D’entre els seus exploradors, destaca en Pierre Chevalier que innovà les tècniques de l’època, pioner de les escalades subterranies, deixà la seva empremta definitiva a la xarxa entre 1935 i 1947. Però també a l’evocar la Dent de Crolles, cal recordar les visites d’en Martel (1899), Joly (1933), i a partir dels anys 60 el treballs del Clan des Tritons, dels Furets Jaunes de Seyssins, etc.
Existeix una excel•lent obra colectiva coordinada per B.Lismonde en 1997 que recomano vivament per la quantitat i la qualitat de la informació gràfica i textual aplegada.
La multitud d’accesos a la xarxa subterrania de la Dent de Crolles permeten fer nombroses travesses, i han permés el desenvolupament d’una xarxa de guies que possibiliten el guiatge per aquesta complexa cavitat, amb itineraris de diversa dificultat però que exigeixen tot ells un mínim de técnica espeleològica.
En aquest post, ens plau presentar la narració de la visita realitzada el 2009 per dos companys de la SIE, en Juli Serrano i la Montse Roca amb l’experta conducció d’el guia Julen.
TRAVESSA DE LA DENT DE CROLLES
"Als 13 anys vaig començar a fer espele, ara, doncs en fa 40, que vaig saber de l’existència de la Dent de Crolles al massís del Chamrouse, prop de Grenoble i les intenses exploracions que s’estaven fen en aquells moments, i que ara son travesses molt importants en una xarxa de fins a 50 km. de galeries.
Per fi, aquest estiu del 2009, un somni tant de temps guardat, s’ha fet realitat.
Ens varem posar en contacte amb una companyia de guies de la zona per fer la travessa de La Trou du Glaz a la Cova Annete.
En Julien, el guia que ens porta, resulta ser un noi de 32 anys, diplomat en espele i barrancs, però sobretot un entusiasta de la muntanya i experimentat espeleòleg, que tot i haver fet la travessa moltes vegades, et fa sentir que sempre ho torna a disfrutar.
Des del cotxe que deixem a l’aparcament del Coll de Coq fins a la boca de l’entrada hi han uns 45 minuts de forta pujada que per sort fem a la ombra, ja que son les 8.30 del mati, acompanyats del nombrosos “randoners” que a aquella hora també fan les diferents excursions a la zona i en especial la pujada a la mateixa Dent de Crolles que es a unes 2 hores.
Els primers metres son de caminar relativament fàcil i amb unes galeries grans i amb poca formació, amb desviacions a dreta i esquerra que porten a altres exploracions.
Un altre pou de 10 m. ens deixa a unes galeries altre cop mes amples on contínuament hem de pujar i baixar petits resats, salvar altres passamans i esquivar pous poc profunds.
Estem a poc d’arribar a la meitat de camí i just abans del pou de 25 metres, hi ha una zona ampla, seca i sense corrent d’aire, el que la fa ideal per parar a menjar, hidratar-nos i descansar.
Desprès de passar uns altres passos estrets, arribem al pou de 25 m. el Pou Fernand, es molt gran i maco, totalment tubular.
Estem a la meitat de la travessa, a l’anomenada Diaclasse d’Annete, i tal com diu el seu nom, es una diàclasi estreta de 15 m. de pou, prou suficientment ample per passar-hi, però prou estreta per sentir-t’hi atrapat.
Ara la cova es bastant estreta, i després de desgrimpar un ressalt de uns 6 m. tornem a pujar, tot i que podem avançar força be, salvem un altre passamà i ens trobem amb l’únic pou de pujada instal•lat que fa 6 m. i porta a una galeria superior estreta i humida.
Avancem uns metres mes i ens trobem amb el pou més llarg de tota la travessa, de 30 m. l’anomena’t Pou de la Gnôte.
A partir d’ara la galeria es complicada, molt estreta, on contínuament trobem camins a una i altra banda, plena de fang i de ressalts sempre cap amunt.
Ja estem arribant al final, i aquí es on hi al millor de tota la travessa, el pas de “l’escargot”, on estàs una bona estona pujant en cercle per sobre de tu mateix, literalment, com a una “escala de cargol”, es realment un pas molt curiós i divertit fins que perds la orientació, ja que sembla que no en sortiries mai.
Quan finalment creus que has acabat, i veus davant teu una galeria que sembla la sortida i hi aniries sense pensar-t’hi, doncs resulta que sota, torna a haver-hi un pas molt estret que aquest si que finalment et porta a la sortida.
Degut a la gran quantitat de pedres que hi ha a la comunicació de la travessa amb la cova Annete, hi tenen un seguit de ferros per apuntalar el forat, el que fa que quan treus el cap et quedis sobtat i et sembli que tota aquella pedrera t’ha de caure al cap.
Quan aconsegueixes remuntar ferros i pedres, veus la claror del dia que t’indica el curt camí que hi ha fins a la sortida.
Ara ens queda la tornada d’una hora fins al cotxe, amb una forta baixada per la banda contrària a on hem pujat aquest mati, força perillosa per cert, ja que es una pendent molt forta amb un gran barranc al final, i ens comenta al guia que si plou, no fan la travessa, però no per la cova en si, si no per la baixada, i que a l’hivern quan esta nevat, es totalment suïcida.
He disfrutat tant que os asseguro que amb sento recompensat d’aquests 40 anys d’espera."
Julio Serrano
Vídeo filmat amb Leds
Dos enllaços a pàgines de guies espeleo de la Dent de Crolles
http://www.carnetdecourses.com/index.php/default/default/affichepage?main=1&sujet=dentdeCrolles
http://www.speleo-canyon-chartreuse.fr/Traversees-a-la-Dent-de-Crolles,7.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.