Formes
Si el creixement és lliure, o sigui, que no tingui impediments pel seu voltant, la perla sempre permaneix submergida i hi ha una certa agitació del medi, prendrà la forma esfèrica.
En el cas que hi hagi molt poc nivell d´aigua i la perla, al créixer, arribi a la superfície, si el medi és calmat, en lloc de créixer regularment esfèric s´anirà eixamplant tot mantenint l´alçada i prendrà la forma d´un botó o també moltes més possibilitats.
En molts casos el nucli determina la forma en que trobarem la perla i el seu aspecte ja ens dirà què hi té a dins. El cas dels caragols és molt evident, veure foto 14 es van recobrint de concreció però no arriben a quedar esfèrics, van mantenint la seva forma aproximada però més grans.
Foto – 14 Pisòlit sobre closca de cargol. Vista superior (dreta) i del tall (esquerra)
Cova de la Base, Pollensa
Els fragments d´estalactites del tipus “macarró” també els trobem engruixits per les capes, resultant uns cilindres quasi perfectes, veure foto 15.
Foto – 15 Pisòlit sobre troç d´estalactita. Sima Alberich, Cardaño, Palencia Els ossos de ratpenat i de gralles també són bons nuclis, veure foto 16 i poden adquirir gruixos de concrecionament molt importants. Fulles i tronquets arrossegats per l´aigua també són habituals iniciadors de perles, tot i que el recobriment calcari no sol ser de gaire gruix.
Foto – 16 Cràni concrecionat de ratpenat. Solencio de Bastaras. Osca
Textures.
Entendrem per textura l´aspecte i forma cristallina superficial tal i com veiem la perla, sense tenir compte del seu interior. És molt habitual que exteriorment mostrin una certa textura i al fer el seccionat de la perla apareixen diferents formes sobreposades al seu interior pels canvis soferts en les condicions del niu. Les principals textures que trobarem són:
-Polida brillant. Un exemplar amb tota la superfície brillant, indica que ha sofert una acció de polit durant els seus moviments rotatoris originats per l´acció de goteig o turbulències. Si la brillantor només és en una zona lateral o per sobre, indica que ha estat aturat mentre altres perles amb possibilitat de moviment han estat en contacte. Si la brillantor esta a la base, indica que només ha oscil·lat, sense arribar a la rotació. Veure foto 17
Foto – 17 Pisòlit de textures mixtes, segons les capes. Preparació d´una làmina fina. Zona interna en capes i externa aciculada.
Solencio de Bastaras, Osca
-Llissa setinada. Originada per una deposició regular de cristalls de mida molt petita, de 0,01 a 0,05 mm. Veure foto18
Foto – 18 Pisòlit esferic de textura llisa satinada.
Avenc de la Costa Alsina, Montsec d´Ares
-Microaciculada. Superfície recoberta de petits i curts cristalls, fins 0,5 mm de llargada. Veure foto 19
Foto – 19 Petits pisòlits microaciculats. Balma de can Torrents, St. Quirze de Safaja -Aciculada Superfície recoberta de cristalls radials de mida ja més considerable, entre 0,5 i 1 mm. Veure foto 20
Foto – 20 Pisòlit de textura microaciculada. Avenc de la Costa, Alsina, Montsec d´Ares
-Botrioidal. Aspecte arronyonat, com raïm compacte. Veure foto 21
Foto – 21 Pisòlits de textura botrioidal -Botrioidal microaciculada. Com l´anterior i a més, recobert de fins i curts cristalls. Veure foto 22
Foto – 22 Pisòlits de textura botrioidal microaciculada -Ondulada / Rugosa / Granulada. Tota una serie de formes que es diferencien de les llises, però que moltes vegades són variables, trobant-se tots els estadis intermedis. Veure foto 23
Foto – 23 Pisòlits de textura ondulada/granulosa. Cova de Sa Campana, Mallorca
FINAL DE LA 2ª PART
Lluís Auroux
Hi ha un petit error (meu, NO de l´editor) a l´escrit:
ResponEliminaLa foto nº 17 en realitat correspon al paràgraf anterior quan parla de ...apareixen diferents formes sobreposades al seu interior...
La foto mostra que la zona central s´ha format en un ambient d´aigues agitades, per passar després a un medi d´aigues tranquiles que han originat el creixement perifèric aciculat radial.
Lluís Auroux