diumenge, 29 d’agost de 2010

Excavacions 2010: Toll i Teixoneres


7.000 nous fòssils demostren que óssos, hienes i homínids van utilitzar les Coves del Toll fa uns 50.000 anys

La nombrosa microfauna obtinguda ha permès esbrinar que el clima d’aquella època era més humit i fred que a l’actualitat Es confirma la complexitat de les comunitats neandertals, molts semblants a les de l’Homo sapiens.

La campanya d’excavació que s’ha desenvolupat a les Coves del Toll i de les Teixoneres, a Moià, del 2 al 20 d’agost, sota la direcció d el’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) ha posat al descobert 7.000 nous fòssils que ajudaran a entendre com eren les comunitats de neandertals que van viure en aquestes cavitats fa uns 50.000 anys. De moment, es confirma que tenien una complexitat social similar a la de l’Homo sapiens, la nostra espècie, i que el mateix espai va ser utilitzar per óssos, hienes i homínids, encara que cadascun d’ells li va donar un ús diferents i no van coincidir en el temps. Alhora, les nombroses restes de micromamífers facilitaran informació important sobre com era el clima i el paisatge d’aquella època, que pel que sembla era més humit i fred que l’actual.


Efectivament, la Cova de les Teixoneres (una de les cavitats que integren el complex càrstic conegut com les coves del Toll) va ser un espai compartit per tres grans predadors: els óssos de les cavernes, les hienes i els homínids. Ara bé, hi van ser de manera intermitent i per motius ben diferents. L’ós de les cavernes la utilitzaria per hivernar, les hienes per buscar un refugi tranquil on menjar-se les seves preses o, fins i tot, per parir els seus cadells, i els homínids buscant aixopluc prop de la llum natural, ja que les evidències d’ús de la cova d’aquests últims es localitzen a la part externa de la cavitat, mentre que els fòssils relacionats amb els altres dos animals han aparegut a l’interior.

Respecte als homínids, Jordi Rosell, investigador de l’IPHES i codirector de l’excavació, ha manifestat: “En els darrers anys no hem obtingut una quantitat massa important d’indústria lítica, però algunes eines, com les d’aquesta campanya, són espectaculars. Enguany, a mida que hem anat rebaixant el nivell III, d’entre 50.000 i 100.000 anys d’antiguitat, ens hem anat trobant més indicis de la seva presència, cosa que ens permetrà explicar una mica millor què feien els neandertals en aquesta cova”.

En aquest sentit Rosell ha indicat que al no trobar restes de talla, és a dir, les ascles de petita mida que surten quan es fabriquen els instruments, “pensem que les ocupacions deurien ser tremendament expeditives, però la gran quantitat de deixalles neandertals que hem recuperat enguany permeten evidenciar dues coses importants: el nombre d’ocupacions humanes a la cova va ser elevat i el número de membres que composaven els grups variava en cadascuna d’elles”.

Una altra conclusió que han obtingut és que óssos, hienes i homínids no van coincidir en el temps perquè no han trobat indicis de confrontacions.

D’altra banda, s’ha recuperat gran quantitat de restes de microfauna, com ratolins, talpons, talps, musaranyes, ratpenats, salamandres, granotes, gripaus, tritons, serps i les petites aus, entre d’altres; en total, unes trenta espècies. A partir d’aquests animalons, l’equip ha pogut esbrinar, tot i que l’estudi encara està en una fase preliminar, que fa 50.000 anys l’ambient era més humit i més fred que avui dia. “Això ho demostra la presència d’animals petits de climes freds i de zones més humides”, explica Jordi Rosell.


L’estudi de la microfauna és un dels pilars bàsics per poder comprendre l’ambient i el clima de l’època que s’estudia, en aquest cas, fa entre 50.000 i 100.000 anys. A més, ajuden a datar els jaciments on apareixen. Com? Per exemple, els talpons són espècies que evolucionen molt ràpidament, depenent dels canvis en el clima, i per tant, han estat identificades les seves aparicions i extincions en diferents moments del Plistocè, fa entre 2,5 milions d’anys i 10.000 anys. “Així doncs, quan ens trobem amb un talpó, segons les característiques anatòmiques que presentin, podem arribar a unes conclusions determinades”, comenta Rosell.

A la cova de Teixoneres s’ha identificat un taxó (grup d’organismes emparentats) que ja no existeix avui en dia: el Pliomys lenki. Aquesta espècie, de la família dels talpons, els lèmmings o les rates mesqueres, comença a desaparèixer fa uns 40.000 anys aproximadament. Aplicant aquesta informació, el fet de trobar un Pliomys en un jaciment ens indica que els sediments que estem excavant són més antics. “Aquestes dades són molt importants per poder comprendre el comportament ecològic d’alguns mamífers, fins i tot dels homínids”, assegura el mateix investigador.

Respecte a les eines lítiques, sobresurten dues puntes retocades d’un tipus de sílex que es coneix com a bandejat.

D’altra banda, la presència de dos fogars que constaten l’ús habitual del foc per part dels neandertals avala la complexitat d’aquestes comunitats humanes.


Podreu trobar mes informació a:
IPHES
Espeleobloc: Cova del Toll
Espeleobloc: Cova de les Teixoneres

Article suggerit per en Pau Pérez de Pablo

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.