diumenge, 26 d’octubre del 2008

Els dipòsits de Cala Mateua

En aquesta cala dins del terme de l’Escala, lloc d’iniciació al submarinisme esportiu, hem localitzat, explorat i topografiat algunes petites coves-tunels que travessen les illes i penya-segats d’aquest relleus calcaris geològicament integrats en les calcaries mesozoiques del massís del Montgrí.

El passat més de setembre, continuant amb la nostra recerca per intentar interpretar les etapes de carstificació del relleu, vàrem fer una passejada per localitzar formes de paleocarst i finalment observarem els sediments que reomplen el paleo-vall que procedent del NNO és dirigeix cap el SSE, de fet enllaçant la Cala de la Illa Mateua i la Cala Montgó.

En la Mateua afloren aquests materials que mostren diverses “cicatrius” erosives que denoten que és tracta d’un reompliment de diverses etapes. Es un dipòsit amb profusió de blocs i graves de diverses mides, prou arrodonits, tot ells englobats en una matriu sense cementar llimosa i sorrenca, que presenta un bussament variable al voltant de 20º cap el E. El més interessant és la litologia dels grans blocs: calcàries grises, calcàries vermelloses, granits, roques metamòrfiques, quars, gres triàsic, fins i tot ofites i conglomerats.

Aquesta variada composició indica aportacions des d’una àrea font actualment desconeguda probablement submergida en la badia de Roses.

Una complicació addicional per interpretar les fases espeleogenetiques. Del que podem deduir en superfície:
A deposició d’un primer paquet calcari;
B etapa erosiva i primera de carstificació;
C encavalcaments de calcàries més antigues procedents de relleus externs que reomplen el primer relleu i carst;
D nova etapa erosiva i conseqüent carstificació, recobriment sedimentari generalitzat que novament fossilitza el relleu i el carst més recent;
E etapa erosiva pre-actual, reexcavació del paleocarst i nova etapa del carst mes recent...

I que passa amb el carst submarí actual?. Quina empremta han deixat tots aquests episodis sumats a les variacions del nivell marí?

És un tema tan complex com apassionant, i segurament ultrapassa la nostra capacitat d’observació. Però això no és cap problema, seguirem xafardejant i descobrint més preguntes!





2 comentaris:

  1. Almenys si copies, sigues honesta i cita la font:
    (J. MONTANER, J. SOLA, J. PICART, X. BERÁSTEGUI & M. LOSANTOS (1996). Los depósitos de abanico aluvial proximal de la Illa Mateua (l¦Escala, Girona). Caracterización geológica, interpretación genética y temporal. Geogaceta, 20-1, 88-92.)

    ResponElimina

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.

Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.