El monsó en una estalagmita

Un estudi desvetlla la influència de les pluges en 1.800 anys d'història xinesa

Una estalagmita mil·lenària de gairebé 1,2 metres de longitud, procedent d'una cova al nord de Xina, hi ha resultat ser com el cofre del tresor per als paleoclimatòlegs que l'han estudiat.

El seu creixement al llarg de més de 1.800 anys va estar marcat per la variabilitat de les pluges del monsó d'estiu asiàtic, el fenomen climàtic de major influència en aquesta zona, pel seu paper en el transport de calor i vapor d'aigua a les regions més poblades del planeta.

En llegir l'estalagmita, els científics xinesos i nord-americans han pogut correlacionar la força o la debilitat del monsó amb etapes i canvis coneguts en l'història de Xina i també d'Europa. El monsó es relaciona amb la variabilitat solar, conclouen els investigadors, i també amb la temperatura a l'hemisferi norte, amb el creixement o retrocés dels glaceres alpins i amb canvis culturals en Xina.

Des de 1960 s'observa una debilitació del monsó i una pujada de temperatures, i els científics, liderats pel xinès Pingzhong Zhang, creuen que es deu a l'acció de l'home a través dels gasos d'efecte hivernacle, els aerosols i les partícules emesos, que han desplaçat les pluges cap al sud.

Va ser generalment feble, la qual cosa implica menys pluges i fins i tot secada, durant la Petita Edat de Glaç a Europa (a partir del segle XIV), així com durant els decennis finals de les dinasties xineses Tang, Yuan i Ming, èpoques caracteritzades per les revoltes populars.

Va ser fort durant els primers decennis de la dinastia Song del nord, un període en què van augmentar el conreu de l'arròs i la població.La debilitat del monsó que va contribuir suposadament a la caiguda de la dinastia Tang en 907, es va poder deure, segons els investigadors, que el Sol brillava menys. Aquesta és una hipòtesi discutida que també s'ha invocat per a la caiguda de la civilització maia i l'avanç dels glaceres en els Alps.

"Els nostres resultats concorden amb les dades històriques", ha dit el nord-americà Lawrence Edwards, un dels autors del treball, publicat en la revista Science. "No es pot assegurar que tot passi a causa del clima però, quan s'observen aquestes concordances tan bones, es pot dir que el clima probablement va exercir un paper important. La variació del Sol és un factor, però no ho és tot".

No obstant això, altres climatòlegs [xinesos], no estan d'acord amb què el paper del clima sigui tan important en els avatars polítics. En tot cas, el mer fet que d'una estalagmita es puguin extreure dades tan detallats és significatiu en l'història del paleoclima.

"És un dels treballs més importants que he vist en molt temps", ha dit Gerald Haug, de l'Institut Suís de Tecnologia, a Zuric.

Per extreure aquest tipus d'informació d'una estalagmita, que es forma sobre el sòl d'una cova pel dipòsit de minerals continguts a l'aigua que cau en gotes del sostre, primer que res és elegir bé la cova i l'estalagmita. Situada al límit actual del monsó, la cova Wanxiang està en una regió semiárida en la que la temperatura mitja anual és d'11 graus centígrads i el 80% de les pluges es produeix entre maig i setembre.

L'estalagmita es va recollir a un quilòmetre de l'entrada de la cova al maig de 2003. Composta principalment de carbonat càlcic, va ser de ràpid creixement i té un alt contingut d'urani i un baix contingut en tori.

Aquestes característiques són especialment favorables per datar -mitjançant l'anàlisi de la proporció d'isòtops radioactius d'urani i de tori- les capes de dipòsits amb una precisió molt alta, de 2,5 anys.

En cada capa així datada es van mesurar les variacions en el contingut de distints isòtops d'oxigen, que reflecteixen les de la pluja caiguda als voltants de la cova. Va resultar que el fragment d'estalagmita estudiat havia estat creixent de forma contínua entre els anys 190 i 2003 (quan es va arrencar): un total d'1.813 anys. No sols les estalagmites serveixen per investigar el clima del passat i concretament el monsó.

Entre altres, els corals també estan donant pistes sobre la història recent del clima a Àsia. La investigació del contingut d'oxigen en corals de l'oceà Índic ha proporcionat una història de la variabilitat del clima tropical des de 1846 en aquesta zona, en la que influeixen tant el monsó com el fenomen periòdic El Niño. Curiosament, aquest estudi, publicat en Nature Geoscience, troba que ha augmentat des de 1960 la freqüència d'episodis extrems en què es produeix sequera a l'oest d'Indonèsia i el sud d'Austràlia i fortes pluges en l'est d'Àfrica i el sud de l'Índia.

Una vegada més, el principal sospitós d'aquesta variació és l'home.

Traducció i adaptació d’un article de Malen Ruiz de Elvira, publicat al El País del 26.11.08 pag. 40.

Article publicat a Science 7.11.08

:

A Test of Climate, Sun, and Culture Relationships from an 1810-Year Chinese Cave Record
Pingzhong Zhang,1 Hai Cheng,2* R. Lawrence Edwards,2 Fahu Chen,1 Yongjin Wang,3 Xunlin Yang,1 Jian Liu,4 Ming Tan,5 Xianfeng Wang,2 Jinghua Liu,1 Chunlei An,1 Zhibo Dai,1 Jing Zhou,1 Dezhong Zhang,1 Jihong Jia,1 Liya Jin,1 Kathleen R. Johnson6

1 Key Laboratory of Western China's Environmental Systems (Ministry of Education), College of Earth and Environment Sciences, Lanzhou University, Lanzhou 730000, China.

2 Department of Geology and Geophysics, University of Minnesota, Minneapolis, MN 55455, USA.

3 College of Geography Science, Nanjing Normal University, Nanjing 210097, China.

4 Nanjing Institute of Geography and Limnology, Chinese Academy of Sciences, Nanjing 210008, China.

5 Institute of Geology and Geophysics, Chinese Academy of Sciences, Beijing 100029, China.

6 Department of Earth System Science, University of California, Irvine, Irvine, CA 92697, USA.