Vallirana. Gener 1964, a prop de l´Avenc del PinetL´Eugeni Marigot (1917-2002) sempre serà un referent per l´espeleologia catalana. Un punt de partida, de consulta i de consideració. Un home amb molta empenta. El vaig conèixer l´any 1963 quan vaig entrar al GIE del Gràcia, llavors ell n’era el President.
L´Eugeni, tot i que tothom l´anomenava Marigot, tenia un taller mecànic al carrer de l´Arc de la Perdiu, una travessia del carrer Més baix de Sant Pere. Al fons del carreró hi tenia el taller, un local en que tot eren ferros i màquines. A més de la seva feina hi guardava tot el que arreplegava i que tenia que veure amb l'espeleologia: Carburers, llanternes, cascos, llibres, llibres i retalls de diaris i revistes, les concrecions que trobava trencades dins de les cavitats, minerals i qualssevol cosa que portes imprès un ratpenat o un nom que fos o s’apropès a cova, avenc, sota terra, etc. en totes les llengües. Més endavant va crear un museu que es va fer a casa seva, al carrer Maurici Serrahima de Gràcia.
Cada any, quasi, feia uns dibuixos per felicitar les festes nadalenques i també en ocasions destacades, com va ser pel 8è Congrés Internacional d´Espeleologia de Barcelona. Amb el temps he anat guardant-ne alguns i crec que és mereixen una divulgació.
Uns dibuixos, els d´elaboració més senzilla, els feia pel sistema de fotocòpies sobre paper prim i les més acurades fins i tot eren d’impremta sobre cartolina. Tots els que conec són en blanc i negre i de mides que mai superen la mida d´una postal.
El meu reconeixement i homenatge particular a un gran home.
Lluís Auroux
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.