Les Perles de Caverna - 5ª part i última.

Número d´exemplars

Ja s´ha dit que hi ha exemplars solitaris, capes de molts metres quadrats i nius amb moltes perles.

En el cas d´una capa, s´haurà de mesurar la superfície i comptar els exemplars per una certa unitat de superfície, p. ex. 100x100 ó 200x200 mm en varies zones i després fer-ne el càlcul. En el cas de nius amb pocs exemplars i que no continguin oòlits, no hi ha cap problema, es poden comptar tots, però si hi ha oòlits, s´haurà de recollir tot el reompliment i fer-ne la granulometria i la pesada de cada fracció. Per les fraccions dels oòlits més petits, s´ha de fer el comptatge i la pesada dels exemplars d´un volum de, p. ex. 0,5 ó 1,0 cc i a partir d´aquí, podrem anar coneixent el total d´exemplars.

Per exemple, veure dibuix 51, a la Cova de la Lastrilla, Cantàbria, en un niu ple d´oòlits i pisòlits, tipus cràter, un embut, de diàmetre 100 mm i una fondària de 55 mm, el total calculat és de 495.000 exemplars, en fraccions que van del diàmetre 0,15 mm fins els 6 mm. Naturalment que dependrà sempre de que hi hagin molts petits oòlits com és aquest cas.

Foto 51 Tall esquemàtic real d´un niu amb oòlits i pisòlits. Cueva de la Lastrilla, Castrurdiales, Cantabria

L´altura del goteig i el cabal són decisoris per seleccionar la mida o el pes de les perles d´un niu, sent molt habitual trobar-ne exemplars d´una mida ja gran escampats al voltant del niu degut a èpoques de gran activitat hídrica en que han estat expulsats. Doncs pitjor en el cas dels petits oòlits!

Observació externa

Els detalls més fàcils d´observar són:

La forma de l´exemplar, la seva textura, els possibles signes d´erosió a la base de la perla pel seu fregar sobre el terra o bé les marques d´erosió als laterals pel contacte amb d´altres perles. També els creixements irregulars, aflorament de capes internes per excessiva erosió superficial, impureses superficials aportades per l´aigua, tant orgàniques com inorgàniques, colors, etc.

La textura externa, la que podem veure, pot ser només la de les ultimes capes i que tota la resta o part de l´interior sigui de constitució ben diferent.

Dimensions. Es poden mesurar els tres eixos principals. Primerament l´eix de mida més gran i a partir d´aquí i perpendicularment, els altres dos que seran l´amplada i alçada, donant-nos una apreciació de la grandària total. Un peu de rei ens servirà per fer les mesures.

Estudi interior

Els mitjans normals al nostre abast per veure el seu interior són els de seccionar o rebaixar els exemplars. Per seccionar, es pot utilitzar una mola radial amb un disc per tall de pedra, d´1,0 a 1,5 mm de gruix. El problema està en que si el nucli és molt petit hi ha el perill de menjar-se´l amb el tall. Per assegurar-se, és millor no seccionar pel eix central sinó per un pla lleugerament desplaçat.

Per rebaixar un pisòlit, amb una mola, ens el menjarem poc a poc fins arribar a fer visible el nucli. És més segur, però el problema és que perdem mig pisòlit. També es pot rebaixar amb una pedra d´esmeril sota un raig d'aigua. Aquest sistema s´aplica en exemplars petits.

Polit Després s´han de polir les cares tallades pel que en primer lloc s´igualaran les superfícies mitjançant una pedra plana d´esmeril, amb cura de tenir-la mullada permanentment. Es pot anar repetint la operació amb pedres o tela d´esmeril de gra cada vegada més fi, segons les exigències del grau de poliment final que desitgem. En perles molt compactes, es pot fer un abrillantat final fregant el pisòlit sobre un drap xopat de Netol, que és una substància abrasiva però de gra extra-fi. Si es tracta de pisòlits porosos, això no es podrà fer ja que el seu interior quedaria tot xopat de Netol i desprès ja no es podria eliminar.

Les capes interiors Sobre el nucli central, si van afegint una serie de capes concèntriques que van engruixint la perla i augmentant el seu diàmetre o eix principal. Al seccionar, veurem que cada capa té un color que ve determinat per les condicions del medi aquàtic a on s´ha produït el creixement.

Les de color marronós indiquen una aportació de minerals de ferro o que les aigües estaven enfangades, tèrboles, assenyalant una etapa segurament plujosa amb molta aportació d´aigua amb arrossegaments argilosos de l´exterior.

Les cristallines i transparents ens fan veure que el medi estava molt tranquil, sense goteig, però constantment amb aigua. Es dona molt el cas de capes molt fosques, quasi negres, fins i tot amb restes de carbó, indicant que o bé a l´exterior hi van haver incendis o com en algun cas es dona, la cavitat havia estat habitada i els seus pobladors deixaven les restes de teies d´il·luminació o restes dels focs escampats per les zones de gours.

També el color negrós indica aportacions de manganès. És habitual en perles de nius situats en llocs d´un cert nivell lumínic, que presentin capes verdoses degudes a la presència d´algues, si bé aquestes tonalitats també poden provenir de minerals de coure. Veure fotos 52 -53 i 54

Foto 52 Vista de les capes interiors. Avenc del Cataplanell, Sª del Boumort, Lleida

Foto 53 Vista de les capes interiors. Avenc Montserrat Ubach, Oden, Lleida


Foto 54 Pisòlit trencat. Vista de les làmines interiors Avenc Montserrat Ubach, Oden, Lleida

La seva edat i la rapidesa en el creixement

Un nucli es por recobrir en un temps extremadament curt. Per exemple, a Sant Miquel del Fai, un lloc de gran afluència de gent, hi ha un túnel artificial amb intensos goteigs i el terra, al peu de la paret que dona al torrent, hi he trobat bombetes de flash i trocets de film de fotografia ben recoberts de concreció, a més de gran quantitat de pisòlits amb nucli de les pedretes de la grava escampada durant els arranjaments del corredor. Veure foto 55.

Foto 55 Galeria amb una capa i nius de perles de recent formació.
Sant Miquel del Fai, St. Quirze de Safaja

A ben segur que les aigües són molt carbonatades, però són exemplars relativament recents. Al Marroc, a la cova Ghar Knadel amb abundants restes prehistòriques, hi vam trobar pisòlits de bona mida, amb nuclis provinents de trocets de ceràmica d´olles, veure foto 56. També hi havien nuclis que eren trocets d´ossos humans, veure foto 57 i de carbó, veure foto 58. Més recents són els trobats a les Mines dels Cubilars, a Torre de Cabdella, veure foto 59

Foto 56 Pisòlit amb nucli d´un tros de ceràmica prehistòrica.
(vista del pisòlit i del segment extret per veure l´interior)
Cova Ghar Knadel, Marroc

Foto 57 Pisòlit amb nucli d´un tros d´os. Cova Ghar Knadel, Marroc



Foto 58 Pisòlit amb nucli d´un tros de carbó vegetal Cova Ghar Knadel, Marroc

Foto 59 Pisòlits d´una mina artificial. Mina dels Cubilars, Torre de Cabdella

Podríem anar parlant de perles, però ho deixarem aquí. Amb el temps sempre es pot anar completant la informació d´aquests misteriosos “confits” com els anomenava a principis del segle XX el ben conegut Marià Faura i Sans.

Bibliografia

Ullastre, J.-Masriera, A. Morfogénesis de los oolitos y pisolitos de las cavernas. Speleon 20, pp 5-61, 1973

Hill, Carol,-Forti, Paolo. Cave Minerals of World, Nat. Spel. Soc. 1ª edició 1986; 2ª edició 1997

Lluís Auroux