Catalogació informatitzada de cavitats a la província de Castelló

Introducció

Aquesta és la segona col.laboració d’en Jesús Almela en poc temps. En la primera i amb el seu consentiment, l’article es va adaptar i editar en català. En aquesta ocasió hem demanat al Jesús i també ho ha acceptat, d’editar la versió original valenciana que ell ha enviat. Només hi ha un afegit, la foto a la boca de l’avenc d’en Serenge, un document d’una de les més importants troballes bioespeleològiques a nivell mundial i precisament a Castelló: El coleòpter cavernícola Ildobates neboti descrit pel Dr. Francesc Español l’any 1966 i dedicat a un membre del Grup Espeleològic Pedraforca, un dels primers organitzadors de campanyes espeleològiques a la província per l’any 1964: En Miquel Nebot.

El sistema informàtic de catalogació espeleológica per a la provincia de Castelló

Les coses gratuites, pel fet de ser-ho, pareix que son de menys qualitat. El que en Internet es presenta obert, sense restriccions, pareix que sigui per a passar l'estona o per a vendre'ns algo en un futur. Donç com es lògic, tot no es així. El catàleg de cavitats subterrànies de la província de Castelló es una d'aquestes pagines gratuïtes que son fruit de l'esforç continuat i metòdic de molts espeleòlegs des de fa mes de 40 anys (es a dir de quan no existien ni encara els ordinadors i molt menys Internet). Es un treball que s'ha anat adaptant any rere any a les noves tecnologies.

En l'actualitat aquest catàleg espeleològic es pot consultar en la pagina Web www.cuevascastellon.uji.es gracies a un conveni de col·laboració subscrit entre la Universitat Jaume I de Castelló i l'Espeleo Club Castelló, denominant-se projecte SICE-CS (Sistema Informático de Catalogación Espeleológica para la Provincia de Castellón).

Els treballs de catalogació espeleològica de la província de Castelló, van començar fa molts anys; pot ser a principi del segle XX, on Carlos Sarthou Carreras en el seu llibre "Geografia del Reino de Valencia- PROVINCIA DE CASTELLÓN” (1913) ja inclou un apartat dedicat a espeleologia. Els intents mes seriosos, podem dir que van començar en la dècada dels anys 60 en les exploracions efectuades per la Secció d'Espeleología del Centre Excursionista de Castelló, coneguda com Agrupació de Recerques Subterrànies (A.R.S. del C.E.C.), catalogació liderada per Josep Lluis Viciano i Agramunt (espeleòleg que continua en la actualitat).

Posteriorment, entre els anys 1963 y 1970, la Secció d'Investigacions i Recuperacions Espeleològiques de la Unió Excursionista de Catalunya-Sants (S.I.R.E. de Sants) va realitzar 11 campanyes espeleològiques denominades OPERACIÓN LEVANTE. En aquestes campanyes i en altres posteriors (Atalayas de Alcalá y Serra d'Irta), va participar activament J.M. Miñarro, intentant confeccionar diversos catàlegs: "Archivo espeleológico del Maestrazgo" (1971), Catàlegs espeleològics de diferents fulles topográfiques a escala 1:50.000 de la provincia de Castelló (dins del projecte C.N.E. -Catálogo Nacional de España-), "Atlas espeleológico de la provincia de Castellón" (1973), "Atlas espeleológico del Maestrazgo".

Darrere d'aquestos tímids intents de confeccionar un catàleg general que mai va eixir a la llum (exceptuant petits treballs de catalogació locals) en abril de 1982, apareix publicat el segon volum del Catàleg Espeleològic del País València, coordinat per la Federació Valenciana d'Espeleología i realitzat per J. Fernández, P. Garay, S. Giménez, P.A. Ibañez i A. Sendra, on per primera vegada es publica un treball complet de catalogació espeleològica de dos comarques castellonenques: l'Alt Palància i la Plana Baixa, estant previstes per al tercer volum la resta de comarques; però degut a una serie de problemes, aquest volum mai es publicà (a mes d'estar els treballs de catalogació ja començats), i el tan benvolgut catàleg espeleològic de la província de Castelló ha vist una vegada mes esvanir-se en foscos caixons.

En la segona meitat de la dècada dels anys 80, l'Espeleo Club Castelló (E.C.C.) ha intentat continuar el treball de catalogació, però aquesta vegada al capdavant Joaquín Arenós Domínguez, aprofitant les noves tecnologies informàtiques, però bàsicament de les dades arreplegades d'anteriors intents de catalogació, principalment de J.L. Viciano.

El primer fitxer espeleològic de la província de Castelló en la versió digital va ser realitat en juny de 1991. Aquella aplicació es va desemvolupar utilitzant una variable del llenguatge BASIC, el QUICK-BASIC, on fins l'última pantalla es programava. Les versions següents d'aquest programa milloraren i moltes de les seves funcions com podien ser la realització de copies de seguretat, inserció de topografies i imatges.

Des de l'any 1991 aquest programa ha millorat molt i les dades que es disposen son molt mes extenses. En els últims anys s'ha incrementat el nombre de cavitats, de topografies, de coordenades agafades per GPS i també de noves cavitats, moltes de elles verges. Actualment en aquest catàleg treballa sistemàticament l'ESPELEO CLUB CASTELLÓ

Actualment i des de l'any 2006 aquest programa informàtic es pot accedir lliurement per Internet, a mes tota la informació s'actualitza mensualment.

I per a mostra un botó. Saps quantes pagines ocuparia el llistat de tota la informació en emmagatzemada en la base de dades d'aquest sistema d'informació espeleològica? Pues de moment anem per les 11.800 pagines, es a dir, si les enquadernarem obtindríem una enciclopèdia de 12 volums que en una estanteria ocuparia un lloc de 90 centímetres. Increïble!

A principis de decembre de 2008 ens falten unes 50 cavitats per a alcantzar la cifra de 5.000 cavitats subterrànies catalogades sols en la província de Castelló, en mes de 2.100 topografies digitalitzades y 2.090 imátgens de coves i avencs.

El catàleg també contempla 1.112 referencies bibliogràfiques de revistes, retalls de premsa, butlletins, llibres o qualsevol altre document imprès que cite al mon subterrani castellonenc, amb la particularitat de que casi un 20% d'aquestes referencies poden consultar-se íntegrament en format pdf mitjançant un simple clic.

Però aquesta aplicació informàtica, es molt mes que una base de dades consultable lliurement per Internet, donç també ens permet visualitzar (mitjançant una clau) la situació geogràfica de les cavitats mitjançant la aplicació de Google Maps, descarrerant-se les coordenades de las cavitats seleccionades a un GPS o establir criteris de valoració de les coves tenint en compte aspectes esportius, científics, lúdics i generals. Tot un luxe per a les cavitats castellonenques que moltes províncies i zones desitjarien tenir.

Autor: Jesús Almela