espeleobloc: Les Perles de Caverna

Pisòlits sense nucli

Hi ha un cas rar i molt curiós en que el recobriment no té un nucli físic reconeixible, o hauríem de parlar d´un nucli original temporal. Es tracta de les Esferes Buides. Algunes bombolles d´aire atrapades sota pedres durant les crescudes, o bé provinents dels mateixos goteigos, es recobreixen d´una crosta de concreció, resultant-ne unes esferes buides. El gruix de la capa és extremadament prim, 0,1 a 0,2 mm, resultant-ne uns exemplars d´extrema fragilitat. Veure foto 39

Foto 39 Oòlits i pisòlits sense nucli, “Esferes buides”. Balma de l´Espluga, Sant Quirze de Safaja

El creixement

Ja s´ha explicat el mecanisme de desenvolupament, capa rera capa, si bé s´ha de pensar que hi ha condicions en que la perla, a més de créixer, sofreix un cert desgast provocat per abrasió durant el seu rodolar sobre la base o pels cops amb altres perles del costat si el medi és agitat. Si el medi és tranquil, només hi haurà creixement, tret que per alguna circumstància les aigües esdevinguin agressives i dissolguin les perles. Hi ha formes obligades de creixement en els casos que la perla no es pugui moure lliurement, per exemple, que es formi dins d´un petit cràter o que al anar creixent es vegi obligada a adaptar-se a la configuració del seu proper voltant de mides limitades, com un motlle. Veure fotos 40 i 41.

Foto 40 Pisòlit de creixement en forma obligada. Cova de Sa Campana, Escorca, Mallorca

Foto 41 Pisòlit de creixement en forma obligada i signes d´erosió. Cova Sa Campana Escorca, Mallorca

També hi ha el cas de les perles que es desenvolupen en zones d´aigua de molt poca fondària, només uns pocs mil·límetres i que al anar creixent i arribar a la superfície només segueixen creixent radial i horitzontalment. La foto 42 ens mostra un d´aquests casos. Els grans cristalls indiquen que s´ha desenvolupat en aigües tranquil·les, sense agitació. La foto 43 és un cas semblant, però amb goteig i moviment a les aigües

Foto 42 Pisòlit de creixement en forma obligada per la poca fondària d´aigua (planta i alçat). Cueva Coventosa, Cantabria

Foto 43 Dos pisòlits en forma de botó. Creixement en forma obligada per la poca fondària d´aigua.
Cueva de la Honseca, Palencia

Hi ha casos en que els pisòlits sofreixen desgastos molt intensos per raó de les agressions mecàniques de l´aigua. Les perles apareixen obertes, deixant veure les zones internes de més consistència que encara no han estat erosionades. Veure foto 44

Foto 44 Tres pisòlits erosionats. Cova de Sa Campana, Escorca, Mallorca

El creixement es pot veure accelerat per aportacions sòlides de materials fora de la precipitació directa entre aigua i perla, p.ex. per calcita flotant, veure foto 45, que també és un tipus de concreció lliure, que es diposita sobre la perla, veure foto 46, o per la deposició d'oolits o altres pisòlits que quedin envoltats de noves capes, fang o sorra, etc.

Foto 45 Làmines de calcita flotant. Solencio de Bastaras, Osca

Foto 46 Dos pisòlits de creixement accelerat per l´adició de làmines de calcita flotant (vistes laterals) Grallera del Boixaguer, Montsec d´Ares, Lleida

Pes

La pesada s´ha de fer quan el pisòlit estigui ben sec, veure foto 47. Si es tracta d´exemplars compactes, no hi ha problema, però si són esponjosos, p.ex. botroidals, es tindrà cura de deixar-los un temps a l´aire fins que perdin l´aigua interna i arribin al seu pes mínim.

Foto 47 Operació de pesada en sec

Densitats

Pel càlcul de la densitat, s´ha de pesar amb precisió cada exemplar. Primer es fa la pesada en sec i després submergit en aigua, veure foto 48, aquesta segona pesada és per conèixer el volum. La primera no té problema, però la pesada dins de l´aigua ja és més delicada.

Hi ha balances hidrostàtiques, però també es pot fer amb una normal de platets obtenint-ne una bona precisió. S´ha de suspendre la perla d´un fil molt prim; aprox 0,05 mm i metàl·lic, de manera que l´aigua no el vagi mullant cap amunt per capil·laritat. La balança s´haurà d´equilibrar amb el fil ja afegit i submergit.

La fórmula és ben senzilla. Un exemple: Pes en sec, 23,14 g. Pes submergit, 13,84 g. Densitat = pes en sec / (pes en sec – pes submergit), o sigui d = 23,14 / (23,14 – 13,84) = 2,47. Cal tenir comte de dues densitats; absoluta i relativa. Si el pisòlit posseeix una superfície compacta i sense fissures, al fer la pesada submergit dins de l´aigua aquesta no entrarà dins del pisòlit i obtindrem uns valors que seran del tot derivats del seu volum extern.

Si la textura és botrioidal o esponjosa, l´aigua penetrarà dins del pisòlit i només obtindrem un valor proporcional a la seva porositat, podríem dir-ne densitat absoluta, ja que, llevat del material cristal·lí, es reomplirà la seva zona interna. Si volem calcular la seva densitat relativa, haurem d´impermeabilitzar la superfície de manera que no hi entri l´aigua, amb una substància que no influeixi, o al menys mínimament, en les dades obtingudes. Això és possible, per exemple, amb un esprai mèdic per protegir ferides, (Nobecutan) que polvoritzat forma una capa aïllant sense modificar significativament el pes.

Foto 48 Operació de pesada submergida en aigua

Foto 49 Tres pisòlits de baixa densitat (d = 0,65 a 0,70). Cueva Coventosa, Cantabria

Els pisòlits solen tenir les densitats proporcionals a la seva composició i textura externa. Els d´aspecte compacte i polits o aciculars, presenten densitats sempre inferiors però que s'acosten a la de la calcita, 2,72 si bé sempre dependrà de la composició i magnitud del nucli.

Els exemplars de textura botrioidal, tenen unes densitats molt més baixes, ja que tenen una estructura interna similar a la d´una esponja. Hi ha perles que tenen unes densitats per sota d´1, veure foto 49 i per tant al impermeabilitzant-los arriben a flotar sobre l´aigua, veure foto 50