Traçadors

Conèixer el punt on emergeixen les aigües del riu subterrani que estem explorant, per avaluar-ne les possibilitats de continuació.

Esbrinar el volum d’emmagatzemament d’un reservori càrstic.


Saber si dos cabals d’aigua formen part del mateix sistema, comprovar si una pèrdua es correspon amb una surgència, etc. són qüestions que en un moment o altre poden presentar-se en l’exploració / estudi d’un massís.

Per això ens cal:

1 introduir un traçador en el corrent ( fluoresceïna, ...)

2 recollir mostres en els punt que volem investigar (floucaptor amb carbó activat, ...) i

3 analitzar les concentracions. (fluoròmetre, ...)

Darrerament a les llistes espeleo franceses ha sorgit una línia d’intervencions sobre la utilització de diversos tipus de carbó activat com a floucaptor.

Per tal de reduir el cost d’aquest “fixador” s’interrogava si la varietat de carbó activat subministrat pels aquaris domèstics, de preu molt mes assequible, podia donar resultats suficientment fiables. La conclusió sembla ser que tant sols resulta efectiu per a grans concentracions de colorant... però hi ha moltes varietats i potser cal continuar amb l’experimentació per esbrinar quin pot ser el més adequat.

Una alternativa al carbó activat, és recollir mostres d’aigua a intervals, procediment inviable quan hi ha diversitat de punts de surgència possible. Certament que hi ha mostrejadors automàtics de cost difícilment assumible per l’economia d’un club.

Una iniciativa interessant aplicada pel Comitè Federal de Ciencia de la Federació Francesa d’Espeleologia, segons comunica Christophe TSCHERTER de la Comissió de Medi Ambient ECAS és l’adquisició -5000 euros!-, per cedir-lo en préstec als investigadors, de un gravador fluorimetric súper eficient. Comercialitzat per una empresa suïssa registra en una targeta Compact Flash, la restitució dels fluorescents (intervals de 10 segons a diversos minuts).

Capacitat per a gravar, a més de la fluoresceïna en un sol arxiu d'Excel, altres dos marcadors, i també temperatura, la terbolesa (possibilitat de corregir el retorn dels fluorescents basades terbolesa) i la conductivitat amb una capacitat de memòria de 60.000 dades. És senzill, eficient i fiable, fins i tot en molt baixes concentracions. Bateries del dispositiu provades fins i tot a -10 ° C.

Un problema d’aquests aparells és qui s’atreveix a deixar-los sense vigilància en plena natura? Crec que encara no tenim el grau de “civilització” suficient per considerar que tothom que es passeja per la natura respectarà la instal·lació, oi?

Aprofito per incloure una document sobre la metodologia que s’empra en les investigacions de hidrologia càrstica.