Celebrem que els companys de la comissió de defensa del carst de la unió d’espeleòlegs bascos (UEV) hagin publicat en el darrer número de la seva prestigiosa revista Karaitza 17 (2009) “Una propuesta de buenas costumbres en la práctica de la espeleología “. Recomanem vivament que aprofiteu aquesta ocasió per aprofundir en la reflexió i, per facilitar-vos la lectura, ens permetem incrustar integrament l'article en aquest post.
L’exemple de l’estalagmita trencada
A la libanesa cova de Jeita, el conegut espeleòleg Fadi Nader, ens diu "Va ser el primer estudi sobre una estalagmita d'una cova es va dur a terme al Líban. I l’érem conscients que és molt important predicar amb l'exemple i volíem evitar que els futurs investigadors comencéssim a trencar estalagmites per estudiar-les, sobretot perquè les lleis que protegeixen aquests llocs encara són insuficients. "
Van fer tres vegades el recorregut de la cova per trobar una estalagmita trencada, per que no volien trencar-ne cap a propòsit, ja que segons el seu criteri fins i tot trencada, la estalagmita és una part de la bellesa estètica de la cova.
Per tant, van reemplaçar-la per una estalagmita artificial fent una còpia de l'original. “No es un bon resultat, però hem après dels nostres errors"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.