Carst evaporitic

Novament de mans del company Ferran Cardona, ens arriba un article publicat a Enviromental Geology en el seu especial dedicat a les evaporites.

Geological and enviromental implications of the evaporite karst in Spain ha estat elaborat per aquest singular grup d'investigadors:

F.Gutiérrez Dpto. de Ciencias de la Tierra, Universidad de Zaragoza, C/. Pedro Cerbuna, 12, 50009 Zaragoza, España
J.M.Calaforra Dpto. de Hidrogeología, Universidad de Almería, 04120 La Cañada, Almería, España
F.Cardona Espeleo Club de Gràcia, C/. Astúries, 83, Barcelona, España
F.Ortí Dpto. de Geoquímica, Petrología i Prospecció Geológica, Universidad de Barcelona, 08028 Barcelona, España
J.J.Durán Instituto Geológico y Minero de España, C/. Rios Rosas, 23, 28003 Madrid, España
P.Garay Dpto. de Geología, Universitat de Valencia, 46100 Burjassot, Valencia, España

Hem perdonareu l'atreviment però per facilitar una primera lectura del text, com en una anterior ocasió, he fet l'esforç (potser no gaire reeixit) de traduir el resum de l'article.

"A Espanya, els afloraments d’evaporites cobreixen un 7% de l’estat. La major part d’aquestes formacions es componen de Ca-Sulfats (guix i anhidrita) o Ca-Sulfats i halita.

Algunes evaporites marines del Paleocè també contenen K-Mg-clorurs i algunes formacions del terciari continental porten quantitats importants de Na-sulfats en el subsol (galuberita i thenardita).

Les formacions evaporítiques del Mesozoic freqüentment es presenten en forma de bretxes amb fenòmens de dissolució i col·lapse. Aquestes bretxes altament poroses constitueixen els principals aquifers regionals. En diverses zones, la carstificació interestrat de les evaporites ha donat lloc a deformacions gravitacionals com estructures de conca, monoclinals i col·lapses d’estructures que engloben varis km quadrats mostrant un enfonsament acumulat que superen els 200m (grabens de Terol i Calatayud).

Una generalitzada conseqüència dels processos de dissolució evaporitica a Espanya és la degradació hidroquímica de les aigües superficials. Algunes de les majors i més destacades manifestacions d'aquest sistemes, des d'una perspectiva ambiental, produeixen depressions en els carsts desenvolupat en formacions evaporítiques (Fuente de Piedra de Pedra, Gallocanta, Bujaraloz i Llacs de Banyoles).

Els enfonsaments son un dels principals georiscos en diverses zones de carst evaporitic. Els enfonsaments ténen un risc particularment alt d'impacte en els sectors en del Terciari evaporitic cobert pels aqüífers al·luvials del Quaternari (Calatayud, Saragossa, i zones de Madrid). Alguns dels efectes perjudicials de la subsidència inclouen greus danys als monuments històrics (Calataiud), la demolició de tot un poble (Puilatos), o el descarrilament d'un tren de càrrega (zona de Saragossa).

Les coves més profundes es troben en les estructures diapiriques del triàsic. (La Cova del Sumidor, 210 m de profunditat), i les més llargues es desenvolupen en forma horitzontal partint de seqüències Neogen (Coves de Sorbas, i la cova laberintica de Estremera). El diapir salí de Cardona alberga coves de fins a 4300 m de llarg, la gènesi de la qual està relacionada amb les inundacions de galeries de les mines causades per la intercepció d'un conducte freàtic. Els principals efectes de l'activitat humana sobre els sistemes endocarstics estan relacionats amb l'eliminació d'aigües residuals i de la destrucció de les coves per l'explotació de pedreres.

Les valls fluvials que creuen afloraments evaporítics Terciaris freqüentment mostren peculiars característiques geològiques relacionades amb la dissolució induïda pels fenòmens de subsidència sinsedimentaris:
(1) Reompliments, d'al·luvió de dissolució, de conques fins a diverses desenes de quilòmetres de llarg i més de 100 m de profunditat. Els majors engrossiments es troben en zones en què la roca conté halita i glauberita.
(2)Superposició al·luvial delimitada per les disconformitats angulars.
(3) Abundants estructures deformacionals i paleoenfonsaments relacionats amb la roca mare i / o la carstificació interestrat del substrat. Aquestes valls fluvials normalment van acompanyades d'un prominent escarpament de guix. Les falles afavoreixen la dissolució facilitada per l'ampliació de l'estratificació que generen aquests desnivells i provoquen els moviments de masses que son els causants del major nombre d'accidents a Espanya."

La publicació original es pot aconseguir a springerlink.