La nostra primera incursió a l'avenc de la Pedra de Sant Martí, 1969

L’amic Oleguer Escolà ens escriu uns records de fa 40 anys i ens inclou quatre fotografies (tretes de diapositives) fetes per ell mateix.

A l'agost del 1969 anàrem un petit grupet a continuar la campanya de la Cordée Spéléologique du Languedoc a l' Étang de Lhers, on el 1968 un grup de l'ERE va col·laborar en l'exploració de la Gouffre Georges fins a uns 700 m de profunditat.

El segon dia del camp hi va haver un accident en un dels avencs que els de la Cordée estaven explorant: un espeleòleg que feia un temps que no practicava l'espeleologia, es va cansar en remuntar un pou d'una trentena de metres i va caure. Va venir un metge de Vicdessos que va baixar fins al ferit. Va dir que no se'l podia exposar a remuntar el pou en el seu estat, i poc després va morir.
Els de la Cordée van decidir suprimir el campament i la Montserrat Ubach i l'Oleguer Escolà vam decidir intentar arribar a la P.S.M. en tren, cotxes de línia i auto-stop (art en el que la Montserrat era una experta, practicant per anar de Manresa a Barcelona).

Ja havíem preparat una o dues coses amb els espeleòlegs que havíem tingut contacte, a vegades només epistolar; Isaac Santesteban, el "Fito" Adolfo Eraso, el "Hidalgo" Félix Ruiz de Arcaute i algun francès, i quan vam parlar amb Rubén Gómez ens vam tornar a animar per arribar a la PSM.

Vam arribar a l'estació d'esquí d'Arette (auto-stop) i vam poder baixar a l'avenc F-2 amb un espeleòleg anglès, bon escalador, en Bob Dearman, per intentar arribar a dalt d'una xemeneia d'on provenia un notable corrent d'aire. Resultat: la xemeneia es tancava. Però també vam poder baixar a la PSM per el Bassaburu (o Tête Sauvage) fins al Camp des Anciens (a poc més de -400 m) per preparar la campanya que començavem a veure possible per al 1970.

Peu de foto: El camp de Baticoche, entre els pics d'Arlas i Anie, prop de l'entrada del Bassaburu. Els francesos hi tenien instal·lada una gran tenda (el gran "barnum") i un petit refugi d'alumini per servir de base per al Bassaburuko Leizenzat)

Peu de foto: La boca original del Pou Lépineux, de 320 m, tal com la van descobrir Lépineux i un company el 1949. (Ara hi ha una construcció de ciment amb sostre i escales per baixar fins a la boca). A l'entrada hi ha una placa amb les frases que va donar l'Hidalgo als nois que baixaven pel pou de la Tortuga per intentar arribar al riu de la PSM.

Peu de foto: Després de les exploracions del 1970 vam fer una visita turística entrant pel túnel fins a la Sala de la Verna: ací hi ha la Montserrat Ubach i en Pere Cantons en el punt on el túnel desemboca a l'enorme sala de la Verna. Vam remuntar el riu fins a la Sala Adelie (des del pou Lépineux hi ha les sales Lepineux, Elisabeth Casteret, Loubens, Queffelec, Adelie, Chevalier i finalment la Verna, denominada així en ésser dedicada al nom del clan "scout" del Grup d'exploradors de Lyon). No ens sabíem avenir de poder anar recorrent la cavitat sense quasi utilitzar cordes i escales, després de sis dies a l'afluent Larumbe, amb un accés a través de més de 400 m de pous.

Oleguer Escolà