Ens els darrers anys l’equip dirigit per en Jabier Les de la Societat de Ciències Espeleològiques Alfonso Antxia de Bilbao i col·laboradors han anat estudiant les cavitats de la xilena illa volcànica de Rapa Nui (Illa de Pascua).L’expedició del 2009 que ja fou presentada en l’Espeleobloc va tornar amb l’unió del sistema de tub volcànics de l’àrea de Roiho amb 6 quilòmetres de recorregut.
Les investigacions realitzades els han permès realitzar interessants aportacions al coneixement arqueològic, geològic i faunístic d’aquest ric patrimoni subterrani.
Cal agrair-los l’important tasca de difusió dels seus treballs, que ens ha facilitat la confecció d’aquesta nota, i dels que a continuació us presentem unes mostres.
Text d’en Jabier Les (traduit)
“La Societat de Ciències Espeleològiques Alfonso Antxia de Bilbao, en col·laboració amb distintes institucions illenques, Comissió de Desenvolupament, Conaf, Consell d'Ancians i la Comissió de monuments, ha treballat interrompudament al llarg de quatre anys, estudiant els tubs volcànics que s'originen entre l'Ahu Te Peu i el volcà Maunga Hiva Hiva en l'àrea de Roiho.
L'equip multidisciplinari ha estat format per investigadors de diferents països entre Xile, Itàlia i Espanya, desenvolupant les exploracions al llarg dels anys 2005, 2007, 2008 i ara recentment el 2009. La feina principal ha consistit en l'exploració, topografia i estudi de les cavitats subterrànies, sent destacable el complex de cavernes en el sector Ana Et Pahu.
Les primeres exploracions van començar a mostrar una gran xarxa de cavitats, que gràcies a l'esforç dels investigadors s'han anat unint a través de tortuosos passadissos en una gran complex de més de 6 km de galeries, convertint-se d'aquesta manera, al complex de coves més gran de Xile, i el 11è complex més gran de lava en el món.
Aquestes galeries subterrànies es van formar després de l'erupció del volcà Maunga Hiva Hiva, en direcció sud-oest-nord-est, podent-se apreciar formacions tan belles com els propis tubs de lava semicirculars, llengües de lava, degotaments de la pedra fosa a manera de petites estalactites, i en alguns casos, ha permès la formació de grans acumulacions d'aigua, formant petits llacs subterranis.
Els descobriments arqueològics revisats pels arqueòlegs de la Universitat de Xile, Claudio Cristí i Patricia Vargas, han evidenciat l'ocupació del món subterrani en els segles passats per les tribus illenques, deixant la seva empremta en forma de petroglifs o restes humanes a l'interior de les cavitats, l'equip dirigit per l'espeleòleg Javier Les ha localitzat més d'una vintena de cavitats amb restes humanes i tallers lítics d'obsidiana.
Els estudis realitzats durant aquests anys inclouen un exhaustiu treball de topografia, descripció geològica del terreny, captura i caracterització de fauna invertebrada, i analítica d'aigües subterrànies, així com estudi dels microorganismes subterranis. cal destacar el descobriment de dues espècies d'invertebrats endèmiques d'Illa de Pasqua, en Ana Roiho, descrites pel Catedràtic de la Universitat de Navarra Rafael Jordana i el Dr. Enrique Baquero., i un nou tipus d'espeleotema descrit pel Catedràtic de la Universitat d'Itàlia, Paolo Forti, creat a partir de processos de microorganismes. En la seva fase de formació bacteris s'alimenten del sílice i l'òpal de la roca formant una mucositat en forma d'estalactita.
La importància de les troballes converteixen a Rapa Nui en un dels llocs més important del món en els estudis Vulcànoespeleològics.”
Vídeo de la ETB
Treball publicat a la revista Euryale 2 (2008)
I no us oblideu de consultar la molt recomanable pàgina web de la Societat Alfonso Antxia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.