El passat cap de setmana participarem amb una activitat del GEXXI , tot aprofitant la invitació de l’amic David, natural d’Ontinyent.Els Sumidors, també coneguda com el Túnel dels Sumidors és un interessant riu subterrani excavat en guixos amb un recorregut lleugerament superior als 1.200m i un desnivell total aproximat de 200m. La seva profunditat és el tret més singular ja que la majoria de cavitats en guixos presenten desnivells de poques desenes de metres.
Es tracta d’una cavitat molt visitada, especialment pels grups valencians, pels que constitueix una clàssica per cursets d’iniciació, ja que té de tot: desgrimpades, sales, pous regats, i remullada gairebé total en el “seudosifó agost”.
El primer treball destacable és deu a J.Donat Zopo publicat el 1966 al Archivo Prehistoria Levantina IX 255-273 que reproduïm a continuació:
L’amic Víctor Ferrer, en el seu esplèndid llibre Grandes Cuevas y Simas del Mediterráneo (1er vólum), li dedica un apartat específic amb molt boniques fotografies.
Gairebé fa 30 anys que a la SIE li dedicarem unes jornades (12.10.79, 11.11.79 i 6.09.80) per aixecar la topografia i redactar un article que fou publicat el desembre del 1980 a l’Espeleosie 24.
Topo Global
Sector Central
Aigües amunt
Aigües avall
Esquema global
Pel barranc dels Brollaors circula un riuet que després d’un trajecte superficial de poc més d’un quilòmetre s’introdueix en una vall tancada que el condueix a la Cova dels Brollaors (60m), que l'engoleix totalment passant a circular subterràniament.
A uns 350m d’aquest punt en la capçalera del barranc de la Saraella és localitza la boca dels Sumidors, que per un ressalt desgrimpable de 4 m dona accés al riu subterrani des don podem seguir en ambdós sentits del corrent.
La ressurgència, el naixementl de la Saraella, es situa a 550 m al NE de la boca penetrable i constitueix un conducte caòtic i d’escàs recorregut.
El carst de vallada es desenvolupa en els guixos (algeps, en denominació local) i argiles del Keuper.
El trajecte de la cavitat provoca diversos col·lapses en superfície, evidenciant una dissolució activa i la consegüent disminució de la massa rocosa, contrastada pels 40 gr/l de contingut de sals a la surgència en front dels 2,6 de la pèrdua.
Actualment els Sumidors gaudeix d’una figura legal de Protecció Especial Geològica i el seu entorn es troba senyalitzat com itinerari d’interès natural amb un bon panell informatiu a la pròpia boca.
A Catalunya tenim diversos exemples de cavitats en guix entre els que destaquen el Sistema de Rotgers i la Cova de la Mosquera.
Aigües amunt
Aigües avall
Esquema global
Pel barranc dels Brollaors circula un riuet que després d’un trajecte superficial de poc més d’un quilòmetre s’introdueix en una vall tancada que el condueix a la Cova dels Brollaors (60m), que l'engoleix totalment passant a circular subterràniament.A uns 350m d’aquest punt en la capçalera del barranc de la Saraella és localitza la boca dels Sumidors, que per un ressalt desgrimpable de 4 m dona accés al riu subterrani des don podem seguir en ambdós sentits del corrent.
La ressurgència, el naixementl de la Saraella, es situa a 550 m al NE de la boca penetrable i constitueix un conducte caòtic i d’escàs recorregut.
El carst de vallada es desenvolupa en els guixos (algeps, en denominació local) i argiles del Keuper.El trajecte de la cavitat provoca diversos col·lapses en superfície, evidenciant una dissolució activa i la consegüent disminució de la massa rocosa, contrastada pels 40 gr/l de contingut de sals a la surgència en front dels 2,6 de la pèrdua.
Actualment els Sumidors gaudeix d’una figura legal de Protecció Especial Geològica i el seu entorn es troba senyalitzat com itinerari d’interès natural amb un bon panell informatiu a la pròpia boca.
A Catalunya tenim diversos exemples de cavitats en guix entre els que destaquen el Sistema de Rotgers i la Cova de la Mosquera. El recorregut mundial més gran l’ostenta la gegantina Optimisticeskaja (Ucraïna) amb un recorregut polèmic, (constantment és barallen a la Jewel Cave per aconseguir el segon lloc mundial) però molt probablement superior als 200 quilòmetres.
Un sector prou interessant de carst en guixos es coneix a Itàlia amb algunes cavitats que superen el 200m de fondària.
Però sens dubte el carst en guixos més ben estudiat a l’estat espanyol, es el de Sorbas (Almeria) i molt especialment gràcies als treballs d’en José Maria Calaforra, al que algun dia caldrà que li dediquem un article específic.
Com a apunt a aquest excel·lent article crec que tambe hauriem d'esmentar al sistema en guixos de Les Bores del Borró (Sales de Llierca/Garrotxa), cavitat de més recorregut dels Països Catalans amb els seus 1315 metres.
ResponEliminaEnric P.