Novament dijous i sortida del projecte Troglocharinus, aquest cop som nou ( SIE-GEB-GEP) en Jaume, Josep, Julià, Miquel, Pere, Teresa, Valeria, “Víctor” i “Visu” formem l’equip.
- MSS i Avenc d'Olèrdola
En primer lloc anem a recollir les trampes que havíem situat a l’avenc d’Olèrdola (veure post del 29.04.10 ) i al forat que varem fer al denominat medi superficial subterrani MSS. Sense cap resultat positiu, ja que en el material recollit no s’identifica cap troglocharinus.
- Túnel d'Olèrdola
Aleshores en Pere Cantons ens parla d’un túnel que travessa el coll proper i anem a fer-hi una ullada. Accedim per un corriol que ens condueix a la boca N. En el seu recorregut s’hi troba una canonada que podria donar utilitat a l’excavació per conduir-hi aigua.
En aquesta galeria rectilínia que presenta llocs ben humits la Valeria recull dos exemplars morts de troglocharinus i col•loca una trampa per recollir-la en una propera visita. En la boca S hi ha gravada la data de 1924.
Els resultats també son decebedors, no trobem troglocharinus i a més a més el forat sembla que serveix d’abocador de tal manera que només hi baixa la Valeria.
- Cova de la Via
Tornem a la carretera i ens anem fins Sitges, per reconèixer una curiosa cavitat situada just al costat de la via del tren i prop d’un del túnels del ferrocarril. Sembla que foren els treballs d’excavació de la via els que van posar al descobert la cavitat.
Com que en aquell moment és trobaren restes d’osos fossilitzats (?) el tres amics “paleontòlegs” ( Julià, Miquel i Teresa) hi volien donar una ullada.
La cova és una xarxa de petits conductes de dissolució que podrien sumar uns 50 m de recorregut, segons dades estimades grollerament ja que la topo que havia fet anteriorment l’Enric Porcel del GEB encara no ha estat publicada.
La meva penetració s’aturà a mitja cavitat on un pas estret vertical m’obligava a fer una contorsió que vaig jutjar inassolible pel meu estat de salut actual de les vertebres lumbars. En aquest punt, al sostre s’aprecia clarament una bretxa consolidada, que forma part de l’estructura del conducte adaptant-se perfectament a les formes arrodonides de la cavitat.
Els primers metres del forat son desagradables de recórrer per la quantitat de “deixalles pudentes” dipositades per un Diògenes local que la deu de fer servir com amagatall.
Joan Virella, al seu article "Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques" publicat a Miscel·lània Penedesenca (1978), cita a la pàgina 254:
ResponElimina"Cova-avenc de la Punta Grossa (a la boca W del túnel de la Punta Grossa",
que es correspon amb la cavitat que citeu com "Cova de la Via?".
Jordi de Valles