L’espeleòleg francés Michel Siffre, ha publicat nombrosos llibres de divulgació espeleològica, d’entre ells, i en català, Fora del Temps (EditoriaL Bruguera 1965) on descriu la seva primera experiència de llarga permanència sota terra.
El 1962 es queda 2 mesos al fons de la Gouffre de Scarrasson, en els Alps Meridionals. El principal objectiu era l’estudi d'una glacera subterrania.
Surt el 17 de setembre després de 61 dies fora de tota referència temporal. Ell creu que és el 20 d'agost. És l’inici de les experiències dirigides a esbrinar el ritme del cos fora de la influencia de l’alternança dia/nit.
El 1972 Siffre viu diferents experiències del mateix tipus abans de baixar al fons de la Midnight Cave, on es queda 205 dies, en col·laboració amb el 'Lyndon Space Center of Houston' (NASA). 'El meu cervell feia les correccions automàtiques tenint en compte la primera experiència. Malgrat tot, m'he equivocat de dos mesos.' ' Hem contribuït veritablement a la cronobiología, però no em sembla suficient estudiar només els ritmes humans fora del temps. Analitzo també el son gràcies als estudis electroencefalogràfics.'
Aquestes experiències foren imitades i potser superades per d’altres espeleòlegs d’entre els que cal destacar l’italia Maurizio Montalbini, que amb els seus 366 dies de permanència sota terra deu d’ésser el que ostenta el “record” mundial, i els diversos episodis de l’espeleòleg català Emilio Reyes... però això és altra història que deixem per una propera ocasió.
Finalment el 30 de novembre de 1999 Michel Siffre, amb 60 anys, veterà de l'espeleologia francesa i científica, s'instal·la fora del temps a la Grotte de Clamouse.
El sexagenari pot proseguir els seus experiments i fer una sèrie completa de proves amb la distància que li dóna la seva edat i el suport de les últimes tecnologies.
Des de la superfície es controlen directament tots els indicadors de la seva salut gràcies a un sistema informàtic instal·lat per Thomson (del qual s'havien retirat tots els indicadors del temps). Pot estudiar la influència de l'envelliment en les reaccions de l'organisme fora del temps.
Surt de la Gruta de Clamouse el 14 de febrer de 2000. L'objectiu d'aquest experiment era l'estudi de la influència de l'envelliment en les modificacions dels ritmes que alternen el període d'insomni i de son.
Aquestes experiències foren imitades i potser superades per d’altres espeleòlegs d’entre els que cal destacar l’italia Maurizio Montalbini, que amb els seus 366 dies de permanència sota terra deu d’ésser el que ostenta el “record” mundial, i els diversos episodis de l’espeleòleg català Emilio Reyes... però això és altra història que deixem per una propera ocasió.
Osti tu, quin paio... ja el teniem com migt oblidat, i ves per on, está més pinxo que un jinjol...
ResponEliminaFloren.
Parlant del Siffre i del Reyes, cal recordar que el primer va estar de visita a la cova D´Annes quan el Reyes feia la permanència. Aixó va ser el març de 1990.
ResponEliminaLluís Auroux