espeleobloc: Les Perles de Caverna

Agrupacions de perles

Poques vegades es troba una sola perla aïllada, en la majoria d´ocasions hi ha diversos exemplars junts, fins i tot quantitats tant nombroses que arriben a formar una capa de gran extensió, varis metres quadrats sobre el sòl. El més habitual és veure-les agrupades com si fos un niu amb ous d´ocell, pot ser d´aqui li vingui el nom d´ “un niu de perles”.

- Nius

Si el niu és de poca fondària, com una petita depressió, hi haurà pocs exemplars i d´una mida relativament gran, però si es tracta d´un niu tipus embut, crateriforme, n´hi haurà molts i de totes mides, amb una majoria d´oolits que és mantindran al fons i distribuits en capes segons la seva granulometria.

Els més petits permaneixen sempre sota de tot, per anar augmentant el diàmetre a mida que estan més a prop de la superfície. Per sobre del tot hi poden haver algunes perles de mida molt més gran, recolzades sobre exemplars quatre o cinc vegades més petits, o fins i tot directament sobre oòlits. Veure fotos 24 – 25 – 26 – 27 – 28 – 29 i 30.

Foto – 24 Niu d´oòlits Cova del Gel, Llimiana, Lleida

Foto – 25 Niu de pisòlits. Cova del Gel, Llimiana, Lleida

Foto – 26 Anvers i revers d´un niu de pisòlits format sobre palets de riu. Cueva de Aso, Osca

Foto – 27 Niu dins d´una base concrecionada. Solencio de Bastaras, Osca

Foto – 28 Niu sobre una colada. Sima del Campillo, Tous, València

Foto – 29 Niu amb oòlits i pisòlits. Destaca la gran desproporció entre les mides de les perles. Cueva de la Lastrilla, Castrourdiales, Cantabria

Foto – 30 Niu amb pisòlits. Balma de l´Espluga, Sant Quirze de Safaja

- Capes

Sobre superfícies planes, en ocasions se´n veuen en grans quantitats i amb un repartiment superficial, en una sola capa, excepció feta d´alguns punts que poden ser nius integrats amb la capa. En les agrupacions per capes, sembla que només hi ha pisòlits, no hi he trobat mai oòlits.

Al fons de gours, també en podem trobar capes que ocupen tot l´espai. Fins i tot en gours esglaonats, pot ser que els fons de tots ells estiguin reomplerts en capes de grans perles. En aquest cas és freqüent que la evolució porti a una cimentació progressiva per aportacions periòdiques de fang i en especial si hi ha calcita flotant que les va cobrint al sedimentar-se. Veure fotos 31 – 32 i 33.

Foto – 31 Gran extensió recoberta de pisòlits. Sant Miquel del Fai

Foto – 32 Fons de gour amb una capa de pisòlits. Solencio de Bastaras, Osca

Foto – 33 Gran extensió de sòl recoberta de pisòlits. Sima del Campillo, Tous, València

Com a complement cal citar que hi ha un material sedimentari que està format per enormes agrupacions de oòlits, són les roques anomenada calcàries oolítiques.

-Composició

La majoria són carbonats càlcics; calcita, aragonit, també azurita i malaquita. També hi ha molts altres minerals de nitrats fosfats sulfats (n´hi ha a dotzenes) amb certa facilitat per la dissolució, reacció, combinació i precipitació amb l´aigua.

-Núclis

Tot el que de forma natural o provocada, estigui en un lloc amb esquitxos o directament dins de l´aigua i que les condicions físiques-químiques estiguin del costat de la precipitació. Trocets de pedra, de concreció, grans de sorra, ossos, un tros de branca, fulles, una closca de cargol, una bombeta de flash, una llavor, etc.

En ocasions no s´arriba a distingir el nucli de tant petit que pot arribar a ser i en altres casos pot ser, per exemple, un gran còdol. En cavitats dins de terrenys calcàris, els nuclis pràcticament sempre seran calcàris, però si el terreny és de conglomerats hi trobarem una gran varietat de nuclis, tant calcàris com silícics, etc.

També trobem perles amb varis nuclis, que provenen d´ajuntar-se dos o més exemplars i acabar envoltats de capes comunes. Veure fotos 34 – 35 – 36 – 37 i 38