Forat del Gel (2)

D’aquesta interessant cavitat del lleidatà Montsec de Rubies ( dimensions aproximades -70 m de fondaria i uns 200 m de recorregut, -variable segons els diversos autors-) ja haviem escrit un anterior post en l’espeleobloc.

Dimarts 08.06.10 la visitarem per continuar amb la recerca bioespeleologica. L’equip era format per Agustí, Floren, Julià, Lluís i “Víctor” (SIE-GEB).

La recolecció fou fructifera i a més a més aprofitarem com és tradicional per situar la boca amb el GPSmap 60CSx, fer-hi les fotos de rigor i en aquesta ocasió pasejar focus per tal que en Lluís pogues fer-hi uns minuts de filmació.

La cavitat és un gegantí esbadregall que baixa en acusat pendent d’uns 30 a 40 graus fins els -70 amb amplades mitjanes de 25 metres per una alçada variable que sovint supera els 10 m. En el terç inferior es desenvolupen diverses cambres que no son sinò particions provocades per l’acumulació de blocs i concrecions.

Sorprèn una cavitat d’aquest volum situada en el context geomorfològic actual, en un vessant sense evidencies de captació torrencial i molt allunyada del fons de la vall on cal situar els nivells freàtics. Per això cal acceptar que es tracta d’una peça d’un paleocarst antic en un moment en que les condicions del relleu eren molt diferents de les que ara veiem.

Cercant troglocharinus

Tot i ser una cavitat molt citada son pocs els autors que ens ofereixen una hipòtesi de la seva formació, en O.Escolà tot i acceptar un origen problemàtic, considera que “sembla tractar-se d’un antiquíssim engolidor que drenava les aigües de la depressió N. Del Montsec, quan encara no estaven oberts els passos dels Noguera” (Catàleg d’en Borràs-Miñarro-Talavera, vol 3 , 1979) per altra banda en J. Ullastre en la seva publicació geoespeleológica de la Cova del Gel, emet l’agosarada teoria de considerar-la una surgència fòssil de tipus vauclusià, “constituye una parte de la rama ascendente del sifón, la cual actuó probablemente, en un principio como surgencia permanente, aunque mas tarde, debido a las sucesivas progresiones en profundidad del curso hipógeo principal, pasara por la fase de trop-plein hasta el abandono definitivo por las aguas”

Com veiem la cosa no està clara, i a més a més, independentment del mecanisme causant de l’evacuació dels materials dissolts, sempre ens queda davant d’un procés clàstic d’aquestes magnituds, l’enigma d’avaluar quan de gran ha estat el volum excavat primitivament, per permet l’amuntegament de blocs que avui veiem.

Entre els blocs que ocupen el terra hi trobem nombrosos fragments estalagmitics, alguns de gran dimensions, que marquen el procés de moviment del pendent, esquerdant i basculant aquests dipòsits.

Climàtica

El nom de Cova o Forat del Gel evidencia que si troba glaç en el seu interior, a part del que pugui acumular-se en el seu amplíssim vestíbul, la baixa temperatura de la cavitat, especialment en les parts profundes, provocada per la configuració topogràfica, la situació i l’orientació nord, la converteixen en una trampa d’aire hivernal, i d’aquí temperatures d’un o dos graus, suficient per gelar els degotalls i condensacions. En la nostra visita trobarem diverses “taques de gel” com podeu veure en un parell de fotografies.

Fragment de gel 1

Fragment de gel 2

L’amic Ferran Cardona, molt amablement ens ha deixat llegir el seu estudi d’aquesta anomalia tèrmica destinat a una propera publicació en la revista Exploracions núm, 19 (2010) on aprofundeix sobre les variables que incideixen en aquest particular fenomen.

Maquis

Com moltes cavitats que tenen condicions per fer d’aixopluc / amagatall en temps de guerra el Forat del Gel ha tingut un paper singular que es reflecteix en el següent vídeo.



Estudi geoespeleologic

Gràcies a l’amic Francesc Miret, que m’ha fet arribar les corresponents fotocòpies, us presento en format scribd el treball citat d’en Juan Ullastre, tal com es publicà en el butlletí del Centre Excursionista Puig Castellar núm. 6 de 1967.