En la “zona” de treball de la SIE a “Vernera” en diverses ocasions hem pogut analitzar i documentar extensament diferents afloraments d'aquestes formes de dissolució superficial de la roca calcaria.Avui tan sols vull mostrar-vos unes imatges preses el dia 10.8.08 en la vorera de la gran depressió tancada de Lizara, on es localitzen una bona diversitat d'aquestes microformes que en diversos idiomes s'anomenen lapiaz, lapiés, etc. provinents del terme savoià derivat del llatí (lapis=pedra).
Aquests camps solcats ha estat objecte de multitud d'estudis d'entre els que cal destacar al creador d'una extensa terminologia germànica, i figura senyera d'els estudis carstològics europeus en Afred Bögli al que vàrem tenir l'oportunitat de conèixer en la petita col·laboració que els vàrem brindar en una campanya d'exploració a la Holloch en els anys 70.
Nosaltres preferim el terme català rascler que a més d'ésser molt gràfic, suggerint l'acció de llaurar amb un rasclet, (deixa la superfície aranyada) denomina a un cim del Garraf el Rascler ben conegut pels espeleòlegs catalans on proliferen aquestes morfologies. Les dimensions de les microformes oscil·len entre alguns mil·límetres i varis metres i presenten alvèols, bassetes, clots, escletxes, estries, forats, meandres, perforacions, solcs, etc.
Spettacolari queste foto di carsismo, complimenti.
ResponElimina