar-se fins al fons d’aquest antre sinistre? Recordeu, 1213, Edat Mitjana, els íncubs i súcubs ordenats ens cohorts de 1111 cada una. Aquest imprudent serà despietadament assolit pel Dimoni, petrificat en estalagmita, o sotmès a tortures tan inaudites que Els seus laments arribaran a la boca de la cova: el vent. Por immensa i atàvica de l’home per l’obscuritat subterrània.
Aquest desconegut, creieu-ho, havia de ser un “dur”. També devia portar una espelma de sèu beneita, uns quants olis sants, per precaució. Un llibre màgic italià, tot i que posterior al 1213, cita aquest viàtic considerat tan necessari pels pioners de l’Edat Mitjana com per a nosaltres, espeleòlegs dels segles XX i XXI, les escales i les cordes, allò que en diem el material.
Aturat al fons d’aquest cul-de-sac el desconegut s’ha agafat el temps per a fer una inscripció: una data, 1213, les inicials, C.M. i per damunt de tot la creu episcopal, símbol del seu càrrec: el desconegut era un clergue. Això és tot el que sabem d’ell. Pacients recerques per conèixer la identitat d’aquest home han resultat sempre vanes. Llàstima car aquest desconegut és el primer espeleòleg de la nostra història.
Fauna cavernícola típica de la cavitat
Això no vol dir queaquest fos el primer home amb prou valor per endinsar-se en una caverna, els homes del Magdalenià, fa 20.000 anys, ja van deixar les empremtes dels seus peus en una cova de l’Aldène, al Gard, a França. Però això eren incursions furtives aïllades.
Per contra, amb l’exploració efectuada el 1213 a Adelsberg, amb aquest rastre escrit, trobem per fi allò que mai havia passat abans: un vencedor prou orgullós de la seva victòria per voler-ho proclamar.
Digui’s el que es vulgui, això és l’embrió de l’espeleologia.
La prova? Aquests graffitis seran seguits per molts altres, tres per a la sola cova d’Adelsberg al segle XIV. Tant és així que, entre el desconegut de 1213 i els exploradors d’avui, el corrent de l’espeleologia ja no deixarà de fluir.
És per això que el clergue desconegut del S. XIII, s’ha de considerar com el primer espeleòleg.
D'en Pierre Minvielle hi ha un comentari bibliogràfic fet pel conegut espeleòleg , recentment traspassat, Claude Chabert: Les défaillances d'un historien, a la revista de l'Spéléo Club de Paris -Grottes et Gouffres- número 40 (des. 1967) pags: 39-41Autor: Oleguer Escolà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.