Les aigües termals de Budapest

Un equip d’espeleòlegs hongaresos ha descobert aquest novembre una gran llac d’aigües termals en la cavitat Molnár János a Budapest. Aquesta cavitat coneguda des de 1970 forma part d’una xarxa de cavitats hidrotermals de gran extensió que es desenvolupen sota el subsòl del municipi, i de la que es nodreixen multitud de banys termals en tota la ciutat.

Zsolt Láng, alcalde del districte 2, on es troba la cavitat, en la part de Buda de la capital, ha dit que faran tot el possible per tal que l’UNESCO la declari com patrimoni mundial tan aviat com sigui possible, de moment el Ministeri de Medi Ambient destinarà fons per la seva conservació.

El llac, considerat com un dels majors hidrotermals, té 86 m de llarg per 26 d’ample, i una fondària mínima de 8m, amb una temperatura de 27º. La sala presenta una alçada màxima sobre el nivell d’aigua de 25 m.

Aquestes cavitat son un exemple clar de les anomenades cavitats hipogenètiques generades ascendentment.

Els trams de major desenvolupament aeris coneguts fins ara el constitueixen les següents cavitats:

Pal-volgy 7.400m descoberta en 1904 per l’explotació d’una pedrera.
Szemlo-hegy 2.200m oberta accidentalment en una pedrera el 1930.
Ferenc-hegy 4.100m descoberta el 1933 en uns treballs de drenatge.
Matyas-hegy probablement forma part del mateix sistema de la propera Pal-vogly. Descoberta en l’any 1930 té un recorregut de 4.900m.

Jozsef-hegy de 4.800m descoberta en 1984.

En la Molnár János coneguda d’antic com a bany turc i explorada subaquàticament en els seus primers 400m.

Gracies a l’avanç de les modernes tècniques d’exploració, actualment s’estan realitzant importants descobertes, que ja porten el recorregut de la Molnár János fins el 5.500m i que s’espera que permetran posar de manifest les connexions entre aquests grans sistemes de conductes hidrotermals.



Seguidament trobareu tres videos sobre aquestes exploracions subaquàtiques