Montoriol, escriptor d'aventures subterrànies

Des d'aquí, ja s'ha enaltit, molt merescudament, l'obra espeleològica de Joaquim Montoriol, però, també va destacar en una altra faceta, prou important, la d'escriptor d'aventures subterrànies.

L'any 1948, ara ha fet 60, amb altres companys van continuar l'exploració de l'Esquerrà i a l'any seguent la de la Ferla. A l'igual que als altres estudis científics que va realitzar, els resultats foren publicats a revistes especialitzades. En aquest cas va deixar pel butlletí del seu Club el relat de les seves vivències i experiencies personals i de l'equip durant el transcurs d'aquestes exploracions.

Un temps, un pais ...

Montoriol, per la seva edat, va rebre l'ensenyament primari, i suposo part del secundari, a l'època de la segona República, del primer Estatut de la Generalitat de Catalunya i de la guerra de la rebelió militar. Per tant, va rebre els seus primers coneixements en el nostre idioma.

L'excursionisme, que parteix de la burgesia il·lustrada, fou adoptat per diferents entitats associatives, científiques, culturals, llibertaries, etc. des de les primeres en crear-se, com els Coros de Clavé que una de les seves finalitats era treure els homes de les tavernes.

La venjança i repressió cap als que no havien estat fidels als principis fundamentals del moviment (= nacionalsindicalisme/nacionalcatolicisme/coorporativisme/fascisme) van intentar acabar amb els avenços socials i democràtics de la República.

Molts dels centres excursionistes foren clausurats i expoliats de tot el material per representants de les forces d'ocupació, per exemple el de Badalona, amb càrrecs al sumari com aquests,

Ocupación de material impreso, de carácter totalmente catalanista, contrario a la ideología Nacional (mapes, llibres i guies de muntanya escrits en català). Confiscación de banderas. Rojas comunistas, que los mismos socios, de forma voluntária, se cuidaban de plantar en las montañas (banderins de les curses d'esqui). Confiscación de armas que fueron encontradas dentro del local

(fusells i pistoles de beina de pistó dels segles XVIII i XIX, donades per socis al museu. Les destrals del neolític també se les van dur, encara que no van ser afegides a l'inventari d'armament). Alguns membres de la junta directiva foren vexats a beure una bona ració d'oli de ricí.

Als centres que van quedar, els hi van treure les barres de l'escut, el seu idioma i la forma d'escriure.

Fora del butlletins oficials dels centres, s'eludí la censura idiomàtica, com ara la publicació de l'any 1947 que adjuntem. Una altre dia parlarem del Sota Terra amb data impresa de 1935.

Tot això és per a dir que la mostra de tres escrits que reproduirem de Montoriol, obligatòriament, van haver de ser autotraduits i publicats en un altre idioma que no era l'original.

Organización técnica de una gran exploración espeleológica

Aquest article, de descripció técnica, de l'exploració de la Ferla a l'any 1949, que no es correspon amb l'enunciat de l'actual escrit, es complementari del que seguirà a continuació. Doncs s'inclou la topografia i fotos on figura el campament i una mostra del material (escala de corda i fusta, etc.) i equip personal.

D'aquesta exploració es va fer ressó la prestigiosa revista de l'època Destino publicant un ampli reportatge amb fotografies

Dificultad y profundidad

Montoriol ens fa un relat, amb bon estil literari, en clau d'humor, de les aventures que són alienes a les exploracions espeleològiques i que molt sovint només queden a la memòria dels seus protagonistes. Il·lustrat amb bons dibuixos del també eminent espeleòleg Oscar Andrés.

Ens explica el que van patir a un petit avenc. Després, transportats en un Cadillac, a l'any 49! ens fa retornar al massís del Garraf a viure, per a nosaltres (els que pujàvem amb escales electron), un sommi que vam tenir, desperts i/o dormits, molts de la meva generació, que ens pugés algú pel pou gran de la Ferla amb una politja!

L'exploració de la Ferla va ser un repte per molts dels espeleòlegs catalans d'abans de l'aplicació de la tècnica de sóls corda.

Catorce horas de lucha en el avenc de l'Esquerrà

El relat d'aquesta exploració, també històrica, a l'avenc de l'Esquerrà, realitzada l'any 1948, té un estil èpic. Realitzada en condicions adverses i amb manca de material, Montoriol la posa com un exemple negatiu d'organització tècnica. Andrés també aportà els seus dibuixos.

Aquest darrer artícle, potser, s'hauria d'haver publicat integrament a l'edició de la FCE commemorativa del centenari de l'Esquerrà. Com coordinador de la publicació vaig tenir l'errada de que se'm passés desapercebut. Perdó.

F. Miret