Assemblea General FEE 2009

El proppassat dissabte 13 de juny es va celebrar a Madrid a la seu del Consejo Superior de Deportes l’assemblea anyal de la FEE. Una sessió excessivament llarga, amb 16 punts en l’ordre del dia, previst el seu inici a les 9,30 -a les 10h en segona convocatòria-, i que degué finalitzar més enllà de les 19h. (Per qüestions logístiques del transport gestionat per la pròpia FEE, no ens varem poder incorporar fins les 11 h i abandonarem la reunió a les 19 h quan encara es produïen intervencions en el torn de precs i preguntes).

Explicar el que succeí en tantes hores de debat ultrapassa el que puc detallar en aquest espai i potser caldrà esperar a rebre l’acta que reglamentàriament confecciona el Secretari General.

Això no vol dir que renuncií a donar una visió personal, ans al contrari, crec que estic obligat a comunicar-la per correspondre a la confiança que els grups catalans ens van fer, en atorgar-nos una de les seves representacions per l’estament de clubs, en aquesta assemblea.

D’entrada una primera constatació, des de la incorporació d’en Hilari Moreno com a vice-president de la FEE, els vots “catalans” gairebé sistemàticament, i contra el que era habitual, recolzen les posicions defensades per la Junta Directiva + Comissió Delegada. Però no penseu que l’orientació d’aquestes propostes han girat 180º, més aviat caldria considerar-les continuistes. Des de la incorporació a l’assemblea de cinc catalans que veníem en l’AVE varen sortir guanyadores totes les propostes de la Junta Actual.

El fet és que la nova oposició (abans en bona part integrats en l’anterior junta) presenten propostes difícils de recolzar que a nosaltres ens semblen més orientades al desgast i crítica de l’actual direcció que a superar alguns del problemes plantejats.

Els 7 assembleistes catalans
Membre nat = Federació Catalana d’Espeleologia (Hilari Moreno).
Estament de Clubs = Espeleo Club de Gràcia (Jordi Borràs) Grup d’Espeleologia de Badalona (Francesc Miret) SIE del CE.Aliga (Josep Manuel Victòria) SIS del C.E. Terrassa (Delegació de la presidència).
Estament d’esportistes = Francesc Rubinat.
Estament de Jutges = Jordi Trujillo.

Informe econòmic del 2008
Ingresos 294.338,38 euros
Despesses: 295.284,40 euros
Deficit: 946,11 euros

Pressupost econòmic del 2009
Ja eren les 17,55 h i evidents mostres d’esgotament / avorriment dels que encara erem presents, fou aprovat per 23 vots a favor i 22 en contra. Tot i sent continuista en les seves partides essencials, està profundament afectat per deute dels prop del mig milió d’euros per la compra de l’Alberg de Los Castores en Ramales de la Victòria, que implica una amortització anyal de 80.000 euros a pagar el primer plaç en gener del 2010.

Les propostes per solucionar aquesta despesa difícilment suportable sense ofegar l’economia federativa, passen per aconseguir uns anys de carència, bé per hipotecar l’edifici, o encara millor per que s’aconsegueixi una subvenció a fons perdut, atenent al seu possible, us futur compartit de Centre de Tecnificació Esportiva.

Conclusions
Malauradament la realitat es que d’un pressupost de 300.000 euros poc més d’un 10 per cent es destina a les Federacións “Autonòmiques” i Clubs pel suport a les seves veritables activitats espeleològiques. Si no podem invertir aquestes proporcions continuarem veient a la FEE com una càrrega administrativa i una paral·lela desafecció dels espeleòlegs que ja es va notant en la progressiva disminució de les “habilitacions” de les targes de federat. Si això li afegim una visió mesetaria i d'amiguisme amb els poders publics, es clar que com diria en Raimon, "nosaltres no som d'eixe mon".

Per concloure, i probablement per que no es veurà reflectit en l’acta “oficial” us faig avinent que en molt moments es produïren situacions increïbles de falta de respecte, de cridòries i amenaces més pròpies d’un galliner, que de un “parlament” amb una suficient qualitat democràtica.

Transcripció literal d’algunes frases de la cridòria que vaig poder anotar (sense identificar al que les pronuncia, per pura vergonya aliena):

- mientes! (d’un membre de la Junta a un assambleista)
- eso es falso (d’un assembleista a un membre de la Junta)
- te demandarè (d’un assembleista a un membre de la Junta)
- los huevos (d’un membre de la Junta a un assambleista”
- eso es mentira (d’un assembleista a un membre de la Junta)
- evidentemente yo no soy de izquierdas (d’un membre de la Junta a un assambleista)
- como decian los romanos lo estupido es permanecer en el error (d’un assembleista a un membre de la Junta)
- los romanos dicen muchas tonterias (d’un membre de la Junta a un assambleista”
etc.

El que us deia, per a mi, una vergonya, no es tracta d’un debat d’idees, d’una argumentació per convèncer, d’una escolta atenta dels motius del “contrari”, en definitiva de com integrar solucions vàlides pel col·lectiu. La qüestió es guanyar i si cal trepitjar a l’altre molt millor.

I el que mes lamento és que algun membre de la Junta, en mases moments, es deixés arrossegar irracionalment per una discussió encesa i no fou sempre l’exemple que desitjaria al capdavant de la institució.

Habitualment per fer mes productius el trajectes en tren acostumo a endur-me alguna bona lectura, en aquesta ocasió duia “Yo, lo superfluo y el error” el darrer llibre de l’admirat Jorge Wagensberg i us volia fer partícips dels dos aforismes fruits de la seva aguda finesa intelectual que apareixen en la pàgina 47. Els vaig trobar especialment adients per reflexionar sobre aquesta trobada, diuen així “constatar divergències entre el que convergeix es observar” i “constatar confluències entre el que divergeix es comprendre”. Si amics meus em vaig fer un tip d’observar i malauradament no vaig comprendre res.

Vaig sortir amb el sentiment de que els esforços de participació a nivell estatal son massa complicats, clarament la majoria d'aquesta gent son d'un altre país. A Madrid no resoldrem els nostres problemes. Creieu que estem condemnats a fer-hi seguidisme? Cal reflexionar-hi i concentrar-nos en les nostres veritables dificultats... aquesta gent estan fent bona aquella sentencia de "millors sols que en mala companyia".