Bora dels Teixidors

El dilluns 29.12.08 aprofitarem que disposàvem de la jornada lliure per dirigir-nos al Cabrerés, la idea inicial era anar a la Bora Fosca de Tavertet, però les condicions climatològiques desfavorables ens van aconsellar canviar d’objectiu per tal d’evitar-li la mullena a la petita Ariadna.

L’amic Francesc Subiranes, que té casa a les proximitats, tot just disposava de temps per acompanyar-nos fins l’entrada de la Bora dels Teixidors, situada front per front de la Bora Fosca però amb un accés més còmode.


Gràcies “Subi” pel guiatge, de ben segur que nosaltres sols no l’haguéssim pogut localitzar, ja que es troba en un paratge prou emboscat i amb poques referències si no hi has estat mai.

Bé, la també coneguda com a Bauma dels Teixidors (potser impròpiament, ja que és una veritable cova, o bora, d’acord amb els topònims locals) és una petita cavitat horitzontal, antiga surgència d’escasos 100m de recorregut, però que presenta un interessant procés clàstic d’unes magnituds considerables.

Els espeleotemes, concentrats en el lateral esquerra de la sala d’entrada i reduint la secció del tram final presenten diverses etapes evolutives.

Infiltracions pel sostre i pseudo-canals.

Restes sedimentaris ben localitzats apunten vers una circulació hídrica anterior.

Les urpades

Per a nosaltres resulta difícil d’interpretar una mena d’urpades situades en la paret del conducte inferior, que ens han cridat l’atenció per la seva concentració i regularitat.
Son incisions que no semblen relacionades amb la fissuració de la roca. Tampoc té gaire lògica que siguin senyals de desobstrucció on algú s’hagi entretingut eixamplant un lloc prou ample. En fi un element més per a reflexionar-hi.

El con d’esbadregalls d’accés

L’accés és realitza pel sostre de la cavitat, per una rampa produïda per esllavissades provinents de l’exterior que obturen la primitiva boca.

Els caos de blocs

Certament aquesta és la morfologia dominant. Fou en els anys 50 del segle passat que el nostre admirat Joaquim Montoriol publicà unes acurades reflexions sobre el processos clàstics en una revista italiana.

Com que eren difícilment consultables, a la SIE, el sept. del 1970 se’ns va ocorre que calia reeditar-ho (no eren temps de fotocòpies) i els repicarem i publicarem en una publicació ciclostilada de 37 pàgines, que tot i el temps transcorregut, encara és prou interessant.

Dels tres tipus principals de caos de blocs que és descriuen en el treball, resulta fàcil interpretar que a Teixidors el que s’ha desenvolupat és un procés “graviclàstic”.

Es tracta d’una distribució de blocs paral·lelepipèdics, d’arestes quasi perfectes, i sense testimonis de descalcificació.

De fet l’ensorrament és produeix per l’acció de la gravetat que fa caure estrats “muntats en fals” sobre una cavitat preexistents.

En aquest cas l’estratificació de poc gruix, afavoreix no tan sols la caiguda de fragments del sostre, sinó que aquests presentin un disposició raonablement ordenada.

Certament la disposició original de la roca mare presenta un volúm concentrat al màxim.

Quan és produeix un despreniment de blocs, aquests tendeixen a obturar totalment la cavitat, ja que per ben ordenada que sigui la seva disposició, la multitud d’espais intersticials entre els blocs, fan que ocupin molt més espai.

Diuen que al pot petit hi ha la bona confitura, potser en aquest cas es cert, sinó més encara que sigui en una curta visita els “detalls” salten a la vista.

És una cavitat menuda, però amb força raconets interessants on es pot reflexionar sobre les seves formes.

Ideal per iniciació al reconeixement morfològic.