En un anterior post, 25 set 2008 en Paco Miret ja ens va fer un article sobre alguns d'aquests treballs del nostre estimat mestre Joaquim Montoriol. Però aquests butlletins no ens deixen de donar sorpreses, i sempre en va sortint algun altre que havia quedat perdut en l'oblid.
En aquest cas, es presenten tres escrits:
a- Un article publicat al Boletín Club Montañés Barcelonés, quart trimestre 1951, sota el títol Algunas observaciones sobre la práctica de las exploraciones subterráneas, escrit per en Artur Brusotto. És un treball molt general de la tècnica bàsica d'iniciació i d'exploració espeleològica, que només va acompanyat d'una fotografia.
b- Dos articles publicats a Ciencia y Montaña, tercer trimestre 1952:
b-1 La ciudad sumergida de Parella, escrit d'en Ferran Termes, que tracta sobre una expedició espeleològica a l'illa de Menorca l'agost de l'any 1948.
b-1 La ciudad sumergida de Parella, escrit d'en Ferran Termes, que tracta sobre una expedició espeleològica a l'illa de Menorca l'agost de l'any 1948.
b-2 Algo sobre la cueva del Manel, escrit d'en Òscar Andrés, i que ens explica les exploracions fetes dins de l'any 1952 a la cavitat, amb l'aixecament topogràfic i l'estudi general.
No cal recordar el caràcter emblemàtic d'aquesta cova, una de les cavitats més clàssiques de Sant Llorenç del Munt --per no dir de tota Catalunya-, que ha estat un inici quasi obligat per a tots els que ens hem dedicat al sota terra i que avui dia, amb els seus 788 m de recorregut, està dins del llistat de les grans cavitats de Catalunya.
No cal recordar el caràcter emblemàtic d'aquesta cova, una de les cavitats més clàssiques de Sant Llorenç del Munt --per no dir de tota Catalunya-, que ha estat un inici quasi obligat per a tots els que ens hem dedicat al sota terra i que avui dia, amb els seus 788 m de recorregut, està dins del llistat de les grans cavitats de Catalunya.
En aquells anys encara no era molt habitual parlar de fauna cavernícola en aquests tipus de treballs, però el cas és que l'autor cita la recol.lecció del coleòpter Speophilus kiessenwetteri ssp sanllorensi Zariquiey 1924. L'Òscar recollia fauna amb una certa regularitat, i fins i tot va fer la troballa l'any 1962, d'una nova subespècie Speophilus kiesenwetteri ssp andresi, descrit per l'Oleguer Escolà l'any1966 i dedicat a l’Òscar Andrés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.