1.- mesurar l’itinerari
2 - calcular la poligonal ( i eventualment, tancament de bucles)
3 - fer el dibuix final
Es clar que també cal publicar-la!
Nosaltres (la SIE) hem estat utilitzant els darrers anys per mesurar els itineraris subterrànis, dos aparells de lectura digital: un distanciòmetre per les longituds (Bosch ò Leica) i un SAP per les direccions i les inclinacions. I els resultats son realment satisfactoris, major comoditat i precisió que les anteriors eines (tres aparells de lectura analògica: cinta mètrica, búixola i clinòmetre).
Per calcular la poligonal el nostre preferit es el programa de domini públic Survex.
Per dibuixar no tots utilitzem el mateix sistema. Jo sovint faig el muntatge final amb CorelDraw.
Però potser ja es hora de fer un pas endavant, adoptant un únic aparell de mesura el DistoX, i potser l’Auriga i una palm per tal de construir la topo “in situ”, segint la fiosofia de topo sense paper. (veure article anterior a l'Espeeoboc).
Però per arribar a disposar d’una solució funcional cal superar diverses etapes, avui ens ocuparem només del la nostre experiència en la construcció d’un DistoX i deixarem per un proper post el “delicat” assumpte de la necessària calibració.
Comprar un Disto A3
Primera dificultat. Aquest aparell de Leica ja no es fabrica i ha estat substituït per altres models, probablement millors, però que no serveixen al nostre propòsit de conversió, així que cal trobar-lo en algun distribuïdor que el tingui oblidat en el seu magatzem o de segona mà a través d’Internet. Es pot trobar per preus entre 200 a 300 euros.
Nosaltres el vem comprar aprofitant una remesa que havia localitzat en Oscar Sota del GAES de Bilbao i que ha servit per aprovisionar a un bon nombre d’equips bascos (gestió feta per en J.M. Victòria).
Intal·lar la placa de Beat Heeb
Segona dificultat: Necessitem acoplar-hi una nova targeta que fabrica el suïs Beat Heeb. Preu de la tarja 180 euros port inclòs. Temps de lliurament... depèn de si té o no estoc, a nosaltres ens ha trigat unes quatre setmanes (gestió feta per J-Guarro)
.Tercera dificultat: Cal obrir el disto A3 (perdent tota garantia) i instal•lar la tarja. Procés senzill per qui domina el bricolatge electrònic, però força delicat. Vam estar a punt de malmetre una pista en el procés de soldadura (treball realitzat per J.Parera).
Fins ara hem invertit prop de 400 euros, el que representa un esforç considerable pel nostre grup, tot esperant que les millores de fiabilitat i “productivitat” s’ho mereixin.
Seguirem aquesta crònica en un proper post dedicat al calibratge i un darrer sobre les modalitat d’utilització, tot pensant que serveixi als que estan avaluant la possibilitat de evolucionar cap aquest nou paradigma de la topografia espeleològica sense papers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.